Pensaments des del confinament.

Ei companys, com porteu això del confinament sanitari obligatori?

Publico per primer cop en aquesta secció destinada a compartir entre tots tot allò que, des del nostre confinament obligatori, sentim, pensem, elaborem, creem, etc.

En aquest moment, 19:10 hores del 25 de març de 2020, sec davant el portàtil per compartir amb vosaltres el que, com a persona i treballador de l’Ajuntament, passa pel meu cap.

De tant en tant, aixeco la mirada per sobre el portátil per tal d’estructurar les meves frases i comprovo com, a través de la finestra, puc veure persones a l’edifici del davant. Són veins que, com tots nosaltres, están realitzant diverses activitats.

Puc veure darrere les seves finestres la senyora del 4rt escombrant el terra del seu saló d’estar, el jove del 2n pis al seu dormitori davant l’ordinador sota el llum d’una petita lampareta, el Manolo, amic meu del 1er, recolçat a la barana del seu balcó i recuperant-se del seu trasplantament de mèdula òsia, (ho va pasar francament mal i ara, aixó…), un altre senyor al 3r veient la tele amb un nen petit al costat i, al carrer, ningú, tret d’un senyor fumant mentre passeja el seu gos i el bus urbà de línia regular que, fidel als seus horaris, passa per davant de casa tot i no portar pràcticament cap passatger.

Estic segur que tothom, sense excepció, i sense perjudici d’allò que fem a diari durant el nostre confinament, pensem el mateix;….quan s’acabarà això?, guanyarem la batalla a aquest puto virus?, podrè tornar a abraçar els nostres essers estimats?. Sense dubte!.

Cadascú de nosaltres estem lliurant petites (o grans batalles, segons es miri) des de casa per tal de guanyar la guerra. Cada minut que deixem d’estar al carrer, pot ajudar, sense adonar-nos, a guanyar-la.

Ara, cap a les 20:00h, sortiré al balcó de casa en familia a agrair la tasca diària dels nostres sanitaris i persones que, dia a dia, están en primera línia de batalla per encoratjar-los i fer-los arribar el nostre calor i suport. Nosaltres, des de casa, us seguim ajudant en tot allò que necessiteu.

Arribaran les 21:00h i m’estaré preparant, després de sopar alguna cosa, per dirigir-me al meu lloc de treball, la Prefectura de Policia Local de Sant Boi.

La dóna, sobre tot, i els meus fill, s’acomidaran de mi fins el dia següent no sense el temor de saber que potser hauré d’enfrontar-me cara a cara amb el “monstre invisible”,  igual que els meus companys.

No hi ha temor però si respecte. De fet, ja són gairebé 28 els anys d’experiència professional des que un jove, encara amb l’empremta a la cara d’alguns granets propis de la postadolescència, es va incorporar al cos de la Guàrdia Civil un caloròs mes de setembre de 1992 i que , fins el dia d’avui, mai s’havia hagut d’enfrontar amb un enemic tan hostil, a la vegada que hábil.

Tornarem a seure a les terrasses dels bars, a reunir-nos amb els amics i familia, a gaudir dels passejos i cinema, teatre o qualsevol altra activitat en grup, això segur.

En fi, perdoneu el totxo i deixeu-me agrair-vos l’ajuda que ens brindeu a tots els cossos i col·lectius que hem de treballar al carrer i centres sanitaris des de casa.

Aprofito l’avinentesa per adjuntar enllaç a l’agenda Sant Boi.

En aquesta trobareu, si ho veieu adient, una iniciativa per a que els vostres fills o familiars petits puguin fer-nos arribar dibuixets, tant als sanitaris, com a policía, bombers, protecció civil, etc.

Penjarem els seus dibuixos com autèntics trofeus guanyats al tal Covid-19.

MOLTES GRÀCIES I MOLTA FORÇA, companys/es!!

 

https://agendasb.info/

2 respostes a «Pensaments des del confinament.»

  1. Hola Javi! Gràcies per regalar-nos un trosset de privacitat… Ha estat emocionant. Tot això m’ha traslladat mentalment… al Servei Militar, on vaig pringar 12 mesos fa 30 anys… Això no serà tan llarg, oi?

    :)))

    1. Moltes gràcies, Juan Carlos.
      M’hi nego rotundament a que això tingui una durada equivalent al nostre pretèrit Servei Militar, tot i que, si pugués canviar el patiment de moltes famílies que s’han trobat de cara amb el “monstre” pel meu S.Militar, tornaria a fer-ho novament.

      Molta força!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.


*