“El futur ja no és el que era”. Entrevistem el David Coca, cap del Servei de Ciutat Educadora.

Estem vivint una experiència que ha trastocat la societat, la pandèmia, el confinament de mesos de tota la població, i amb el curs escolar a mig realitzar i preparant-ne un de nou en situació extraordinària, molt incerta i desconeguda. Ja veníem d’una crisi prèvia a nivell econòmic, la del 2008. Ambdues se sumen, i com a resultat tenim una crisi sanitària sense precedents i una econòmica resultant de la primera que afecta més encara a la població, i comencem a notar-ne els efectes en la nostra salut mental.

Per al Servei de Ciutat Educadora, hi afegim a la situació descrita, els canvis interns en la direcció i configuració tant del propi Servei, la seva reubicació física, com la seva adscripció en una altra Àrea.

Aquesta crisi ens ha fet reinventar tots els serveis de l’Ajuntament. Pel que fa als àmbits de l’Educació no n’han estat una excepció, i a més ha estat un servei essencial i ha mantingut l’atenció presencial. Ara ja està en marxa el nou curs, amb totes les dificultats per la situació sanitària que han hagut de resoldre’s i que encara en van sorgint. El David ens explica àmpliament en aquesta entrevista què han fet i com des del Servei de Ciutat Educadora durant la pandèmia, amb qui han col·laborat, quines necessitats han cobert, quines no s’ha pogut, on són ara i més coses… Li agraïm el temps que ens ha dedicat i el que ens explica per compartir-ho amb nosaltres. Llegeixes què ens diu?

 

L’entrevista va tenir lloc el passat divendres, dia 6 de novembre, pel matí. La vàrem realitzar per telèfon, va ser gravada i l’hem transcrita.

 

Parla’ns del canvis de configuració de l’àmbit d’Educació?

Ara tenim un punt d’Educació centralitzat, perquè fins ara estàvem en tres llocs diferents. Ara tothom estem aquí, a l’Olivera, amb la qual cosa entenc que ens anirà millor.

 

Si més no la coordinació serà molt més simple, oi?

Sí, molt més ràpida i molt més directe. A vegades treus el cap al despatx o baixes a baix a veure la gent i és diferent d’haver de trucar, o de fer un correu… és millor així, realment.

A la primera planta hi estic jo i hi ha la Unitat de Gestió de Centres que l’Albert Gutiérrez n’és el cap, la Lydia Zabalza, i el Xesco Montáñez.

Després, a la planta de baix, on estava el bar, hi ha la Unitat d’Escoles Bressol i Participació Familiar que la cap és la Núria Arias, l’Elena Sánchez, i l’Anna Suriol; i també hi ha la Unitat de Promoció Educativa, que la cap és la Sílvia Lombarte, l’Abraham Diestro i les tres tutores de PFI (Programes de Formació Inicial), i la Neus Tayà, que ara està de baixa i esperem que ben aviat torni perquè la trobem a faltar molt. També hi tenim l’Oficina Municipal d’Escolarització, l’OME, amb la Manoli López al capdavant.

Aquí em faltaria anomenar als i les companyes de l’Escola de Música, amb el Francesc Conesa al capdavant, i a les directores i educadores de les Escoles Bressol, a banda de tot l’equip de conserges de les escoles de primària públiques de la ciutat i de l’Olivera.

Diguem-ne reconfiguració, perquè hi ha hagut alguns canvis d’àmbits, en aquest sentit, per exemple, la Petri que porta el que jo portava, se li ha afegit també l’àmbit d’Ocupació.

A l’Àrea no hi ha hagut reestructuració més enllà que nosaltres hem entrat com a Servei, i que el que és Mediació i Civisme ha passat al Servei que dirigeix el Conrad, a Cultura i Esports.

 

Com anava el Servei de Ciutat Educadora de l’Ajuntament de Sant Boi abans de la pandèmia? I ara, com us va?

Ara et diré: “No sé, yo no estaba…”, això per començar. Sí que és veritat que tinc la sensació que la pandèmia ho ha canviat tot una miqueta. Ha canviat la visió, la finalitat, la manera de fer, ens ha obligat a ser molt més flexibles i adaptar-nos a la realitat i la necessitat, que fa un any, ningú pensava que hauríem de tenir.

Per tant, jo pel que sé el que abans era l’Àrea d’Educació i Civisme, tenia el seu recorregut, els seus objectius, s’anava més o menys renovant en funció de les necessitats. Però clar!, a nosaltres ens ha coincidit per bé o per mal, tot això. Jo em faig càrrec del Servei, ara tot just fa un any, l’11 de novembre de l’any passat. Hi havia el tancament pressupostari, s’havia de conèixer la gent, i reorganitzar-nos.

Pensem que desapareix una Àrea i es converteix en un Servei que s’introdueix i s’adapta a una altra Àrea i això obliga, evidentment, a adaptacions, a canvis de referents, de dinàmiques, ni millors ni pitjors, diferents. A noves dinàmiques, a noves coordinacions, i tot just quan ja estàvem assentant una mica això i ja estàvem posant damunt la taula aquesta nova perspectiva, i què podíem renovar, el mes de març explota el que explota. Aleshores se’ns genera abordar una doble problemàtica, per una banda l’adaptació a aquesta nova realitat: adaptació dels centres educatius tancats, dels nostres serveis tancats, del teletreball del personal i per l’altra, aquesta nova adaptació que encara estava en procés.

Per tant, vàrem haver de fer un doble esforç en aquest sentit. Val a dir que la predisposició de tot l’equip ha estat excel·lent, no hi va haver cap tipus de reticència, i que si s’havia de teletreballar més hores de les que tocava, ningú no ha dit res, s’ha teletreballat. Ja saps que el teletreball és una llaminadura trampa, que en principi pot ser molt més còmode però després ets molt esclau de les xarxes i dels horaris, no hi ha horaris… S’ha fet igual que, jo entenc que la majoria, si no tots, els serveis de l’Ajuntament. S’han fet a mesura que ho hem necessitat.

 

Què heu pogut fer dels programes durant la pandèmia?

S’ha fet un esforç extraordinari des d’Escoles Bressol i l’Escola de Música, que estan dins del Servei. Les professionals de les Escoles Bressol van haver d’adaptar continguts, les relacions, el contacte emocional amb els infants, amb les famílies. I l’Escola de Música igual, les classes on line, des dels balcons també van fer alguna performance enregistrada dels seus alumnes i les seves alumnes que després es va anar penjant.

Va ser una adaptació molt bèstia, però que jo crec que amb resultats molt positius. Això ho vàrem treballar des de xarxes i es va penjar al canal YouTube de l’Ajuntament tot el que vàrem fer, aquí en tenim una mostra: Jove Orquestra de Sant Boi, Land of Dragons, del 15 de juny. I també dels muntatges audiovisuals que fets des d’Escola de Música i d’Escoles Bressol, que moltes vegades també es va repartir a les famílies, n’hi ha algunes que són més privats perquè hi surten nens i nenes, i les pròpies famílies van dir que no, però hi ha alguns muntatges de les professionals que es van compartir al canal YouTube, aquelles que poden ser públiques.

 

Quin impacte ha tingut la pandèmia en el Servei?

L’impacte és de neguit, de preocupació. L’impacte de veure que els serveis es tronquen, i com es pot continuar donant-los. Estem parlant que malgrat que les escoles tanquen, per exemple les Escoles Bressol i l’Escola de Música també tanquen, però ja t’he dit que fan aquest esforç de continuar contactant, donant classe, etc.

I als centres educatius, a primers de la pandèmia ens trobem que hi ha moltes famílies, sobretot les de col·lectius més vulnerables, que no tenen el material que han de tenir per continuar les classes, i nosaltres fem un esforç juntament amb Protecció Civil, bàsicament, i ADF per tal de donar suport i fer repartiment de material, porta per porta, a totes aquelles famílies que les escoles ens deriven per poder-los portar el material. Estem parlant d’aquella època que ningú podia sortir al carrer, les escoles estaven tancades i les famílies no podien anar a les escoles. Llavors parlem amb totes les direccions, aquestes preparen uns paquets de material escolar per repartir a aquelles famílies vulnerables, i que ells tenen controlades als seus centres, i a partir d’aquí, nosaltres fem la coordinació amb Protecció Civil i ADFs per tal de fer el repartiment a aquelles famílies que ho necessiten. Són mesures molt extraordinàries, són les preses en un primer moment.

Després quan es comencen a obrir els centres escolars per a la preinscripció escolar, dons evidentment, comptem amb els serveis de Neteja, els serveis de Logística, de Consergeria, i tot el que s’ha necessitat, s’hi ha intentat donar resposta en aquests mesos més durs.

 

Com heu treballat i us heu organitzat? Com us heu coordinat amb els altres serveis?

Jo acompanyava a Protecció Civil o ADFs a les escoles, parlàvem amb les direccions ,recollíem el material, i ho repartien ells. Porta per porta, hi anava Protecció Civil.

Vaig entrar dins del paquet de Personal Essencial. Jo acabava de sortir de l’àmbit d’Igualtat, coneixia molt bé l’àmbit, i aleshores com a Can Jordana que és on jo estava abans, i és el lloc que va quedar obert per a aquest tipus de serveis, allà juntament amb l’Estrella, la Petri, la Mònica i la Laura Padilla, som els que vàrem estar presencialment durant aquests dos o tres mesos més durs i fer totes aquelles tasques que s’han fet a nivell de l’Ajuntament. Aquells suports, ajuts a nivell econòmic, tot això es va generar des d’allà.

 

Qui heu treballat presencialment?

En aquells mesos, només vaig estar treballant presencialment jo. Des del mes de març fins a, pràcticament, el mes de juny que és quan es va començar a tornar a la incorporació presencial, vaig estar treballant només jo.

 

Quines necessitats han estat les més urgents d’atendre?

A la primera fase, jo crec que totes les necessitats que estaven al nostre abast, i ens van demanar, es van poder atendre. La resta de necessitats s’han anat cobrint posteriorment, no en aquell primer moment, però a l’hora d’obrir escoles, i abans de l’estiu, encara estant en pandèmia, s’han fet totes les actuacions de seguretat que s’han vist necessàries a les escoles. S’han pintat, per exemple, les ratlles de les cues al carrer, s’han fet adaptacions dintre de les escoles bressol, totes les que ha calgut, i també a l’Escola de Música.

 

Hem tingut els Agents Logístics de Suport Educatiu, han estat tres mesos treballant donant suport a les escoles pel tema de les necessitats COVID que estan tenint. S’ha treballat amb la Comissió de Mobilitat i Seguretat, juntament amb la Policia, també amb Mobilitat i amb Barris per aplicar mesures que garanteixin la seguretat a les entrades i sortides de les escoles, perquè es generen més sortides i entrades físiques i més franges d’entrada i sortida i es creaven problemes i punts negres quant a la mobilitat i seguretat. S’han atès i s’estan atenent tots aquells requeriments que ens han arribat a través d’aquesta Comissió.

 

 

 

Què no heu pogut atendre? Com ho esteu solucionant?

Ha quedat una mica penjat el problema de connectivitat i dispositius, ja ho valorarem, en no tenir la informació de la Generalitat no hem pogut actuar. Ara estem en aquesta segona fase i intentat reconduir-ho per poder intentar donar resposta, en la mesura de les nostres possibilitats, a necessitats de famílies més vulnerables en connectivitat i dispositius. Es podria dir que nosaltres hem fet tot l’esforç necessari atenent el que no són competències nostres per intentar donar resposta a les necessitats sorgides.

Hi ha algunes famílies que no els va arribar a temps, van rebre aquests dispositius quan faltaven 10 dies per acabar el curs, s’estava pràcticament acabant. I no es va cobrir tot perquè la Generalitat va cobrir aquells cursos que considerava claus de final d’etapa: 6è, 4t d’ESO, 2n de batxillerat, però els entremitjos no. Sí, s’han deixat d’atendre grups.

I ara que es reprèn… nosaltres el que estem fent és mantenint tots aquells serveis “que ens deixen”. Ara mateix, l’Escola de Música des de la setmana passada, al no ser ensenyament reglat està tancada i es continuen fent les classes on line. S’està preparant material audiovisual que ja s’estava preveient l’any passat, ens estem adaptant més ràpidament que l’altra vegada, perquè ja coneixem i tenim els materials preparats, a aquestes noves circumstàncies. Els nostres serveis, s’intenta fer tot on line, la Formació TIC que es fa habitualment, s’ha passat tota en línia, i amb èxit. Hi ha hagut la mateixa, o més gent, també apuntada per fer la formació i després poder apuntar-se als exàmens; la Formació a Famílies que també es feia de manera presencial sempre, s’ha passat a fer on line, amb resultats també òptims, no hi ha hagut una rebaixa de persones connectades ni de persones que volen formar-se. Ens hem adaptat i continuem adaptant-nos a aquesta nova situació.

 

Viviu la situació de forma tensionada?

Jo crec que ens hem adaptat molt. L’única tensió que pot generar la situació és la incertesa. La incertesa que es genera en l’àmbit educatiu: el 24 d’agost va sortir un decret, i normativa, després a primers de setembre una altra, i després va canviant. Simplement és la incertesa. Crea una miqueta de tensió la incertesa d’aquestes ordres, d’aquests decrets que afecten directament o indirecta al nostre Servei que ens obliga a adaptar-nos amb molta rapidesa i també a donar resposta amb molta rapidesa. I és el que fem, i el que passa, i per sort o per desgràcia, estem entrenades i entrenats per fer-ho des d’aquests últims mesos, per poder-nos adaptar.

I val a dir que, de moment, la comunitat educativa ens ha donat suport, i d’alguna manera, ha agraït tot el que estem fent. Perquè s’ha fet fins i tot més, moltes vegades, del que ells esperaven. Les actuacions s’han realitzat de manera molt consensuada, treballant amb ells, i ells ens ho valoren i ho viuen molt bé.

 

S’han complicat les situacions de la població? En què? Quines mesures heu adoptat a Sant Boi

Enteníem que aquesta situació havia d’afectar al col·lectiu més vulnerable. La nostra gran preocupació a nivell educatiu, malgrat no tenir la competència i això s’ha de dir sempre des del principi, ha estat disminuir aquesta esquerda, distància o diferència, entre l’alumnat que sí que té disposició i pot tenir a l’abast mecanismes i dispositius que li han permès seguir una formació, perquè té família de pares i mares, té progenitors, o té germans i germanes que també són competents en la matèria, tenen una formació, i temps per estar per a ells i per donar-los suport emocional i educatiu, però sabem que hi ha moltes famílies que no.

Sabem que aquest suport, seguiment i dispositius que normalment els troben a les escoles, a casa no hi són. Llavors, la nostra gran preocupació ha estat a nivell general, i com així s’ha vist, que hagi augmentat aquesta distància o diferència, i aquesta segregació de l’alumnat quant a les seves possibilitats de seguir el seu ritme i el seu aprenentatge educatiu tal com els cànons demanen.

És l’única cosa que ens preocupa i, per això, nosaltres estem fent mans i mànigues ara perquè si arriba un altre confinament, en la mesura del possible poder dotar de connectivitat i de dispositius a aquells alumnes fins allà on puguem arribar. Evidentment potser no podrem cobrir tota la ciutat, però arribar a la major part de les necessitats per poder cobrir-les, d’acord sempre amb els centres i amb les comissions socials dels centres, és a dir, amb els Serveis Socials municipals, sempre amb criteris socials.

 

Heu hagut de fer assistències noves? Creus que s’hauran de canviar els procediments d’abans de manera permanent?

Tenim aquests Agents de Logística Joves que estan donant suport a totes les escoles, i evidentment, el contacte i les connexions dels contactes on line, amb famílies, amb representants de les AMPAs, amb les direccions, ens hem adaptat com tothom a fer un contacte en línia i una tramitació en línia.

Jo crec que això ha vingut també per quedar-se.

El suport a centres educatius ha variat molt també en funció de les necessitats que els propis centres tenien, moltes vegades eren de logística i d’elements de seguretat. S’ha variat en funció de les prioritats que han tingut els propis centres o les que han tingut l’alumnat, les mateixes famílies, o la formació que fem nosaltres.

 

Quan preveieu que es podrà reprendre una normalitat o ja es queda així?

Nosaltres hem aparcat això. Jo tinc una frase: “El futur ja no és el que era…”. Clar!, perquè totes les previsions que podíem tenir a nivell dels nostres paradigmes anteriors, jo crec que han desaparegut.

Per tant, no sé què esperem. Jo t’ho dic a nivell personal, sense tenir cap tipus de coneixement de causa ni res, perquè ja saps que fa dues setmanes no sabíem quines eren les restriccions, i ara les sabem, o no sabem. Jo crec que aquest curs, com a mínim, tot aquest curs, estarem igual que ara, em refereixo a les restriccions, amb la mascareta, amb els grups bombolla, amb els confinaments preventius si hi ha algun positiu, etcètera.

Jo crec que serà com a mínim durant tot el curs, després, a partir del setembre de l’any que ve, si realment han arribat les vacunes, que diuen que partir de març o abril estarà, si s’ha provat… no ho sé, però jo tinc el límit temporal en aquest curs, com a mínim.

 

Els infants i les persones joves de Sant Boi han canviat?

Jo vull pensar que no, vull pensar que no han canviat. El que sí que hem notat és que sobretot als infants, perquè els joves són com són, és a dir, tenen una mentalitat i estan en una edat de canvi i de crítica que em sembla súper bé, en els infants hem notat que en el context educatiu s’han trobat molt còmodes. En el seu ambient, en el seu hàbitat escolar estan molt de gust, molt bé. I han trobat molt reconfortant poder tornar a les aules, això sí que és veritat.

Les famílies estan més preocupades, però crec que és extensiu a la resta de la societat. És a dir, les famílies, les persones adultes, la comunitat educativa, estan més atentes, més preocupades pels danys colaterals que pot haver a nivell educatiu, de seguretat, de sanitat, però crec que això no és diferent a la resta d’àmbits, i de situacions de preocupació de la resta de ciutadania.

 

Ha crescut la població que ateneu?

En principi, no. Han variat les demandes però no ens hem vist desbordats en els nostres serveis. L’Escola de Música ha tingut la mateixa matrícula i a Escoles Bressol hem tingut pràcticament la mateixa matrícula. Les demandes de Formació TIC igual, els PFI Programes de Formació Inicial, que són els programes específics per a joves que tenen moltes dificultats als instituts i que els fem classes especials amb especialitats específiques, hem omplert els tres grups que tenim, la Formació a Famílies també. Ens estem mantenint, la comunitat s’ha adaptat i nosaltres ens hem adaptat a les seves necessitats.

 

Quins són els perfils que necessiten més atenció ara?

Com sempre aquest col·lectiu una mica més vulnerable, el que necessita més atenció.

Però clar, nosaltres el que hem fet i volem fer també, faig un parèntesi, perquè continuem apostant per treballar amb projectes nous o projectes diferents que no se centrin tant en aquesta necessitat d’urgència, per donar una mica d’oxigen.

Hem implantat ara l’Edunauta, és una prova pilot d’àmbit educatiu que estem fent acompanyats amb la Fundació Bofill, que es tracta de treballar tot el que és a fora d’escola. També l’Edu360, el treball educatiu que dona la ciutat i que és com un carnet, l’estem treballant en prova pilot amb els cursos de 4t de primària, en el qual activitats educatives o formatives que estan fora de l’aula: biblioteques, museus, activitats extraescolars, esportives i tal, participen i si aquells infants han estat allà, l’han visitat o han fet aquella actuació, se’ls posa un segell al seu passaport Edunauta i així van tenint constància que estan adquirint coneixements i estan fent accions formatives fora de l’escola.

És una aposta nova, i que no hem volgut frenar tot el que seria la nostra voluntat del treball i de l’educació més enllà de l’escola, més enllà de la Covid, i és un exemple que podem posar al damunt de la taula perquè dona una mica d’oxigen i esperança, de poder dir que continuem treballant en àmbits educatius que no són ni els urgents, ni els reglamentaris.

 

Quines situacions se us han presentat amb més freqüència? Les heu pogut resoldre i com?

Amb més presència, totes les vinculades a les necessitats que t’he anant comentant, sobretot en un primer moment, el problema del material.

Després a les escoles temes de seguretat, de neteja, aquí val a dir, que posaré de relleu també la tasca ingent del Servei de Neteja des de Coressa. Estem treballant molt coordinadament i ens estan donant molta resposta per garantir la neteja i desinfecció de les escoles, una preocupació que tenen molt forta les famílies i les escoles, i s’està cobrint de manera excepcional.

S’han adaptat els horaris, s’han augmentat les ràtios de tants per cent de neteja dels espais comuns, s’ha comprat una màquina nebulitzadora que el que fa és que quan es detecta algun positiu a alguna aula, aquesta queda confinada i tothom va a casa, però apart de la neteja estàndard es porta la màquina que nebulitza tota l’aula amb desinfectant, i queda absolutament desinfectada al 100% i això es fa cada cop que hi ha un positiu en algun grup d’algun centre educatiu en els que Coressa té l’encàrrec de la neteja.

Són coses d’aquest tipus que ens han anat venint i hem anat cobrint i moltes vegades la majoria d’elles, repeteixo, amb coordinació, el suport i l’ajuda de la resta d’àmbits i companys de l’Ajuntament. T’he parlat abans de la Policia, de Protecció Civil, de Mobilitat, de Manteniment, d’Equipaments. S’han fet adaptacions als exteriors de les escoles per garantir la mobilitat, i la seguretat de les famílies en les cues, moltes!, que tenim aquí un reguitzell que si vols ja te’n passaré algunes fotos. Amb Neteja, el que t’estava comentant. Totes aquestes necessitats més urgents que estan moltes vegades vinculades a les necessitats intrínseques que porta la pròpia pandèmia.

 

 

Hi ha hagut situacions de brots a les escoles?

No, situacions de brot no. Aquí val la pena dir que tot, no et diria el 100% però segons les informacions que tenim des de Salut, la immensa majoria de casos que s’han detectat a les escoles han sigut casos que s’han donat fora de l’àmbit escolar i de la xarxa de les escoles, són de fora de les escoles. Han sigut en reunions socials, familiars, etc.

En els joves més, sí que hi ha hagut més casos de confinaments a secundària.

A primària està havent-hi una normalitat molt absoluta i per sota del que ens esperàvem, i perquè l’escola no és un espai on es doni contagi comunitari, no ho és! Crec que això s’ha de posar en valor.

Aleshores, amb totes aquestes mesures s’està demostrant, més contacte i més gent que hi ha en una escola és impossible i quan et diuen que tots els casos venen de fora… I després s’ha vist que, un tant per cent relativament normal quan es fan les PCR de control surten positius, la immensa majoria dels grups surten negatius en els grups bombolla.

 

Les persones en general, tant les usuàries com les que ho podem arribar a ser algun dia, som conscients d’aquests Serveis que presteu tot aquest equip?

Jo crec que no. Sincerament, jo crec que no per tot això que t’he explicat, i segurament alguna cosa més que m’hauré deixat, i espero que no sigui res important i que algun company i companya es pugui sentir malament per això.

Però jo crec que no. No som conscients perquè les pròpies escoles a vegades quan fem el retorn de les coses que s’estan fent no ho són. Ahir teníem una reunió amb una AFA per fer la devolució de totes les actuacions que s’havien fet a la seva escola, agraïen molt i veien que s’estava al darrere de les coses i que no pensaven que tanta gent hagués estat implicada quan vàrem fer en aquesta escola les adaptacions, els fitons, la pintura, el pas elevat, tot això al carrer, i vàrem dir que si. Però això són decisions que s’han pres no només a Educació, sinó a Mobilitat… sembla impressionant que tota aquesta gent estigui implicada en fer totes aquestes coses. Jo crec que no són conscients de les coses que realment es fan. No per desgana, sinó perquè és difícil explicar tot, tenir fòrums on explicar-ho tot o que la gent sàpiga el volum de feina que comporten totes aquestes actuacions en general.

Aquí, com que són tants àmbits, pensa que hi ha comunitat educativa d’Escola de Música, comunitat educativa d’Escoles Bressol, comunitat educativa de les escoles de primària i de secundària, que evidentment no depenen de nosaltres, però tenim un contacte estret amb les direccions, amb els equips directius. Ens reunim regularment amb les direccions, amb les AMPAS, sí que tenim aquest contacte.

A nivell general ha de ser difícil que tothom en tingui consciència, perquè jo entenc que quan tu parles amb la gent de Medi Ambient o d’Ocupació, d’Igualtat, de Serveis Socials…, quan despleguin tota la cartera de serveis que s’està fent, dons està tenint informació que és impossible que una persona, fins i tot del propi Ajuntament, però també de la ciutadania, tingui al cap la quantitat de coses que fa cadascun dels àmbits de l’Ajuntament.

Aquesta pandèmia, aquestes actuacions, que fins i tot ens han portat a augmentar aquest contacte i aquesta resposta, ha ajudat que la comunitat educativa i les direccions dels centres vegin també o siguin més conscients del que ho eren, encara, de totes les coses que s’estan fent.

 

Tens idea del vostre públic objectiu, totes les persones que reben serveis educatius quin volum teniu a Sant Boi?

Ara em pilles, jo pels números… No ho sé, hauríem de fer un recompte. Podríem fer el número del recompte de les famílies que tenim a l’Escola Bressol, a Escola de Música, de les Formacions de Famílies, a la Formació TIC. Perquè seria agosarat parlar de les famílies dels centres educatius, perquè no depenen de nosaltres, el contacte que tenim amb les AMPAS… aniríem a alguns milers, en els quals de manera directa, d’indirecta moltes més, però de manera directa jo crec que alguns milers de persones.

 

Us esteu traslladant tot el Servei a l’Olivera, comparteix amb nosaltres què és el que aconseguireu? Quines millores suposarà per a la ciutadania?

El que comentava al principi, sobretot el que jo volia era una proximitat física amb tothom. És clar, amb Escoles de Música i Escoles Bressol no és possible, però estan aquí totes les referents. Tot l’equip tècnic està aquí i això permet una rapidesa d’actuació i de coordinació, que encara que soni una mica retrògrad, els correus i els telèfons no permeten. Perquè pots seure un moment, pots anar al despatx, pots contrastar, tens informació al moment de les coses. Una coordinació molt més immediata.

Penso que també una cohesió del grup, que no vol dir que no ho estigués abans. La proximitat té tots els elements del Servei i fa que el Servei estigui més cohesionat perquè estan totes les unitats en el mateix lloc. Això permet que en un moment donat ens puguem ajuntar tots molt més ràpidament, que hi hagi una informació directa personal molt més ràpida.

Després de cara a l’Ajuntament, i de cara a la ciutadania, que finalment l’Olivera sí que és ja l’equipament estandarditzat educatiu de la ciutat. L’equipament educatiu, tant pels serveis educatius, hi ha la UNED, l’Escola d’Adults, el Consorci per a la Normalització Lingüística, tenim una aula d’estudi, però bàsicament també tenim tota la majoria del personal municipal d’Educació que treballa a l’Ajuntament. Qualsevol cosa que es necessiti d’Educació, se sap que ha de venir aquí, a l’Olivera, i no cal que es desplaci a la Torre del Sol, o a Can Jordana.

 

A nivell personal, esteu bé en general ara?

Estem bé, estem treballant. El personal tècnic ha hagut de fer una adaptació molt ràpida i pels dos elements que t’he comentat, primer pel canvi d’estructura, que això evidentment a qualsevol, jo el primer, quan et canvien l’estructura t’has d’adaptar, les dinàmiques i els ritmes són diferents, ni millors ni pitjors, i aleshores t’has d’adaptar als referents que tens, als comandaments, a la coordinació, tot! al tema de pandèmia, i ara el trasllat.

Pel personal tècnic només tinc que paraules d’agraïment i de lloança per tot el treball i l’esforç d’adaptació que han fet, que ha sigut brutal. I els inputs de tornada que tenim de tota la comunitat educativa, i fins i tots dels nostres referents de l’Ajuntament, són bons, amb la qual cosa, això ens diu que s’estan fent bé les coses.

Estem bé, i ara estarem millor. Si ara estem bé, tinc la plena esperança que quan això es normalitzi d’alguna manera, més o menys, no crec que tornem al que estàvem, però que es normalitzi amb aquesta adaptació a la normalitat i amb aquest treball conjunt més pròxim, encara estarem millor.

 

Heu tingut situacions d’estrès per sobrecàrrega de feina?

Penso que igual que ha pogut tenir qualsevol de les companyes i companyes de l’Ajuntament que estan al peu del canó amb serveis que s’han hagut de donar.

És evident que sí. Però comportats per aquesta situació extraordinària, ens hem adaptat i això ha significat treball, i esforç i que això es compensa amb els resultats que s’han donat i que s’estan donant. És inevitable, però això no ha comportat problemes. És el que també volia posar en valor, que això és gràcies al pundonor i a la responsabilitat de l’equip tècnic, no a una altra cosa.

 

Heu sentit frustració per no poder atendre totes les circumstàncies que es presentaven?

Més que frustració, sí preocupació i una miqueta de desencís.

Perquè penso que la frustració a vegades ve donada per no arribar fins a on tu hauries d’arribar per mancances teves o pròpies, i en canvi han estat mancances alienes a nosaltres. Hem tingut una mica de preocupació/frustració pel que et comentava, amb el problema dels dispositius, de connectivitat, de donar resposta a les famílies, sobretot en el moment més dur.

Estic parlant des del punt de vista personal, quan estava a Can Jordana, quan ens encarregàvem del voluntariat, del material a repartir, als centres sanitaris, que deies: “Mare meva!, estem repartint aquí salvavides realment i no en tenim per a tothom segurament!”, i això és una mica desencisant. Però em sembla que és una sensació molt similar a la que ha pogut tenir qualsevol altre àmbit que hagi estat treballant en aquesta pandèmia.

 

Com us sentiu com a col·lectiu?

Jo em sento orgullós d’aquest col·lectiu. Em sento orgullós de la resposta que ha donat l’equip, de la resposta que hem donat com a Servei, i que hem donat resposta a tot allò que hem pogut i que continuem donant resposta.

Perquè el que et deia de la incertesa del dia a dia: les necessitats del mes de setembre, són diferents a les d’octubre, són diferents a les d’ara i ho seran a les del desembre, però estem donant resposta. L’única sensació que em dona és d’orgull i de treball d’equip molt ben fet i molt ben consolidat.

 

Has sentit por de contagiar-te fent la feina presencialment? I l’aplicació de les mesures sanitàries com va?

Igual és inconsciència, no n’he tingut. O no he sigut conscient de tenir-ne o no n’he tingut. Perquè en els mesos de març, abril, maig, quan estava tot tan pitjor, potser la pròpia dedicació, el treball, estar allà, et comportava no tenir temps de pensar segurament en els possibles riscos que hi havia. No n’he tingut. No puc parlar per tothom.

Però després sí que és veritat, igual que les escoles, que se m’ha oblidat dir, que les escoles no són, com diria jo, un context de contagi comunitari perquè s’estan prenent les mesures sanitàries i cíviques i els protocols molt seriosament.

Nosaltres aquí també, amb totes les indicacions de Prevenció de Riscos Laborals, de Recursos Humans…, nosaltres ho vam seguir al peu de la lletra des del primer dia des de Can Jordana, després ho hem seguit aquí.

Per tant, l’experiència d’aquests mesos a la gent que s’anava incorporant després, a partir del mes de juny, que no és el mateix treballar des del primer dia que estar tres mesos sense tenir contacte i ara: “A donde voy…, voy a la arena del circo!”. Cap de nosaltres ha tingut cap tipus de contagi positiu, ni els que vam estar a Can Jordana, ni després qui ha estat aquí des del mes de juny. Et dona seguretat que en el context laboral s’estan prenent les mesures indicades, també a nivell de prevenció i s’estan seguint, crec que és un context segur, per tant, jo al menys no he tingut aquesta sensació.

 

Què no hem preguntat, i ens voleu dir a la gent de l’Ajuntament…

Quan tu rasques una mica en el treball fet, perquè com que n’hem realitzat amb tants àmbits diferents, t’he parlat d’alguns àmbits, però falta també Manteniment, Equipaments, Brigades, quan comences a parlar…, la Policia ja ho he dit, quan mires la feina que s’està fent i els compromisos, esforços, sacrificis que està fent tothom… Poques vegades ho he dit al llarg de la meva carrera a l’Ajuntament, porto 19 anys, però aquest orgull també el faig extensiu perquè veig que la gent en la mesura que li ha estat possible, i quan li ha tocat, s’hi ha deixat la pell.

Tot això no funcionaria si no tothom pogués posar de la seva part, en tots aquests àmbits amb els quals estem treballant conjuntament. Per tant, orgull col·lectiu! I jo crec que és l’única manera que tindrem de tirar endavant amb aquests daltabaixos que pot haver-hi, aquests tobogans emocionals, sanitaris i de seguretat i que espero que tal dia farà un any i puguem recordar això com un petit malson del qual vam navegar com van poder, i ens en vam sortir tots plegats.

 

Ens enfortirà com a grup, i ens unirà molt més, no creus?.

Sí, aquesta és la sensació, que és que hem arribat a molt més. He parlat moltes vegades des del: “Tio, mira, es que lo necessito, perquè aquí tenim un problema…“

Bé, les urgències ara són prioritats, i les prioritats són urgències, i la gent ha vist que ho té, i que quan ho ha de posar ho posa, en els pitjors moments, amb els nervis, amb el que sigui.

També hem tret la part més humana que tenim de tothom del col·lectiu, jo crec que l’hem demostrat, per bé o per mal i per conèixer-nos molt més a fons. Ha estat com un grup d’ajuda mútua, i com un camp forçat i extrem que, com has dit tu, al final ens acabarà enfortint a tothom.

El futur ja no és el que era.

 

2 respostes a «“El futur ja no és el que era”. Entrevistem el David Coca, cap del Servei de Ciutat Educadora.»

  1. David,
    Ets una gran persona, un gran professional i la teva humilitat et fa un líder immillorable allà on vagis..
    Només fa falta llegir les teves paraules per a ser conscient d’això.

    Aquí a Can Jordana et trobem a faltar.

    Un abraçada !

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.


*