Entrevista a Dolors Vallejo Calderón, nova Síndica Municipal de Greuges

El passat 4 de novembre vàrem entrevistar a la Dolors Vallejo Calderón, la Síndica Municipal de Greuges de Sant Boi. La vàrem fer a Can Torrents, en espera de començar a la seva nova ubicació. A la trobada ens explica què ha fet fins ara, què vol fer a partir d'ara i de quina manera li agradaria fer-ho. Trobarem les seves respostes i el resum en vídeo. Al final també hi ha el vídeo de l'entrevista sencera. Clica!

 

Vols veure el vídeo de l’entrevista resumit? Dura 6 minuts i 47 segons. És un extracte de les respostes de cada pregunta.

Després del vídeo resum hi ha la transcripció de l’entrevista sencera i, al final de tot, el vídeo sencer de l’entrevista.

Hola companyes i companys. Donem la benvinguda a la Dolors Vallejo Calderón, és la nostra nova Síndica. És un plaer i una oportunitat tenir-la avui amb nosaltres per fer aquesta entrevista, en directe per a l’Ajuntagent!. Aquesta entrevista va tenir lloc el 4 de novembre passat.

 
Com va aquesta nova funció?

Hola i bon dia! Salutacions a tothom.

La nova funció? És nova, no fa ni quinze dies que m’hi he incorporat, estic acostant-me als interiors d’aquesta funció, perquè des de fora ja coneixia el funcionament.

Però ara és “tocar farina”, introduir-nos coneixent el màxim de gent possible de l’Ajuntament que em pugui ser útil. També de fora de l’Ajuntament, coneixent la realitat, les casuístiques que es poden donar i de persones que em poden facilitar comunicació per resoldre les queixes que es poden plantejar, que és l’objectiu principal.

És tota una descoberta del món municipal que el coneixia una mica des de fora, com a ciutadana, però això és una situació més des del punt de vista de l’interior de l’organització sobretot. Veure canals i punts de connexió que em seran molt útils per poder resoldre les queixes que es plantegin, també les propostes o les recomanacions.

 

Ja hi ets, ja estàs començant. Què et porta a fer el pas?

El compromís que sempre he tingut, en general, amb l’activitat social, amb la defensa de drets, sempre he estat bastant vinculada a això. És com un tarannà, amb el tema de la injustícia i per la lluita per la millora dels ciutadans i ciutadanes. Tant sigui des del punt de vista laboral, com de ciutadania, inclòs a nivell global, del món, de drets humans.

Em va semblar una proposta bonica pel que comportava sobretot, de defensa, i de millora de la qualitat de la vida de les persones, en definitiva. Perquè si estan més ben ateses i se li poden resoldre més bé els seus problemes i també hi ha més vinculació amb la constatació real de la democràcia, de millora de garanties democràtiques, que són de ciutadania, d’exercici com a ciutadà, tenint en compte la igualtat de drets, perquè sovint les institucions són lloses molt grans i a vegades els ciutadans ens trobem una mica indefensos davant les entitats grans, les institucions, els governs.

Em va semblar una gran oportunitat retornar el servei a la meva ciutat, m’hi sento molt vinculada des de fa molts anys.

Una mica de background, d’on véns?

Vinc del món de l’educació, amb el que he estat fins fa quinze dies fent classes i, ja la professió també ho comporta i relacionat amb la pregunta anterior, un compromís amb les persones, en aquest cas tant amb nens i nenes, com amb persones adultes.

L’última etapa ha estat a l’àmbit de l’educació de la formació permanent de persones adultes, però molt de temps he estat en escoles d’educació primària i l’educació és un món que no deixa de ser una “microsocietat” un centre educatiu, amb tots els ets i uts que comporta la tasca, la complexitat de l’educació, també té tota aquesta interacció de relacions humanes amb gent de diferents edats, d’alguna manera aquesta sensibilitat vers estar atenent aquestes persones i la cura d’aquestes forma part d’aquesta motivació.

Vinc del món de l’educació i he estat a diferents àmbits de compromís. Al món sindical, com a representant del professorat. També he estat fent recerca durant un any i encarregada per la Generalitat i Innovació Educativa, després també he estat en el món de la comunitat educativa i la representació a nivell comunitari ne el Consell Escolar de Catalunya. Veient que l’educació no només és l’aula, i el dia a dia, sinó que és un món molt ampli i que té moltes vessants. I he intentat això, estar a tots els àmbits que se m’ha ofert i que he pogut implicar-me.

I sobretot l’última etapa m’ha donat una perspectiva molt important, perquè al tractar amb persones adultes de diferents nivells, tant per edat com d’extracció social i cultural, també et dóna i amplia la visió de les reaitats… per exemple, de les dificultats laborals associades als dèficits formatius, o amb problemes des d’habitatge, o perquè estaven vivint en centre d’acollida, m’ha ampliat el ventall del valor de l’educació, del que significa com sistema d’igualtat d’oportunitats, per garantir drets que per naixement no tens o se’t neguen, sobretot gent que ve d’altres països o d’altres situacions, sé que l’educació és una eina fonamental. Per tant, he après molt en aquest sentit, que no només del món dels infants, que he tingut una gran experiència del que ha estat l’educació primària, però també el món d’educació d’adults hi he vist tot el potencial que em permet veure una microsocietat que no deixa de ser un centre d’adults, amb edats diferents, amb situacions personals diferents, la majoria complicades. La gent en implicar-se, li veu el valor que li pot suposar per a la millora de la seva vida, d’expectatives, en definitiva de futur…

La formació, en sóc una gran defensora perquè m’ho crec, i si he pogut contribuir i acompanyar amb el seu itinerari a la gent, a mi això m’ha gratificat molt.

 

Què significa per a tu ser la Síndica de la teva ciutat?

Apart d’un repte i un “atac” de responsabilitat per a mi, perquè clar és una figura molt unipersonal. Jo sempre he sigut més de treballar en equip, tot i que hi ha un equip evidentment, i una feina feta anteriorment pels predecessors, que cal ressaltar-ho, que han sigut dos síndics anteriors a mi i que s’ha fet molta feina, crec.

Per a mi, sobretot és, les creences de la defensa de drets, la creença que les coses es poden millorar i si l’administració, que és el repte que jo tinc és vers l’administració municipal de Sant Boi, si podem aconseguir que la gent tingui millor percepció, que se li han considerat més els seus drets.

Em sembla una tasca impagable! en el sentit que si pot contribuir a la millora de la vida de les persones, que no vull ser pretenciosa, però situacions de greuges, que és la figura, que també de proposició, no només crec amb la cultura del greuge, sinó també de proposició en positiu, de coses que poden proposar-se per millorar i que és el compromís de la humanitat des de fa milers d’anys, que és avançar per progressar, estar millor, i viure en comunitat d’una manera més benestant.

 

A la nota de premsa del 20 d’octubre hi havia una frase que em va cridar l’atenció que era “posar la ciutadania al centre de la gestió pública”. Això, com ho faràs? O com ho vols fer?

Aquest és el repte principal. Bé, sempre, per qualsevol administració també ho intenta. Perquè en definitiva es governa per a la ciutadania, evidentment, el que passa que a vegades i sobretot en aquests temps que la gent té percepcions negatives de les institucions i de les persones representants electes, però jo crec que la intenció hi és, el que passa és que hi ha gent que es desvia dels camins i són els que donen mala fama a la resta.

Dons, posar la ciutadania és això, intentar que coneguin més el recurs d’aquesta funció que és la sindicatura. Perquè la gent que té molts mitjans ho té més fàcil defensar-se davant de les dificultats. Però hi ha gent, que a vegades justament té molts problemes, i se li presenten qüestions difícils i a vegades, d’indefensió, i és la que coneix menys els recursos.

És posar en coneixement, divulgar molt la funció tenint en compte i que a les primeres persones que jo em dec és als ciutadans, malgrat que jo hagi estat nomenada per l’Ajuntament i jo he de respondre davant dels ciutadans i ciutadanes de Sant Boi bàsicament, això ho tinc claríssim.

Sembla una contradicció que et triï l’Ajuntament per anar en contra de l’Ajuntament precisament, però justament vull ressaltar que és més aviat una garantia de drets, que la pròpia institució garanteixi que hi hagi una persona que sigui com un portaveu de la ciutadania vers l’Ajuntament, i sobretot posant al centre la problemàtica que pugui tenir la ciutadania de Sant Boi, els meus conciutadans.

És una veu una mica privilegiada perquè hi ha normes que se t’han de tenir en compte i és una posició com d’altaveu i que se t’ha de respondre i això dóna més accessibilitat als mitjans i esbrinar on s’ha fallat, què es pot fer per millorar la situació que s’hagi produït tant col·lectivament com individualment, i sempre una cosa individual que es resolgui, pot beneficiar-se’n altres persones.

 

Dolors, ja portes uns dies treballant amb nosaltres, i aquesta entrevista està adreçada a les companyes i els companys que treballem a l’Ajuntament, amb aquest tarannà, com veus el nostre Ajuntament?

Jo tinc una bona percepció de l’Ajuntament, de la Casa gran. Tinc una bona imatge, penso que s’ha treballat molt també vers el fer arribar la veu de les persones, dels ciutadans i ciutadanes, des dels diferents àmbits que s’han generat, comparat amb anys enrere, hi ha més canals, i això per a mí és una bona percepció que la ciutadania està més present quant a la institució.

Després, quant a les persones, he anat coneixent persones de les diferents àrees i m’ha donat imatge de molta calidesa vers les persones, i molt reconeixement cap la funció, quan m’han presentat com a persona nova, i que a partir d’ara ostentava i que humanament he vist una reacció molt a favor, i molt positiva.

I he vist, en la meva opinió, persones professionalment molt competents. Em consta que tinc una bona imatge de companyes i companys que veig, per no dir la imatge de la persona que està treballant amb mi, és una gran professional i m’ha sorprès gratament en tots els sentits i la gent que, encara me’n falta conèixer molta… he tingut una molt bona rebuda. I per a mi és recíproca aquesta percepció, i espero que la tinguin vers a mi també. Però en principi he tingut un bon ímput dels coneixements en les persones, encara haig de conèixer molta gent. I la rebuda i la interacció amb les persones és molt bona. I espero que continuï així.

 

Hem percebut que ja tens reptes, els tens identificats? Quins reptes tens per a aquesta funció?

Donar més aire a la funció, i els circuits. Perquè a vegades és un treball d’informar perquè no deixa de ser un lloc que la gent recorre, però que no ens pertoca actuar, però si que s’ha de canalitzar o redirigir a les persones, que això ja es venia fent, perquè quan arribi algú, que si no és un cas que has d’atendre, també buscar cap a on s’ha d’adreçar o com ha de plantejar el seu problema o al col·lectiu de persones.

 

 

El repte és això, fer molta projecció i pedagogia de la funció, de la sindicatura, i buscar no només a nivell de comunicació, també a nivell de carrer, trepitjar molt la ciutat, i visitar les entitats i tots els àmbits de participació dels veïns i veïnes. Ser proactiva, anar a buscar, i fer detecció de coses que puguin ser susceptibles de plantejar i treballar. I també inclús adreçant-nos a món de l’educació perquè és on estan els futurs ciutadans i ciutadanes de Sant Boi, fer pedagogia, no només de la sindicatura de Sant Boi, sinó també d’altres, perquè potser es plantegen coses que ja són del Síndic de Greuges de Catalunya. Aprofundir i divulgar més aquesta funció entre els que seran els futurs ciutadans i ciutadanes, que això també és educació pràctica, perquè a la vida et pots trobar en situacions que hagis de necessitar això, millor que no, però vivim en una societat que tenim tants conflictes, tantes entitats privades, amb empreses. Com a consumidor, per exemple, ja a vegades et trobes amb situacions d’aquestes, ara em reclamen… és una constant. És útil recomanar canals de defensió, perquè no deixa de ser treballar contra la indefensió de les persones.

I també fer molt el “llegir” la ciutat amb els peus que es diu. Però no només mirant a terra, sinó mirant els ciutadans i ciutadanes als ulls. I sobretot no decebre’ls, aquest és el principal repte. Que per la meva part posant tot el meu esforç al seu servei. Això són paraules boniques que costen materialitzar-les a vegades i que tothom tingui aquesta percepció, tampoc no sempre és fàcil acontentar tothom.

Un altre repte molt important que m’he plantejat és el tema de l’agilitat, perquè a vegades a la gent se li dóna la raó, o la seva causa que s’ha plantejat generi una recomanació i que després s’apliqui. Buscar camins d’agilitzar els processos sobretot, perquè sé que a vegades són mecanismes de garantia, però si podem agilitzar-ho, no només haurà resolt la causa que l’ha portat a la Sindicatura, sinó que no s’hagi d’esperar molt de temps perquè això, provoca molta insatisfacció.

 
Alguna cosa que no t’hem preguntat, i que ens vols dir?

Podria dir moltes coses, però se m’acudeix que l’actuació intentarà ser el màxim d’escrupulosa possible i de respecte envers la institució, com no podia ser d’una altra manera, i de demanda de respecte per la funció que ara em toca i que jo posaré tota la meva perseverància, jo sóc tossuda en el bon sentit, intentaré ser la veu de la ciutadania, que no sóc l’única, hi ha moltes veus, els representants polítics també són veus de ciutadans i ciutadanes i jo no vull contraposar-me ni molt menys amb ells, ni que la meva sigui més legítima.

Hi haurà tot el meu esforç i el meu treball i el meu compromís en la defensa de drets democràtics de ciutadania i d’equitat i de lluitar contra la indefensió i sobretot perquè crec que com més justes, i més democràtiques siguin les nostres institucions i el nostre dia a dia com a ciutat, més cohesió social i més bona convivència, que és un bon projecte vetllar sobretot per la bona convivència dels ciutadans i que ningú se senti no escoltat, o sentit de menys, o agreujat.

Aquesta és la meva motivació, que és l’inicial que t’he comentat, però que també vull tancar amb altres paraules sobre el mateix, millorar l’administració municipal.

Et dono les gràcies per les paraules que ens has adreçat i te les dono tant com a companya de l’Ajuntament, i també te les dono com a ciutadana de Sant Boi. Moltes gràcies per l’estona i que ens vagi molt bé a tots i a totes. I que Sant Boi millori continuadament amb el nostre esforç.

Jo crec que tenim una bona ciutat i que és un bon senyal que un Ajuntament com el de Sant Boi, faci més de 15 anys que té una figura com la sindicatura, que és una aposta de garantia democràtica, que no tots els ajuntaments la tenen, i que és un bon exemple de garantia de drets que ja diu molt de la Institució i dels seus representants que en el seu moment van prendre la decisió d’implementar la figura, aquesta funció perquè és important ressaltar-ho, perquè justament estem coordinats amb altres síndics i síndiques de greuges municipals, i no a totes les ciutats hi ha aquesta funció.

Gràcies, Dolors. Benvinguda a l’Ajuntament!

Moltes gràcies.

Vídeo de l’entrevista completa:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.


*