Entrevistem al Xavier Buscarons, membre de l’equip del nostre Servei de Seguretat Pública de la porta de la Casa de la Vila

El Xavier Buscarons fa 27 anys que treballa a la nostra Policia Local i des de fa uns mesos fa la seva feina a la porta de la Casa de la Vila, canviant de torn cada dos mesos, ara ja ens va coneixent a la gent que treballem en aquest edifici, i també a la que treballa en d’altres. Però com que no fa tant temps, la majoria de nosaltres no el coneixem gaire. En aquesta entrevista tindrem l’oportunitat de conèixer aquesta persona amable, que ens saluda sempre cada dia amb un somriure i bones paraules.

Aquesta entrevista es va acordar realitzar-la amb el Xavier a la Casa de la Vila el 16 de juliol i ha estat possible fer-la a través de correus electrònics durant les darreres dues setmanes del juliol.

 

Estem vivint una situació excepcional mai experimentada, la pandèmia del Covid 19, el confinament de mesos de tota la població. Aquest fet ha trastocat els protocols de tothom, per descomptat inclosos els de la vostra tasca.

I sumant que com a resultat tenim una crisi sanitària sense precedents i una econòmica resultant de la primera, les persones ens hem vist afectades de moltes maneres.

En aquesta entrevista explicarem com ho has viscut des del teu lloc de treball, com a persona de serveis essencials, en primera línia, i sent el primer filtre.

 

Aquesta crisi ens ha fet reinventar tots els serveis de l’Ajuntament. El Servei de Seguretat Pública no n’ha estat una excepció, i a més òbviament ha estat un servei essencial, ha mantingut l’atenció presencial a la ciutadania en tot moment en primera línia, i augmentat els esforços per a la seguretat pública des de totes les seves unitats. Ara ho abordarem des de la feina que fa aquest company d’aquest Servei a la porta de l’Ajuntament.

 

 

En quin moment ha agafat la pandèmia al Servei de Seguretat Pública?

L’arribada d’aquest virus al nostre entorn on fem la nostra vida quotidiana ha suposat immediatament un fre pels nostres hàbits, començant pel distanciament social, norma d’obligat compliment dictada per les autoritats de l’estat com a mesura per aturar la transmissió del Covid19.

Una restricció que ha anat acompanyada de mesures dràstiques a les que no estàvem gens acostumats com l’ús de la mascareta i rentat de mans de manera freqüent per evitar el contagi.

 

Davant aquest nou escenari, el Servei de Seguretat Pública de Sant Boi al qual pertanyo, ha anat incorporant a la feina dels agents la nova normativa a implantar que anava arribant.

 

 

No feia massa que l’atenció del guàrdia de la porta de l’Ajuntament havia canviat horaris d’obertura, permisos d’entrada, ja no era una porta oberta sempre, com es va implantar la nova directriu?

Fa cosa d’un any i mig es va crear una nova Unitat de 6 agents destinats a cobrir el servei de vigilància a la porta de l’Ajuntament, de manera fixa alguns, i d’altres esporàdicament.

 

 

Quant de temps fa que desenvolupes la teva tasca a la porta de l’Ajuntament?

Ara fa uns 7 mesos que estic fent aquest servei de manera fixa, amb canvis de torn entre matins i tardes.

 

 

Què feies abans de tenir aquesta nova feina?

Vaig estar destinat durant uns 13 anys a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC), situada a les dependències de la Policia Local. En aquesta oficina és on es confeccionen els atestats policials quan la policia coneix un fet delictiu. Atestats també per accidents o infraccions de trànsit de gravetat i quan un ciutadà necessita denunciar un fet que li ha passat també acudeix a aquesta oficina on es recull la denúncia i es trasllada al jutjat posteriorment.

 

Passat aquest llarg període, i per diverses motivacions personals i professionals, vaig demanar començar una nova etapa realitzant servei de vigilància i seguretat a la porta de l’Ajuntament, on em trobo molt a gust, no cal dir-ho!. Ja m’agradaria quedar-me uns anys, però no depèn de mi.

 

 

Com era l’atenció al públic des del teu lloc (per públic ens referim tant a les persones que treballem a l’Ajuntament, treballadors/es públics i càrrecs electes, com a la ciutadania que ve a fer gestions i als proveïdors de serveis) abans de la pandèmia?

Aquest lloc de treball és compartit amb altres agents que fan la mateixa feina que jo, i no puc respondre per mi sol sense tenir present a tots els altres que també miren de realitzar la seva feina amb la màxima implicació. Per tant, no puc parlar només de mi, si no de tots els que treballem en aquesta Unitat.

 

La feina típica del nostre lloc de treball és oferir informació del nostre coneixement al públic quan ens ho demana, com localitzar un carrer de la població, donar avís d’una incidència a la via publica que han observat, sobre normativa de trànsit, de civisme i d’altres relacionats amb la tramitació d’alguns documents.

També ens trobem de vegades alguna persona del públic, dins de l’edifici, que crea problemes i que des de la nostra competència procurem solucionar.

 

També realitzem diferents tasques relacionades amb la seguretat de l’edifici com vigilància perimetral i espais de pas de les persones a través de les càmeres de vigilància.

 

 

 

 

 

Què ha passat amb la pandèmia, com ha canviat i en què per a la teva tasca?

Amb l’arribada del virus ha estat necessari un control i vigilància estricte d’accés del públic que traspassa l’entrada per realitzar alguna gestió programada, per demanar informació a l’OMAP, per entrevistar-se amb algun funcionari, per realitzar una revisió o reparació de les instal·lacions, etc.

 

Aquest control d’accés es realitza bàsicament per evitar que els espais de l’interior de l’edifici no es formin aglomeracions de gent a l’espera de ser atesos pel personal funcionari i que posarien fàcilment en perill les distàncies de seguretat.

 

A l’entrada de l’edifici hi ha una ampolla d’hidro-alcohol per a la higiene de mans obligatòria per a les persones abans d’accedir a l’interior i que des del punt de control del Policia de servei es vigila que aquesta norma, així com l’ús de la mascareta, es respecti escrupolosament.

 

 

Com has viscut aquest temps de mesures excepcionals en el teu lloc de treball?

Arriba la pandèmia, i qui més i qui menys està espantat, desconcertat i desinformat.
En el moment que es van dictar les restriccions i prohibicions fruit de la declaració d’estat d’alarma tot va canviar per a tothom.

 

Al principi amb el confinament obligat, i mentre va durar, no hi havia gent pels carrers, treballaven només els serveis essencials, i per tant, l’Ajuntament va quedar ben buit de personal que van continuar treballant des de casa.

 

Em trobava durant molts dies que no es presentava a les portes de l’Ajuntament cap ciutadà en tota la jornada. Passats uns quants dies ja anaven venint persones a consultar, cada cop més.

 

Per descomptat que la meva atenció vital en aquells moments, i també ara ho és encara, en el meu lloc de treball és exigir a les persones que s’acosten i accedeixen a l’interior de l’edifici que respectin les mesures d’higiene i distanciament quan veig que algú és descuidat, pel bé de tots.

 

Però això mateix, lògicament, ho han practicat escrupolosament tots els efectius de la Policia Local des de cada unitat i destí diferent durant tot aquest període de pandèmia i que no sabem encara quan acabarà.

 

I ara a finals del mes de juliol estem en aquest punt en què gairebé tot ha tornat a la “normalitat”, excepte aquestes mesures obligades encara de distància física, mascareta i higiene de mans.

 

Però des de fa ja dies estem sentint pels mitjans que estan augmentant un altre cop els casos de contagi, el que ens obliga a no baixar la guàrdia i vigilar i recomanar sempre l’ús correcte d’aquestes mesures de prevenció per evitar la propagació del virus.

 

Quin tipus de públic és el que més ha acudit a la porta de l’Ajuntament?

Aquelles setmanes que van passar entre la fase 2 de desconfinament i la fi de l’estat d’alarma venien cada dia a la porta de l’Ajuntament veïns molt amoïnats perquè no comprenien molts dels missatges que es donaven pels mitjans de comunicació que informaven la ciutadania, què es podia fer i què no es podia fer.

 

Això sumat que a cada moment hi havia restriccions que canviaven segons s’anava avançant, o de vegades rectificant al cap de poques hores les pròpies normes que acabaven d’aprovar i publicar. Era un veritable embolic per a molta gent, i que en la mesura que podíem, des del punt de control informàvem de la manera més precisa i comprensible possible per al ciutadà.

 

 

Ha crescut la població que us ha necessitat a la porta de l’Ajuntament? S’han complicat l’assistència a la ciutadania en el teu lloc?

La restricció de moviment i circulació dels ciutadans imposada per l’estat d’alarma ha fet que els veïns de la població acostumats a apropar-se fàcilment a l’Ajuntament per realitzar tràmits, però també per consultar sobre moltes i diferents qüestions que tenen necessitat, crec que tots aquests veïns han fet l’exercici prudent de relativitzar certes urgències, tal com han fet amb els serveis sanitaris i d’altres, i han deixat per a més endavant les gestions que havien de fer.

 

Superades totes les fases de desconfinament de la 0 a la 3 i arribada la nova normalitat, molts veïns de la població han necessitat acostar-se a l’Ajuntament per tantes coses pendents de resoldre.

 

He de dir que tant l’ordenança que està al peu del canó a la mateixa porta d’entrada passant llista i distribuint a la gent per ser atesa, com jo mateix, hem passat algunes situacions tenses a la porta d’entrada de persones poc amistoses i molt impacients. Encara que en conjunt la gent ve entenent perfectament el context en què vivim actualment i es conformen.

 

 

 

 

Has temut en algun moment contagiar-te fent la teva feina?

Doncs sí, hi han hagut alguns moments que pensava que m’estava arriscant massa treballant. A la porta de l’Ajuntament hi ha moments en què hi ha molta gent esperant impacient a ser atesa. Esperen que sortim l’ordenança o l’agent per agafar torn o preguntar quelcom.

 

Pensa que tot el públic que entra a l’Ajuntament passa pel davant de l’agent i també de l’ordenança. Els aturem, preguntem quin tràmit venen a fer, mirem si estan a la llista si tenen cita prèvia, els fem passar o els fem esperar, els tornem a cridar quan toca el seu torn, i sobre tot aquelles persones que no saben explicar-se bé quin problema tenen i els has d’atendre a poca distància moltes vegades per entendre bé el que diuen i agilitzar al màxim, amb el risc conseqüent de contagi. Quan s’acaba la jornada ho penso i m’agafa una mica de temor.

 

 

Com és que et vas fer Policia?

Vaig treballar a una botiga, a un poliesportiu, a un hospital, també a una oficina, però no trobava realment el que volia fer amb la meva visa professional i, ja a prop dels 30 anys, un dia la meva tia Maria Millán de Personal, que ja s’ha jubilat, segurament la coneixes, em va dir llavors… “mira d’entrar de moment a la Policia Local, que cobren bé i estan bé i potser més endavant et tira una altra cosa…” I aquí estic des de llavors!!

 

 

Que no t’hem preguntat, i ens vols dir a la gent de l’Ajuntament…

M’he trobat aquí gent realment agradable entre els treballadors de tota la Casa.

Percebo un molt bon ambient de feina, i això ha estat per a mi molt motivador i ha fet molt fàcil trobar-me molt bé només començar en aquest nou destí.

 

 

Xavier, moltes gràcies per les teves paraules i el teu temps i cuida’t molt!

Gràcies! Igualment, i cuideu-vos molt!

 

Les tres fotos anteriors vàren ser realitzades per la companya Teresa Alberto, ordenança a la Casa de la Vila, el 24 de juliol. I a sota, la “selfie” del 16 de juliol, en acordar fer l’entrevista.

2 respostes a «Entrevistem al Xavier Buscarons, membre de l’equip del nostre Servei de Seguretat Pública de la porta de la Casa de la Vila»

  1. El Xavi Buscarons…..😁👍
    Persona afable, amable i amb una gran vocació de servei.
    Companys durant 5 anys a l’OAC, mai no va tenir un no per resposta a l’hora d’ajudar els altres.
    Definitivament, aquesta organització va guanyar molt amb la seva incorporació ara fa uns 27 anys.

    Una abraçada virtual company, que d’aquesta ens en sortim!!!

    1. Javi!!! Gràcies pels teus amables comentaris.
      Ja saps que tens tota la meva estima. Ets un tio collonut.
      I tants moments bons treballant entre quatre parets.
      Una abraçada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.


*