Entrevistem a l’Alba Martínez, Quarta Tinenta d’Alcaldia de Ciutat Educadora

L’Alba Martínez Vélez és regidora a l’Ajuntament de Sant Boi, forma part del Consistori 2019-2023. En aquesta entrevista explica aspectes d’aquesta legislatura, i ens parla de diferents aspectes de les seves regidories. Aquesta entrevista la vam fer el 23 de setembre, al seu despatx de l’Ajuntament.

Per començar a presentar-la, hem transcrit què posa d’ella al Portal de Transparència de l’Ajuntament de Sant Boi:

4a Tinenta d’alcaldia de:

  • Ciutat Educadora

    • Educació

    • Universitats

    • Normalització lingüística

    • Memòria Històrica

    • Civisme i convivència

    • Cooperació, Solidaritat i Pau

Formació: Llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Diplomada en Cultura de Pau i Gestió de Conflictes per I’Escola de Pau (UAB).

Experiència: Ha estat col·laboradora en diferents mitjans de comunicació locals, va treballar com a periodista i educadora a Ràdio Marianao, l’emissora comunitària de la Fundació Marianao. Més tard va ser Responsable de Sensibilització de Comerç Just a la delegació catalana de l’ONG Oxfam Intermón i la seva darrera feina va ser a l’Institut d’Educació Continua de la Universitat Pompeu Fabra (IDEC-UPF) com a Tècnica d’atenció i comunicació amb I’estudiant.

 

Preguntes generals:

  • Quina és la teva experiència professional i formació prèvia?

    Abans d’acabar la carrera de Periodisme, jo ja feia algun article per alguna revista, totes ja desaparegudes, de mitjans de comunicació locals. Sempre m’ha agradat molt vincular la meva part professional, o formació en aquell moment, amb la meva ciutat. Primer vaig col·laborar a Ràdio Marianao, que era una ràdio comunitària que s’inspirava en ràdios comunitàries d’arreu de l’estat que tenien molta potència i que barrejaven l’educació, l’acció comunitària i la comunicació; la vessant més social del periodisme. Jo era voluntària de Ràdio Marianao, i les pràctiques de periodisme vaig demanar fer-les a Ràdio Marianao. Un cop acabades les pràctiques, em vaig quedar dos anys més dinamitzant la ràdio. En aquest temps vaig poder conèixer amb molta profunditat, bona part del teixit associatiu de Sant Boi, el dinamisme de la ciutat… perquè per la ràdio passaven tota mena d’entitats i de persones. Això em va agradar molt.

    Després vaig marxar a treballar fora de la ciutat, primer a Intermón Oxfam i després a la Universitat Pompeu Fabra. Finalment ja vaig tornar a Sant Boi, professionalment parlant, a través d’unes llistes electorals el 2011. Tenia ganes de comprovar si aquest dinamisme que jo havia experimentat que tenia la ciutat quan estava a la ràdio seguia actiu des de la vessant política.

     

  • Per què vas decidir fer el canvi a la política?

    Penso que es fa política de moltes maneres, no només es fa des de la posició de ser un càrrec electe. La meva implicació amb la ciutat i amb les coses que passaven ja hi era des del moment que decideix-ho formar part de la Fundació Marianao, després fent la carrera, quan decideix-ho fer les pràctiques que les podria haver fet a qualsevol altre mitjà de comunicació molt més gran. Jo sempre he intentat mantenir aquest compromís social i un compromís amb la meva ciutat. Quan se’m presenta l’oportunitat d’anar a unes llistes el 2011, i en el meu cas a més com a independent, ho vaig veure com una oportunitat per tancar el cercle. Treballant a la Fundació Marianao vaig veure tantes coses i tants projectes que passaven per allà, que em va portar a fer aquest pas, per veure si des de la política, també es pot canviar, revertir o millorar.

  • Què és el que més t’agrada de la feina de regidora?

    El que més m’agrada és la proximitat, això és un tòpic, que la política municipal és la primera trinxera, però penso que és veritat. Crec que aquest grau de proximitat té coses bones i dolentes, tot i que jo em quedo amb les bones. Poder veure d’una manera tan propera les necessitats, les demandes i també veure d’una manera més propera els efectes de les teves accions, és quelcom que segurament en altres nivells de la política catalana o estatal costa més. La nostra tasca a l’Ajuntament no és legislativa i tenim les competències que tenim, però al final tot el que passa és de la nostra incumbència.

     

  • Què és el que et costa més de la feina de regidora?

    Em costa, i penso que encara no m’he acostumat, a la lentitud que té a vegades l’administració i la burocràcia del sistema, que molts cops pateixen els propis ciutadans i ciutadanes. L’administració encara no és tot l’humana que a mi m’agradaria que fos de cara el ciutadà i ciutadana.

     

  • Què creus que t’està aportant aquesta experiència professional / política a la teva vida?

    Moltes coses, jo sortiré d’aquí molt enriquida i molt agraïda quan acabi el meu període dins la política activa, perquè ja dic que jo penso que seguiré fent política d’altres maneres. Crec que sortiré molt canviada de com vaig entrar, sent molt més conscient de com es mouen tots els fils que hi ha darrere de política, de com a vegades la política no és suficient, sinó que hi ha altres tipus d’interessos i altres tipus de poders que en el nostre sistema actual tenen molt de pes. Sortiré amb molts aprenentatges, i sobretot amb moltes persones que he conegut al llarg d’aquests anys i que m’han enriquit molt com a persona.

Educació:

  • L’àmbit de l’educació porta dos cursos força complicats, primer amb un confinament total, i després amb un curs presencial, però amb forces restriccions. Com valoreu des d’Educació com s’han viscut els darrers dos anys?

    Han estat dos cursos, i amb aquest que comencem tres, molt durs i complicats per tota la comunitat educativa. Però també penso que han estat cursos en què hem comprovat la gran xarxa i feina que fa la comunitat educativa. Hem estat conscients de la importància que té tenir les escoles obertes i que tots els nens i nenes tinguin accés, en igualtat d’oportunitats, al dret a l’educació.

    La comunitat educativa ja ens va donar una lliçó l’any de la pandèmia però sobretot l’any passat amb l’inici de curs. Era molt complicat perquè estàvem en una situació epidemiològica que no sabíem si al cap de quinze dies hauríem de tornar cap a casa. En canvi, hi va haver un percentatge molt baix de grups que es van haver de confinar al llarg del curs, i es va demostrar que era compatible i que potser s’hauria pogut fer compatible el dret a l’educació abans, amb la situació sanitària que estàvem vivint. Jo crec que va ser la constatació que les escoles ho fan molt bé en tots els sentits.

     

  • I aquest nou curs escolar 2021-22 com es planteja?

    Aquest nou curs ja tenim per la mà tots els protocols Covid, que l’any passat a aquestes altures del curs era un problema per equips directius i mestres. Havien de ser gestors Covid, psicòlegs, assistents socials… els hi estàvem demanant molt. Penso que aquest curs serà molt més tranquil, però començarem a veure i es faran encara més evidents els efectes que per molts nens, nenes i adolescents va tenir el confinament del 2020. L’escola en molts casos rep els problemes que passen a les famílies, ara és quan estan patint i evidenciant el tema de la crisi econòmica derivada de la Covid. Aquest any l’escola, serà la primera trinxera de tot el que està passant a nivell social. Veurem nens i nenes on a casa seva ho estan passant molt malament a nivell econòmic, adolescents que segurament encara no han superat tot el que va comportar per ells i elles estar confinats tants mesos. En resum, conseqüències a nivell social, econòmic i emocional, que s’aniran reflectint al llarg del curs. Per això hem d’ajudar a les escoles i els i les mestres a què ho puguin gestionar. Necessitaran que els acompanyem i els ajudem en cada un d’aquests fronts.

  • Quins objectius us plantegeu aquest curs des d’Educació?

    Aquest curs serà de recuperar coses que el passat curs es van perdre. Hi ha projectes d’Educació que els vam haver de deixar de fer, penso en els patis oberts, en les visites a l’Ajuntament, en moltes de l’oferta d’activitats que oferim habitualment a les escoles… També el programa de diversificació curricular que oferim a secundària, tot això es va aturar i són projectes molt importants pels centres. Aquest és el curs d’anar recuperant la normalitat i el contacte entre la ciutat i l’escola. L’any passat sí que va existir, però de manera més limitada.

Barrejant:

  • En breus tindrà lloc una nova edició del Barrejant, que torna a situar els drets de les persones al centre del debat, com es planteja aquesta edició?

    Aquesta edició té les persones com a protagonistes i els ODS. Nosaltres a l’edició anterior ja vam començar a treballar les diferents esferes que recullen els ODS. Els ODS són 17 objectius de desenvolupament sostenible que tenen quatre esferes: el planeta, les persones, la prosperitat i la pau i les aliances. Nosaltres vam començar l’any passat pel planeta, sota el lema: No hi ha planeta B, i aquest any seguim amb les persones. Dins d’aquesta edició ens centrem en tres àmbits els quals creiem que hi ha un elevat perill de retrocés: la igualtat de gènere, el treball digne i la reducció de les desigualtats.

    Gairebé tots els actes que presentem dins del programa responen a l’àmbit de posar les persones al centre. Creiem, i sobretot després de la pandèmia, que és moment de no deixar caure l’aprenentatge que vam dir que la Covid suposaria, posar al centre allò que és important i sosté la vida i els drets de les persones. Crèiem que aquest any, era el moment ideal per dedicar-la a les persones.

  • De totes maneres el Barrejant sempre posa sobre la taula temes d’actualitat, no?

    Ho intentem, perquè no estem aïllats. Nosaltres amb el programa del Barrejant sempre intentem que sigui molt divers, fent honor al nom, busquem una barreja de propostes i una barreja de persones, i això farà que persones que potser habitualment no s’interessarien per aquests temes, s’apropin a través de les diverses propostes que fem. Sempre intentem que es segueixi el fil del tema central a través d’actes de debat i reflexió, espectacles familiars, teatrals, musicals, de dansa, etc.; amb això intentem obrir el ventall que no tot sigui reflexió i debat estrictament. Al final el Barrejant és, molta barreja per aconseguir ampliar una mica la massa crítica que es pot interessar i prendre consciència de la importància de defensar els Drets Humans, la cooperació, la defensa de la pau i la solidaritat.

Cooperació:

  • A part del Barrejant, quines iniciatives teniu programades des de Cooperació?

    A Cooperació, els últims anys i que penso que així continuarà, hem estat molt pendents i centrats en l’acollida de persones refugiades, vam aprovar un pla municipal d’acollida a persones refugiades, i a partir d’aquí hem desenvolupat tota una estratègia.

    Ara estem en un moment d’impàs perquè els propers mesos a Cooperació, tindrem un nou Pla d’Acollida de Persones Refugiades i un nou Pla Director de Cooperació. Pel que fa a l’acollida, que ha agafat molta importància pel temps que dedica l’equip i el pressupost que destinem, especialment a través del conveni amb la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, ja que és aquesta entitat qui ho implementa.

  • I el Pla Director de Cooperació, quines accions i iniciatives contempla?

    El Pla director de Cooperació que ara ha acabat proposava vàries coses, i la majoria les hem executat. Alguna de les accions previstes eren: ampliar el suport a les entitats de cooperació, per a fer-ho, els últims anys hem ampliat el pressupost de les subvencions per a entitats, les hem fet bianuals, perquè tinguessin una mica més de marge, i hem incorporat una línia d’Educació per la Solidaritat.

    El pla també deia, que calia fer un esforç en temes de comunicació, i per fer-ho vam renovar la web, tenim xarxes socials, i després també havíem de crear un segell o una marca pròpia de l’àmbit de la cooperació i la solidaritat, i d’aquí surt la marca de Sant Boi Compromesa, presentada recentment.

    Una de les altres coses que deia el Pla Director, era que calia desenvolupar un pla específic d’Educació per la Solidaritat. El vam aprovar el passat mes de juny i ara hem de desenvolupar aquest pla específic tenint en compte que està lligat amb el tema de l’educació. Sabem que no és el millor moment per adreçar-nos a les escoles perquè la situació amb la Covid és complicada i tenen moltes coses per gestionar amb la pandèmia, però creiem que és una oportunitat. La idea és que la part adreçada a les escoles la comencem a treballar i que facin del tema de la solidaritat com un eix que els acompanyi i hi hagi un recorregut al llarg de la seva etapa educativa a l’escola. Aquest és un dels grans reptes que tenim en l’educació per la solidaritat.

    Des de Cooperació creiem que Sant Boi fa moltes coses per la cooperació i som molt referents a nivell de Baix Llobregat, Catalunya i fins i tot, a nivell de l’Estat. Som molt reconeguts, però a vegades ho som més a fora, que dins. La pròpia ciutadania de Sant Boi, no coneix del tot que aquest és un eix estratègic com a ciutat, que Sant Boi sempre ha estat vinculada a la cooperació, que ha mantingut també la seva aposta pel 0,7%. D’aquesta reflexió surt la necessitat de crear una marca i un relat que faci que la gent de Sant Boi se senti orgullosa d’aquesta aposta que fa la ciutat per ser oberta i sensible amb allò que passa fora de les nostres fronteres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.


*