Entrevistem a l’Eva, l’Elisabeth i la Pilar, secretàries del Gabinet d’Alcaldia

En un blog d’entrevistes als serveis essencials de l’Ajuntament, entrevistem a l’Eva Quintero, l’Elisabeth Rulló i la Pilar Alonso, secretàries del Gabinet d’Alcaldia. 

L’entrevista es va realitzar el dimarts 30 de març al despatx d’Alcaldia.

Actualment sou secretàries d’Alcaldia, quina és la vostra trajectòria a l’Ajuntament?

Eva Quintero: Vaig entrar el 1997 a Comunicació, a fer de secretària amb el Cap del Departament que era director d’Àrea de Comunicació en aquell moment, a la tercera planta, i vaig estar fins al 2007, que ja vaig baixar a l’alcaldia a l’agost i definitivament a l’octubre, per fer de secretària de la nova Directora de l’Àrea de Comunicació i Cap de Gabinet d’Alcaldia i des d’aleshores fins avui.

Elisabeth Rulló: Vaig aprovar les oposicions d’Administrativa a l’any 1989 i vaig entrar a treballar al departament de Comptabilitat del Patronat Municipal de Cultura i Joventut, ubicat a la Torre del Sol, allà hi vaig estar 9 anys. Desprès vaig treballar de secretària del José Manuel González Labrador, quan era regidor d’Esports i a la legislatura del 2007-2011, ens vam traslladar a l’Ajuntament, i com que el van anomenar president de l’Àrea de Cultura a la Diputació de Barcelona i regidor delegat de Presidència a l’Ajuntament, a mitja jornada, em va demanar de compartir  com a secretària amb la Lluïsa Moret Sabidó que entrava com a tinenta d’alcaldia de Benestar i Ciutadania. A la següent legislatura vaig continuar amb la Lluïsa, i al 2014 quan la van anomenar alcaldessa, em va demanar que l’acompanyés, i aquí estem, tot un repte, mare meva, sembla ahir.

Pilar Alonso:

Vaig entrar a l’Ajuntament l’any 1995 per substituir una baixa i a partir d’aquí vaig passar per molts departaments ocupant diferents llocs de treball de forma interina fins que l’any 2008 va sortir la meva plaça i la vaig aprovar. A l’haver d’ocupar llocs vacants en diversos departaments durant tants anys, he pogut formar part de molts equips de treball en espais diferents i això em va donar l’oportunitat de conèixer molts companys i companyes que d’altra manera no hagués estat possible.

He format part dels equips de Tresoreria, Recaptació Executiva, Hisenda, Informació del Territori, Participació, Compres i a partir de l’any 2000 vaig començar la meva trajectòria de secretària d’alt càrrec amb la regidora d’Economia i Hisenda que després va passar a ser la tinenta d’alcaldia de Serveis Generals. Abans d’arribar a Alcaldia també vaig ser la secretària de les tinences d’alcaldia de Benestar i   de Ciutat Sostenible.

 

 

Us enrecordeu del vostre primer dia a l’Ajuntament?

EQ: Sí, recordo que vaig aprovar les oposicions, però vaig començar una setmana abans del que tocava perquè m’ensenyessin com funcionava el lloc que havia d’ocupar, en aquell moment treballava a la Generalitat al Departament de Treball amb el Conseller i no van tenir cap problema a deixar-me venir en hores de treball. També et diria que més aviat recordo la primera setmana, perquè vaig tenir una caiguda, vaig relliscar, i vaig deixar marcada la sabata a una altura considerable a una biga que hi ha a la tercera planta, em vaig aixecar morta de vergonya, i vaig dirigir al lavabo, però acabaven de posar la porta de vidre i no havien posat els adhesius de senyalització, i em vaig donar un altre cop al cap. I tothom va començar a riure, vaig haver de riure fins i tot jo mateixa. Una escena ben còmica.

ER: El primer dia, quan vaig arribar a la Torre del Sol, em ve la imatge que als primers a qui vaig conèixer van ser el Jaume Rabassa i la Nati Comas, tècnic i tècnica de cultura, eren molt riallers i vaig pensar aquí estaré bé. Jo era molt jove, tenía 21 anys i amb moltes ganes de fer coses. Seguidament vaig anar a l’Administració de Cultura i Joventut, on hi era l’Ascen, qui em va passejar per la planta per a presentar a la gent.

Nosaltres portàvem la comptabilitat de Cultura i Joventut però quan calia ajudàvem als tècnics/ques: veníem entrades del teatre, a l’Ateneu Santboià, del Festival de Música de l’Altaveu, a l’stand de la Plaça de l’Ajuntament, festival que es va iniciar el mateix setembre que vaig entrar jo a treballar. Guardo molts bons records.

PA: Exactament el primer dia no, crec que van haver-hi massa primers dies. Cada cop que canviava de departament era un canvi complet fins i tot d’edifici. Recordo que a causa de tots aquests canvis trigava en sentir-me part de l’equip, fins i tot va haver un temps que no tenia ni taula i anava treballant on podia.

 

 

Com us organitzeu aquí a Alcaldia?

EQ: Jo des què estic aquí les coses han anat canviat des dels caps de Gabinet que he tingut fins a canvi d’alcalde per alcaldessa, però la feina més o menys és la mateixa. Com sempre dic, la feina d’aquí ha de sortir sí o sí. És qüestió d’adaptar-se, hi ha coses que es van deixar de fer des d’Alcaldia, i altres que s’han assumit, aquí fem de tot, depèn del Cap de Gabinet que hem tingut, quines àrees ha portat, bàsicament es fa una mica de tot. Cal conèixer el plantejament de regidors i tinents d’alcalde, perquè és amb ells, sobre tot, amb qui treballem des d’aquí, també amb els caps d’Àrea, amb els tècnics treballem, però més aviat poc.

Des d’aquí porto agenda Cap de Gabinet, fem cartes de tota mena, fem molt de papeleo, tota la documentació, tots els correus electrònics, les signatures, des d’aquí també fem les convocatòries de plens, de juntes de govern, també tasques de secretària d’alcaldessa. Sé com funciona qualsevol qüestió i feina que es tracta a l’alcaldia.

ER: Jo porto l’agenda de l’alcaldessa, amb tot el que aixó comporta, es clar, i sempre seguint les indicacions del cap del Gabinet d’Alcaldia, Francesc Gutiérrez  i la Lluïsa Moret. També estic en contacte amb la seva secretària a la Diputació, ja que aquesta legislatura 2019-2023 la van anomenar presidenta delegada de l’Àrea
de Cohesió Social, Ciutadania i Benestar
 a la Diputació de Barcelona, i cal consensuar agendes. Preparo la documentació necessària per a les reunions i els actes, atenc les trucades telefòniques, les demandes de la ciutadania per filtrar i redireccionar al  polític/a de l’àmbit que li correspongui, entre d’altres. La veritat és que la feina és molt atractiva i diversa, i treballem en equip, totes sabem fer de tot, per si cal substituir-nos. 

PA: Jo tinc algunes tasques assignades com el seguiment i resposta dels missatges de bústia de l’alcaldessa, la gestió dels expedient que el Síndic de Greuges de Catalunya i la Síndica Municipal adrecen a l’Ajuntament, també dono suport administratiu a Coboi i altres tasques que el cap de Gabinet m’encarrega. A més d’aquesta feina més específica, com les meves companyes, la gestió administrativa del Gabinet també és una constant en el meu dia a dia.

 

Com ha canviat la vostra feina amb la pandèmia?

EQ: Jo visc fora i agafo 2 mitjans de transports públics per venir a la feina, així doncs intento teletreballar, però l’alcaldia és un punt estratègic de l’Ajuntament on el treball és molt actiu i diferent on sempre hi ha molta feina. Els primers mesos de confinament vaig haver d’acostumar-me a fer-ho tot telemàticament i mòbil, i després mica en mica combinar el treball presencial i telemàtic. Però a tot ens acostumem. Actualment continuem així.

ER: Jo des del mes de març fins a l’octubre vaig estar a casa teletreballant, però sempre en contacte amb les companyes. La veritat es que vaig poder fer qualsevol tràmit des de casa,no vaig tenir cap problema al no ser-hi presencial. També tenia el telèfon desviat amb la qual cosa m’arribaven directament les trucades. I buscavem la manera de despatxar amb l’alcaldessa i el cap del Gabinet d’alcaldia, sempre a primera hora del matí. El teletreball ha vingut per quedar-s’hi. 

També hem hagut d’adaptar-nos, en el tema de la restauració. Com que els restaurants i bars han estat tancats durant molt de temps i s’han reinventat fent menjars per emportar, l’alcaldessa i els/les politics/ques quan han necessitat i/o decidit dinar aquí per a continuar treballant a la tarda, hem demanat el servei delivery, als restaurants de Sant Boi, i adaptat els espais per a menjar, també hem hagut de fer molts cafès perquè estava tot tancat.

PA: Jo vaig començar a formar part de l’equip en el mes de febrer de 2020 i al març ens van confinar. Pràcticament he conviscut amb la pandèmia tot el temps. Des que van poder fer treball presencialment a l’oficina sempre hi ha dues persones a Alcaldia perquè tot i poder fer part de la feina a casa, has de donar assistència directa als caps. He trobat a faltar poder trucar a una extensió i que et respongui algú, la feina és molt més àgil. Qualsevol consulta generava un creuament d’ e-mails que semblaven interminables. Ara ja hi ha més gent per l’Ajuntament, però a l’inici les secretàries d’Alcaldia érem referents per a moltes persones.

 

Què és el que més us agrada de la vostra feina?

EQ: Ser versàtil, estar amb el telèfon, amb l’ordinador, atenent als caps i tot el que pugui sortir dia a dia. Per mi és una feina molt distreta. És molt millor estar aquí que a casa, perquè van sorgint coses diàries i és molt entretingut, et passa el matí volant, a mi m’agrada molt aquest ritme va molt amb mi.

ER: És una feina molt diversa, et manté sempre viva. El dia a dia genera molta feina, amb els imprevistos, les urgències, i has de saber prioritzar molt, el que és urgent i important.
L’agenda sembla que tingui vida pròpia, són tantes coses. 
Sento que estem en un espai privilegiat, perquè tenim molt bona relació. Estem al rovell de l’ou, i tot i que de vegades hi ha molta pressió, per la premura dels assumptes, estem molt a gust.

PA: Una cosa que m’agrada molt és quan t’arriben demandes o preguntes i pots ajudar o solucionar, quan veus que el suport que dónes serveix per a alguna cosa, és una cosa molt gratificant.

 

Alguna anècdota o cosa que ens vulgueu dir abans d’acabar

ER: D’anècdotes en tenim moltes, perquè passem tantes hores juntes, però ara mateix no em venen al cap.

EQ: Com jo sempre dic, a la feina s’està 7 hores o més treballant i has de sentir-te a gust amb tot i tothom, ser molt positiva i oberta. Penso que és el millor per crear un bon clima.

PA: Una anècdota de fa poc: L’alcaldessa va mantenir una reunió amb el primer tinent d’alcalde i dues autoritats militars. Durant la reunió, de cop i volta veiem que la porta del despatx de l’alcaldessa que accedeix al nostre espai s’obre i apareixen els quatre perquè volien veure la imatge aèria de Sant Boi que hi ha penjada darrera l’Eli. Ens van presentar als convidats i seguien parlant com si res, per un moment semblava que la reunió s’hagués traslladat aquí. Tot molt espontani, molt d’estar per casa. Em va sorprendre i alhora em va fer molta gràcia.

EQ: En tenim moltes d’anècdotes entre nosaltres, allò que et passa per alt alguna cosa, però com que toques tots els pals, i cada dia, ho acabes solucionant. L’Eli sempre diu: “tenemos una flor en el culo”. Tothom es pot equivocar, però normalment, arribes a temps perquè del que no recorda una ho recorda l’altre. Ho comentem tot en veu alta, per organitzar-nos millor, això crea bon rotllo, riem, aquí estem molt bé. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.


*