Entrevistem al Carles Peidró de la UAPA, ens parla del Projecte DLT4EU

El Carles forma part de la Unitat d’Assistència a la Planificació i Avaluació (UAPA), i tot i ser dels més joves, ja fa uns quants anys que integra l’equip. Té una capacitat de síntesi que aclapara i no s’atura mai, sempre està a punt d’endegar projectes nous, sobretot si són reptes! En aquesta entrevista tindrem l’oportunitat de conèixer-lo una mica més com a company nostre i també ens explicarà aquest projecte nou, el DLT4EU.

És un projecte de la Unió Europea i una oportunitat per la rellevància a nivell internacional que pot agafar l’Ajuntament de Sant Boi. El contacte va venir per un Urban Innovative Action (UIA) que no va acabar de funcionar… i que des de la UAPA ens n’encarregarem de coordinar.

 

Les temàtiques que abasta DLT4EU correspondria gestionar-les des d’altres àmbits de l’Ajuntament, però com que no tenim encara aquesta cultura de projectes europeus prou assumida, no s’acaba prenent el compromís col·lectiu. Això no treu que la càrrega de treball per a una Unitat com la nostra ens fa anar molt de bòlit, però no volíem perdre aquesta oportunitat de projecció del nostre Ajuntament al món .

 

Carles, quina és la teva formació?

Vaig estudiar Educació Social. Vaig estar 7 anys com a educador amb projectes molt diferents, amb problemes de drogodependències, menors tutelats, treball comunitari, una mica de tot.

Després vaig estudiar Sociologia, que vaig fer combinant-ho amb la feina i vaig estar vuit anys per treure’m els estudis!

 

Des de quan ets a la UAPA?

Em sembla que fa 13 anys que estic amb la UAPA, crec que abans vaig firmar la hipoteca que entrar a la Unitat…

 

Ets molt creatiu i “tecnològic”, d’on et ve? T’ho passes bé aplicant aquestes habilitats?

Creativitat… no m’hi considero gaire. M’encanten les persones genials, tot el procés de com es creen noves idees, nous productes, nous serveis, noves maneres de treballar. M’atrau molt, no sé perquè.

I m’encanta aprendre de la gent que en sap molt i em crida molt l’atenció i intento picotejar d’aquí i d’allà per portar coses cap al nostre terreny i en la nostra mesura aprendre del molt que es fa fora, això és el principal. Coses molt txules que passen fora del nostre Ajuntament, que cal saber aportar cap al nostre terreny i atraure aquestes persones i idees, maneres de fer…

 

Què és el que t’agrada de treballar a l’Ajuntament?

El fet de tenir una empresa d’empreses.

Toquem tots els pals i els tenim ben a prop, amb la qual cosa permet treballar colze a colze amb àmbits molt diversos, persones molt diverses, perfils diferents, amb persones amb formacions molts diverses i totes les tenim a mà. Penso que aquesta és la principal atracció de treballar en una organització com aquesta.

 

Com et defineixes, i quins són els teus interessos fora de la feina?

La meva principal dedicació és estar amb la meva dona i les meves filles, i m’agrada molt córrer per la muntanya i cuinar.

 

Que estàs fent a la UAPA? Quins projectes són principals o hi estàs més implicats, o t’ocupen la major part del temps?

Si parlem del que estem fent ara a la UAPA, crec que és un moment bastant reflex o representatiu del que arribem a fer per la diversitat de coses que estem fent ara, tant previstes com imprevistes.

Des d’entrar en la darrera fase del disseny del que serà el futur Pla d’Internacionalització de la Ciutat, estratègia de relacions internacionals que ha de posar ordre, orientar i impulsar aquesta política en el municipi. Ultimant, quan podem, l’avaluació del Pla Local de Joventut i enllaçant-lo amb el que serà el nou Pla per a l’any que ve.

I preparant, per exemple, una sèrie de propostes per a un Pla de l’Àrea Metropolitana de Barcelona que es diu apropAMB, en el qual hi ha la possibilitat d’engegar projectes molt diferents des de diverses àrees.

Per tant, estem fent coses molt diferents, i en el millor dels sentits, som un calaix de sastre. I crec que la tendència serà aquesta. És un moment diferent, per tant, hi ha necessitats i demandes molt diferents dins de la Casa i hem de poder donar resposta al que puguem i el millor que puguem.

 

Què és el que més t’agrada de la feina que fem?

Bé, a mi precisament el que més m’agrada és aquesta diversitat de temes. Crec que és el que dona vida, i en temes que suposen crear, dissenyar, projectar, planificar, contactar amb persones que en saben molt d’altres temes i… és de les coses molt txules, i que tenim marge, molt marge per poder fer-les. Podem aprendre, equivocar-nos, experimentar, obrir noves portes.

 

I el que trobes més difícil o complicat?

El més complicat potser és poder, sobretot en el moment ara que estem que van entrant coses molt diferents i en general amb nivells d’urgència molt diferent, és poder dedicar temps a projectes o encàrrecs que són de calat, que són coses que no necessiten pressa, que necessiten poder pensar-les bé, com són l’avaluació. En aquest cas, l’última que teníem era la del Pla Local de Joventut.

Això és més complicat, poder alliberar temps, perquè són coses que no pots fer a corre-cuita, ni dedicant-li 20 minuts entre hores. Potser seria la cosa més complicada de la nostra feina.

 

Com és treballar a la UAPA?

Treballar a la UAPA és molt txulo. En el context d’ara potser és molt diferent. Jo crec que treballar a la UAPA suposa una barreja entre tenir molt marge d’autonomia, per provar coses, per proposar, per tocar molts pals, per relacionar-te amb moltes persones a dins i fora. Sí, per estar connectat amb temes, projectes i àmbits molt diversos.

Potser seria el que caracteritza la nostra feina. Molt marge, molta cintura per adaptar-nos a demandes molt diferents, en temps molt diferents, amb urgències molt diferents, aquesta flexibilitat i capacitat. També de solidaritat entre nosaltres per arribar a on no arriba un arriba l’altre i, sobretot, adaptar-nos. La capacitat d’adaptar-nos a moments diferents i demandes molt diferents.

 

En què ha canviat la Covid 19 la nostra feina quotidiana?

En principi la Covid el que ha canviat, evidentment per a tothom, és el contacte personal, però jo malgrat no veure’ns físicament, jo no tinc la sensació que…

Sí que hi ha moments que segons els projectes tenim més contactes amb uns que amb els altres, però no tinc la sensació d’estar aïllat, o la sensació d’haver perdut el mínim contacte per seguir treballant.

Potser si que hem hagut de buscar fórmules diferents: de vegades ens veiem a hores intempestives, parlem a deshores, quan podem. Sí que potser s’ha perdut el contacte entre aquells i aquelles amb qui menys tenim projectes en comú en un moment determinat. Però crec que seguim treballant amb la mateixa fluïdesa que teníem abans entre nosaltres.

 

 

Entrem en el Projecte DLT4UE.
Tenim la publicació, del 7 d’octubre passat, de l’article DLT4EU: un programa de aceleración con vocación de experimento, d’Anna Higueras, responsable de DLT4EU a Ideas for Change. Ens contextualitza molt bé el projecte i el podem llegir obrint aquest vincle.

En transcrivim un parell de paràgrafs per fer d’introducció a aquesta part de l’entrevista:

“El projecte DLT4EU, en marxa des de gener d’aquest any, és un programa d’acceleració punter (i totalment virtual a causa del context de la Covid-19) que ha posat a treballar a vuit empreses desenvolupadores de programari amb organitzacions de l’àmbit públic per resoldre reptes concrets, reals, tots ells relacionats amb problemàtiques urgents per a la societat que aquestes organitzacions s’enfronten en el seu dia a dia. DLT4EU ajuda a accelerar el desenvolupament de solucions pràctiques per als desafiaments, posant a disposició de les empreses participants un programa específicament dissenyat per provar el comportament de les tecnologies DLT (Digital Ledger Technology) i entendre el seu potencial en els àmbits social i mediambiental.”

“És el cas, per exemple, de l’associació espanyola Ereuse, que està desenvolupant un sistema de consum circular d’equips electrònics de l’Ajuntament de Sant Boi, allargant el seu cicle de vida útil i promovent la reutilització d’aquests equips per part de famílies vulnerables de la ciutat.”

 

Explica’ns amb les teves paraules el Projecte DLT4EU.

El Projecte DLT4EU, jo com l’entenc, és una prova que vol fer la Unió Europea, es vol posar a prova una acceleradora, i una manera de poder connectar dos mons, el món del desenvolupament tecnològic, de la programació i el món de la gent, sigui des d’una organització, una administració, una entitat, una empresa, que treballem amb la voluntat de generar canvis, un impacte social, una millora als àmbits que treballem.

En aquest cas, es tracta de posar a prova en un temps acotat, sis mesos, la capacitat parcial o total d’aquesta tecnologia d’oferir solucions a un repte plantejat. Bàsicament és això i poder trobar aplicacions d’aquesta tecnologia en nous camps i en nous àmbits de treball.

 

Com hi hem arribat per tenir-lo sobre la taula?

Nosaltres arribem a aquest projecte europeu… és una de les gràcies que té el fet d’obrir-nos portes i d’estar connectats amb persones diferents, i amb organitzacions de fora de l’Ajuntament.

Amb motiu d’un projecte europeu que no va ser reeixit, vàrem associar-nos amb una organització de Barcelona que és Ideas 4Change, que a la vegada va pensar amb nosaltres mesos més tard, en poder incorporar-nos en aquest projecte pilot, que té aquesta acceleradora amb tecnologia DLT.

I ve d’aquí, de conèixer gent, i d’agradar-nos, de veure que en aquest cas possiblement podem adaptar-nos i participar i que teníem ganes de fer coses diferents, que podien comptar amb la nostra implicació.

 

Com ha anat? Per quines fases ha passat?

En aquest projecte hi hem treballat la Natàlia Moreno i jo. Ha estat molt intens, molt més del que pensàvem, portem des del juliol, i són sis mesos. L’acceleradora són sis mesos de juliol a desembre.

Hem fet dues jornades virtuals, com si haguessin passat a Amsterdam i a Londres, perquè aquest projecte està coordinat per tres empreses, una a Amsterdam, una altra a Londres i la d’Ideas4Change a Barcelona. O sigui que la tercera jornada que també serà virtual, serà a Barcelona. I és molt intens, amb moltes reunions, tallers, seminaris, molta operativa interna per fer-ho possible.

I ara estem en un punt txulo perquè per fi hem començat a remenar els ordinadors. Els equips que volem deixar ben condicionats i llestos perquè siguin el màxim d’operatius per a aquelles persones i famílies que en puguin ser beneficiàries durant un temps, perquè ara tenen les limitacions de poder tenir equips en condicions i sobretot pensant en aquells nanos i nanes que han tingut majors dificultats en el confinament per seguir l’educació a distància.

Tenim ja 30 equips propis que estaven en desús. Els estem posant a punt: netejant, esborrant les dades, revisant, actualitzant… amb la implicació del Departament d’Informàtica, amb l’Òscar Martínez, que ha estat una boníssima incorporació i amb dos nanos de l’Institut Marianao, en Guillem i l’Eric, que estan fent les pràctiques amb nosaltres i que ens estan ajudant a deixar preparats aquests equips.

Esperem que en les properes setmanes puguin ser cedits a persones o famílies que tenen una necessitat de tenir aquests equips durant un temps a casa, cedits gratuïtament.

 

Ara, com està anant? Quines passes ja hem fet?

El projecte ha anat donant moltes voltes, perquè hi ha hagut algun moment que teníem expectatives diferents d’on podíem arribar, després han sorgit limitacions o el projecte arriba on arriba i després de moltes giragonses, moltes portes que s’han hagut d’obrir i altres de tancar.

Per no ser tan abstracte: estem en el moment que volíem, que és començar a tocar els equips i començar veure com ens pot ajudar aquesta tecnologia.

En aquest cas a fer la traçabilitat, és a dir, generar aquelles dades que ens permetran saber les hores d’ús i el temps de vida dels equips, i amb aquestes dades crear un entorn de confiança perquè sabrem que aquests equips tenen la finalitat desitjada, que arriben a les mans d’aquestes famílies, que són operatius, que se n’està fent ús, i que poden retornar al circuit. Per tant, poden ser tornats a posar a punt i reutilitzats per unes terceres famílies o persones. És el punt on estem.

 

 

Què en destaques? Què aporta a l’Ajuntament? I a la ciutadania?

A l’ajuntament ens ha provocat impulsar una estratègia de reutilització d’uns equips informàtics. Ja des de Medi Ambient tenien la voluntat de posar en marxa, amb un projecte més ampli, de donar segones i terceres vides a objectes, en aquest cas electrònics que fins ara potser es malbarataven llençant-los abans d’hora. Per tant, ens permet donar impuls a una idea i materialitzar-la.

També ens permet tenir contacte amb una tecnologia que fins ara la vèiem molt llunyana. I tenir un primer tastet que ens pot obrir altres possibilitats, perquè té moltes altres aplicacions, i alhora mantenir contactes amb experiències i amb empreses que hi estan treballant i poder anar adoptant aquestes solucions per a altres reptes que tenim com a administració. Pot obrir moltes altres possibilitats, en temes de formació, d’ocupació, d’economia circular, d’activitat econòmica, etc. Ens ofereix moltes més possibilitats si som capaços i tenim els recursos i les energies per fer-ho realitat.

A la ciutadania, el que hauria de permetre si el pilot aquest té continuïtat, és tenir a l’abast un circuit en el qual poder cedir els equips informàtics que no utilitzin i tenir la confiança i la seguretat que aquests equips poden ser reutilitzats per persones que ho necessiten, o entitats o altres organitzacions i que tenen una manera de poder-ho saber que és a través d’aquesta tecnologia i que podrien fer el seguiment dels seus equips i tenir la certesa que això és així.

Podrien tenir un circuit on poder adquirir equips també de segona mà, reacondicionats i a un cost molt menor i per tant, contribuir a què la petjada ecològica que genera el produir nous equips, l’extracció de materials per fer-los, sigui molt menor. Contribuir tots plegats a minimitzar l’impacte al nostre entorn. I de retruc, contribuir a iniciatives econòmiques d’impacte social, a contribuir a un model productiu més sostenible.

 

Què ens queda fer perquè sigui una realitat?

Perquè acabi de ser una realitat un cop acabat el pilot, hem d’acabar d’arrodonir el circuit, acabar de definir bé per on poden entrar els equips al circuit, és a dir, com i on qualsevol organització, empresa o particular pot deixar aquests equips, com poden fer-ne el seguiment de la seva vida útil, qui els pot reacondicionar definitivament, perquè aquí ho estem fent nosaltres mateixos a l’Ajuntament amb l’ajuda dels alumnes de l’IES Marianao, però en un futur hauria de ser una altra entitat o servei municipal o el conjunt de petites empreses o tallers de venda i reparació de material informàtic que podrien formar part d’aquest entramat.

Aquest és un altre dels reptes, perquè la demanda hi és: d’escoles, de persones… Perquè nosaltres tenim la facilitat d’intercedir i connectar la demanda de les persones, però cal consolidar i fer créixer aquest circuit, que ara en el pilot és molt petit.

 

Qui el seguirà i el mantindrà?

Aquest és un dels reptes. Per ara, és un projecte compartit amb Informàtica, Igualtat, especialment amb els serveis d’Educació i de Serveis Socials, amb contacte amb el Servei Prelaboral i Igualssom, que podrien ser futurs actors importants a l’hora d’establir aquest servei o grup de persones que farien aquest reacondicionament dels equips.

És una bona qüestió. És típic al final del pilot, amb l’experiència, les lliçons, les possibilitats…, caldrà veure si acaba sent un projecte que vagi més enllà o que quedi simplement amb una experiència bonica.

 

 

Com encaixa en els altres projectes de la UAPA?

El projecte en si, no encaixaria del tot amb el que fem a la UAPA, perquè nosaltres no som experts, ni res similar. Bé, algun element o altre hi toquem més, però en general no és el nostre tema. De fet, com que és un projecte europeu que té molts elements d’innovació, aquí és on encaixem nosaltres.

I pel fet de participar amb programes on es fomenta la col·laboració, amb altres organitzacions, països, amb poder treballar amb solucions que puguin ser escalables i compartides i utilitzades per municipis i persones molt diferents arreu d’Europa, i amb aquesta filosofia encaixa perfectament amb nosaltres i perquè té aquest element d’innovador, de cerca de solucions i de ser conillets d’índies amb coses noves. Per això encaixa més amb aquests valors i maneres de fer, que no pròpiament amb el contingut del projecte.

 

Gràcies, Carles!

What do you want to do ?

New mail

4 respostes a «Entrevistem al Carles Peidró de la UAPA, ens parla del Projecte DLT4EU»

  1. Què maco Carles! Feu un treball magnífic!! No és habitual comptar amb equips com la UAPA en altres organismes, ni tan sols en institucions més grans que la nostra.Una abraçada a tots :))

    1. Esperem que el final sigui també feliç! Hi estem treballant moltes persones, paga la pena. Moltes gràcies per la teva confiança que sempre ens fas!
      Una abraçada

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.


*