Entrevistem al Gerard Jané, Cap de Grup de Manteniment de Jardineria

En un blog d’entrevistes als serveis essencials de l’Ajuntament, entrevistem al Gerard Jané, Cap de Grup de Manteniment de Jardineria

L’entrevista es va realitzar el divendres 11 de juny a la nova ubicació del servei de Jardineria (carrer dels Tints, n. 9) situada al polígon dins del sector Prologis.

Des de quan estàs a l’Ajuntament? Sempre has estat al mateix lloc?

Jo fa 26 anys i mig que sóc a l’Ajuntament, vaig entrar el 7 de novembre del 1994. Primer vaig iniciar les meves tasques com a staff tècnic de jardineria, hi vaig estar fent-ho durant sis anys, i després ja vaig passar al comandament de la brigada de jardineria.

Des de Jardineria bàsicament tractem temes com el manteniment del verd urbà en conjunt, en aquest sentit: que hi hagi una bona qualitat, esporgues, tractament fitosanitaris, tractament de zones verdes, etc.

Després també col·laborem en temes de participació en l’adequació dels nous projectes que s’ens presenten al municipi, donem l’opinió més adequada segons els nostres criteris, des del punt de vista de la jardineria.

Posteriorment han entrat temes més mecànics com el tema d’informes que generen des de l’Ajuntament, els T’escoltem, les valoracions patrimonials, els plecs de condicions, etc.

 

Quines són les teves tasques com a Cap de manteniment de Jardineria?

Ara estic amb temes de gestió del que és el verd, com que l’Ajuntament va aprovar un Pla de gestió del Verd Urbà per part d’una empresa externa que va donar tota una sèrie de criteris, que van estar corroborats per l’equip de govern.

Ara estem mirant que tota la feina que es duu a terme des de jardineria s’adeqüi als criteris i línies de treball del pla de gestió del verd urbà. Això porta força feina, perquè ara justament ha coincidit en que s’han de fer una sèrie de contractacions noves perquè s’han exhaurit els terminis fitosanitaris, poda, plantació…

Pel que fa a la plantació d’arbrat viari, en aquest municipi, no es fa de forma genèrica des de la temporada 2008-09, per causes que no vénen al cas: per tant no es fa una plantació genèrica de l’arbrat viari que té mancances o baixes. Vol dir que s’acumula tal nombre d’arbres que el pressupost per fer-ho s’ha engrandit tant que no podem encabir-los. Estem gestionant si podem aconseguir algun tipus de subvenció de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Perquè s’entengui millor, d’entre 13.000 – 14.000 arbres del que és entre viari i espais verds sense comptar espais com la Muntanyeta o la muntanya de Sant Ramon, en resum, el que és viari i el que són parcs, actualment estem per sota de les 1.000 noves reposicions, i això són molts diners.

També volia fer palès la importància que tè per al municipi el control fitosanitari, en especial en moments com l’actual en que per causa del canvi climàtic hi ha unes pujades tèrmiques considerables la qual cosa és aprofitada per espècies oportunistes que ens creen greus problemes.

Quantes persones formen l’equip de manteniment de jardineria?

Actualment estem al voltant de 18 persones, entre les quals hi ha tres comandaments, que són els encarregats, i cada un porta un grup que abasta dos barris. La Isabel Millán porta Camps Blancs i Casablanca, el Manel Lizana porta Vinyets Molí-Vell i Centre i l’Esteban Gómez porta Marianao i Ciutat Cooperativa.

No tot el manteniment el fem amb personal propi, tenim manteniment extern que són contractats puntualment a conseqüència de la finalització d’obres. Quan acaben obres noves, atès que el personal ha quedat infradimensionat, hem aconseguit que qualsevol projecte nou tingui un any de manteniment extern, però quan s’acaba l’any seguim tenint el mateix nombre de gent i tenim aquests problemes. Per això, estem intentant tirar endavant un plec de manteniment per a empreses externes d’alguns sectors del municipi, per fer un tractament mixt entre personal propi i personal aliè, que serien els contractes externs.

 

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

Jo crec que el tracte amb la gent, penso que tinc bastant bon tracte amb els ciutadans i ciutadanes, penso que ve que a casa teníem comerç, jo havia estat a darrere del taulell. Jo el tracte amb la gent sempre l’he trobat agradable. Una de les coses que se’m va fer més pesada i feixuga van ser els tres mesos de confinament de l’any passat, la mancança de tractar amb la gent, acabes totes les hores davant d’una pantalla…

 

Com veu viure el confinament des del servei, podíeu realitzar la vostra tasca com sempre?

Al principi nosaltres malgrat ser servei essencial, a partir del 13 de març, recordo que era un divendres a última hora i encara no sabíem res, ja havia passat l’hora de plegar i tenia a la gent neguitosa, jo no tenia resposta… Ens van dir que en principi que tothom confinat. Puntualment es feien algunes actuacions amb algun personal un dia a la setmana, bàsicament per “apagar focs”, venia un encarregat un dia a la setmana i jo des de casa ho coordinava. A mi em seguien arribant els imputs per comunicació dels T’escoltem, molts cops de propis treballadors de l’Ajuntament, si hi havia algun tipus d’incidència, jo preparava uns llistats i quan tenia la persona que seria l’encarregat d’aquell dia, jo li passava aquest llistat perquè ho anés a veure i ens comunicàvem tot a través del mòbil fent fotos, missatges… si hi havia algun dubte, el comentàvem i llavors podien seguir treballant amb aquestes actuacions.

 

I després, el retorn a l’activitat presencial com va ser?

El retorn va començar a partir del 4 de maig, seguint uns protocols, es va incorporar tot el personal excepte gent que era de risc, jo calculo que un 70% de la plantilla.

Jo aquell dia com a responsable hi vaig anar i pensava que el més adient era que hi anés, per mecanitzar el tema dels protocols Covid, a tothom ens va venir costa amunt en aquest sentit, i em van fer tornar cap a casa, perquè van dir que amb la meva edat jo no podia ser allà. Llavors estàvem constantment connectats amb els encarregats, ens anàvem apanyant com podíem, tota la mecànica de desinfecció dels equips, perquè al principi estàvem tots força histèrics, no coneixíem bé el virus…

Hem tingut algun esquitx de casos Covid, i hem seguit els protocols d’aïllament, quarantena, etc. Era complicat la veritat, la desinfecció de vehicles, les màquines… Un període que qui més qui menys es va fer pesat.

Recentment, us heu traslladat al carrer dels Tints, al polígon, com ha estat aquest canvi?

Doncs encara no fa tres mesos del trasllat. Abans estàvem en una nau al costat del Servei de Neteja i de la Policia Local, a la nau que posa “parque móvil”. El trasllat va ser per obsolescènciade la nau, per un tema d’higiene i per un tema de problemes amb una teulada de fibrociment, i perquè a més l’espai on estàvem situats estava qualificat com a espai per a equipaments esportius.

Ara ja esteu instal·lats del tot?

Sí, aquí dalt tenim els despatxos, els encarregats i jo, i a la part de sota hi ha el magatzem. Estem dintre del sector de Prologis, que forma part del polígon que tenia com a objectiu potenciar empreses de logística, ja que tens l’autopista aquí al costat.

En aquest espai només estem jardineria, i la veritat és que aquí estem molt bé per treballar, el canvi ha estat positiu.

Visita al magatzem

Després ens traslladem amb en Gerard a la planta baixa on està situat el magatzem.

Ens explica que han transportat de l’antiga nau una estructura per a l’emmagatzematge   d’eines i materials.

El nou espai és més reduït que l’anterior, i han hagut de saber-se adaptar a la nova distribució. Al fons de la nau trobem el magatzem d’eines, el que ells col·loquialment diuen “la gàbia”. El magatzem està dividit en tres parts, una per cada equip de treball.

A l’esquerra trobem les taquilles amb els equips de protecció: ulleres de protecció, guants…

A la dreta també estan situats els vestidors equipats amb dutxes.

Al magatzem no poden guardar-hi vehicles, només entren a descarregar, ja que l’espai és limitat.

2 respostes a «Entrevistem al Gerard Jané, Cap de Grup de Manteniment de Jardineria»

  1. Un gran company i millor persona!, només què algún cop li pot passar allò què sovint passa a tots però a l’inrevès. “que el bosque le impida ver los árboles”…ha, ha, ha…és broma

    Me n’alegro què el nou emplaçament i lloc sigui millor què l’anterior, encara que sempre a l’extraradi…ha, ha, ha…suposo hi arriben el autobusos…

    Ah! endolla la cafetera Nespresso, perquè a la foto sembla no ho està, perquè o no soritrà café o s’hi surt (estrany) estarà però fred,,,ha, ha, ha

  2. El to de l’entrevista transpira satisfacció. M’alegra molt Gerard, desitjo que gaudeixis com fas sempre de la teva feina, tan vocacional, i també del nou espai.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.


*