Entrevistem al Javier López, regidor d’Espai Públic i Barri de Ciutat Cooperativa – Molí Nou

El Javier López és regidor a l’Ajuntament de Sant Boi, forma part del Consistori 2019-2023. En aquesta entrevista explica aspectes d’aquesta legislatura, i ens parla de diferents aspectes de les seves regidories. Aquesta entrevista es va fer el 8 de juliol, al seu despatx de l’Ajuntament.

Per començar a presentar-lo, hem transcrit què posa d’ell al Portal de Transparència de l’Ajuntament de Sant Boi:

Regidor de:

  • Espai públic

                        – Neteja viària

                        – Manteniment de proximitat

                        – Mobilitat i infrastructures

                        – Transports

                        – Aparcaments

                        – Enllumenat públic

  • Alcaldia

                        – Barri de Ciutat Cooperativa – Molí Nou

 

Formació: Llicenciat en Pedagogia a la Universitat de Barcelona

 

Experiència: Expert en gestió econòmica, contactes institucionals i captació de fons per entitats socials sense ànim de lucre, ha ocupat des de 1995 diversos càrrecs directius a la Fundació Marianao de Sant Boi.

Quina és la teva experiència professional i formació prèvia?

Sóc pedagog, vinc del món de l’acció social, en concret de la Fundació Marianao on vaig ser educador, director i cap d’administració i recursos. Abans d’entrar el política portava 25 anys a l’entitat. Tinc experiència en el món educatiu, el món social comunitari i la gestió d’entitats socials.

Per mi entrar com a regidor va ser una reinvenció. Al meu primer mandat vaig assumir delegacions d’àmbit inclusiu, que en sonaven, però ara tot és totalment nou, i on més m’he de reinventat és al barri perquè havia de posar en marxa un nou model de la proximitat que l’alcaldessa ha implementat. L’experiència de tot el que és el treball comunitari, la gestió de recursos, del networking, del qui és qui, ajuda, però ha estat sens dubtes una reinvenció necessària mental i professionalment.

 

Què és el que més t’agrada de la feina de regidor?

M’agraden moltes coses, però sobretot la proximitat i la possibilitat de ser útil, implementar millores i construir col·lectivament amb els meus veïns i veïnes. Crec que és un privilegi poder ser regidor. Per mi, el millor és el treball colze a colze amb els companys i companyes de l’staff tècnic que fan possible la concreció i el treball quotidià de l’administració pública. És un valor el poder treballar i generar dinàmiques d’equip amb aquestes bones professionals.

Què creus que t’està aportant aquesta experiència professional / política a la teva vida?

Moltes coses positives, sobretot la possibilitat de ser útil en el servei públic, al meu poble i al meu barri. Després la possibilitat de descobrir i de conèixer nous aspectes, noves formacions i nous temes que eren desconeguts per mi. L’educació es pot fer al llarg de tota la vida, allò que diem els del món de l’educció de que l’educació dura sempre i penso que aquest n’és un gran exemple.

 

Què és el que et costa més de la feina política?

A vegades l’excessiva burocràcia, jo vinc del món social, i a vegades trobes una lentitud i una mecanització, tot i que hem d’entendre que estem en una administració pública i que hem de complir la llei. La llei el que fa és vetllar perquè es faci un bon ús dels recursos públics, això està molt bé, però alhora això pot comportar una excessiva burocratització.

Després, tot i que forma part de l’encàrrec, és la incomprensió de pocs veïns i veïnes que no entenen i no veuen que tu estàs més per servir-los a ells que no pel servei general, però en resum molts més pros que contres.

Espai públic:

Ets regidor d’Espai Públic, que ens podries dir d’aquest àmbit?

M’he estrenat en aquest àmbit. L’espai públic és una prioritat d’aquest mandat, sobretot la cura de l’espai públic i entenc que aquest és l’espai de totes i tots. M’agrada parlar més de l’espai propi, i hauríem d’incorporar a la nostra ment, la propietat d’allò que és públic és de totes i tots. En l’article d’aquest mes del Viure, faig esment a Tierno Galván, ell deia que tenim dos llars: una a casa nostra, la privada i l’altre, els carrers que és la casa de tots i totes. Hem de fer pedagogia de la propietat d’allò que és de totes i de tots i deixar de parlar d’allò que és meu i per passar a allò que és nostre… Sobretot tenir clar que el que hi ha al carrer i a l’espai públic és propietat teva, meva, de tota la ciutadania de Sant Boi. Quan tinguem incorporat el que ja en alguns països del nord d’Europa ho tenen, tindrem la guerra guanyada a l’incivisme, una acció egoista i insolidària. 

Quines millores s’estan fent a nivell d’Espai Públic?

També calia endreçar i fer que diferents serveis que funcionaven cadascú pel seu costat, ho fessin de manera conjunta. Calia fer un plantejament respectant, que tenim encàrrecs professionals molt diferents des d’una visió holística d’allò que és l’espai públic; i a partir d’aquí reestructurar serveis. Un cop tens clar com està tot, identificats els dèficits, pots fer renovacions i ampliacions, com la creació de més places d’operaris de neteja viària, que en aquest mandat penso que portem més de deu. També hem renovat flota de neteja viària i la de verd urbà. Aquestes millores en un escenari endreçat, suma.

Estem generant nous serveis. Malauradament, el capítol 1 és el capítol de personal dóna pel que dóna. Per això hem explorat una altre vessant que ens permet alhora fer polítiques inclusives com els nous encàrrecs a empreses d’inserció de la localitat, molt concrets en la neteja i el manteniment de l’espai verd. Ara hem format un dispositiu amb Igualssom, que és l’empresa d’inserció municipal, però també hem signat un contracte de col·laboració per tasques d’urgència, amb una altre empresa d’inserció Intecserveis del Parc Sanitari, formada per persones amb discapacitat i persones amb problemes de salut mental. L’espai públic també és generador d’oportunitats d’inclusió, i sobretot de feina.

 

A part d’aquesta part de personal, quines altres tasques s’estan realitzant?

Moltes coses, hem augmentat l’encàrrec de podes, hem endreçat i augmentat l’encàrrec en la neteja d’escocells i herbes, hem endreçat en un únic paquet els encàrrecs de talussos, solars i franges, estem endreçant el manteniment dels parcs infantils… tot això pel que fa al manteniment.

A part en aquest mandat també hi ha una part de creació i de cocreació, el Consell d’Infants es dedica a dissenyar parcs a la ciutat, i ja en portem uns quants.

També està el tema de sistematitzar tot el que són els pegats d’asfalt. Ara també està pendent la renovació de totes les llums de l’enllumenat públic que seran substituïdes per fanals amb LED, una inversió important.

 

Com viu la ciutadania aquestes millores?

Estem fent accions de molt impacte a l’espai públic, el que passa que tot és poc. Els recursos són limitats. En ocasions escoltem aquesta frase: «com que paguem impostos ho han de fer», i penso que això no és del tot correcte. Tornant al començament, l’espai públic n’hem de tenir cura entre totes i tots. La millor acció és la no acció que és no embrutar. El carrer més net no és el que més neteja, és el que menys s’embruta. Si fóssim responsables, estalviaríem molts diners que podríem destinar a fer d’altres coses. Estic content perquè s’està fent molta pedagogia i perquè també molts ciutadans i ciutadanes comencen a prendre consciència i la iniciativa. Cal una ciutadania activa i no demandant, i que cogestioni l’espai públic i el territori amb l’administració.

Ara hi ha persones que tenen cura de la ciutat, apadrinen jardineres, escocells, netegen zones determinades de Sant Boi. No és per treure feina als jardiners, tot el contrari, és per prendre consciència de la propietat col·lectiva i comunitària i sobretot per fer un treball de conscienciació i de presencia que serveix perquè els barris i els carrers es degradin menys.

Barri Ciutat Cooperativa – Molí Nou:

Com s’ha viscut la pandèmia al barri?

La pandèmia molt malament. La Ciutat Cooperativa Molí Nou és un barri que en determinades zones està molt envellit, i amb característiques d’habitatge petites. També és un barri on la gent surt molt al carrer. A banda de la gent que s’ha endut la pandèmia, s’ha posat en evidència, d’una banda les limitacions físiques que tenim al barri, i per una altra, la gran comunitat que tenim. A la Ciutat Cooperativa és fàcil veure formes de solidaritat entre veïns i veïnes, la meva àvia per exemple vivia allà i jo li deia: «Amb 94 anys, posa’t el telèfon d’assistència», i ella em deia: «jo no necessito el telèfon d’assistència, jo tinc veïns i veïnes». Aquest sentiment de pertinència i de veïnatge, ens ha ajudat. M’agradaria remarcar, que ha sigut un barri on hi ha hagut moltes accions de solidaritat de comerços o de la gent. I voldria posar sobre la taula el record a totes les persones que ens han deixat per culpa d’aquest maleït virus.

 

Durant els últims anys s’han fet diverses actuacions al barri gràcies a l’EDUSI (Fons Europeus), què ha suposat aquesta inversió pel barri?

Ha estat un canvi brutal, perquè ha sigut un pla de barris sense la Generalitat, que s’ha trobat absent en els últims anys en aquests temes. Els Ajuntaments ens hem hagut de buscar la vida com hem pogut, a Ciutat Cooperativa hem pogut fer aquestes millores gràcies a aquests Fons Europeus. Han servit per fer una reforma integral a un barri envellit, que estava quasi com al seu origen fa 55 anys i ha servit per dignificar els espais públics i fer-los accessibles, fomentat allò que és molt comú a la Coope: la vida comunitària, la vida al barri i la vida al carrer.

 

Que ha guanyat Ciutat Cooperativa?

Crec que guanyem espais més accessibles, que tenen una gran qualitat que ja han rebut alguns amb premis d’arquitectura urbana, i sobretot que es tracta d’espais sostenibles. S’ha renovat el barri i també ens ha servit per treballar l’autoestima comunitària que s’estava perdent al barri. Ciutat Cooperativa sempre és un barri que ha tingut un gran sentiment de pertinença. Aquestes actuacions serveixen per endreçar urbanísticament però també perquè la gent estigui orgullosa de viure on viu.

A partir d’aquí, ara també estem fent una diagnosi potent per veure on estem socialment, perquè hem d’anar més enllà, hem d’anar cap endins i veure com està la gent i què és el que necessita objectivament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.


*