Entrevistem al Josep Pons Calaf, tècnic d’Entorn Natural

El Josep és un home essencialment polifacètic, i té sobretot la particularitat que solen tenir les persones que ho són, que sap integrar totes aquestes habilitats i coneixements i emprar-ho als diversos àmbits vitals, inclosa la vida professional. Així que se'ns planteja un bon repte! Com entrevistar el Josep i no deixar-nos res important fora d'aquest post? Ep, és una mica llarga... però hi ha un munt de coses molt interessants: voluntariat ambiental, ecologia urbana, educació ambiental, gestió forestal amb agricultura de muntanya i ramats, paper plantable, flors mel·líferes, quaderns de consulta d'herbes, hotel d'insectes, jardí per a papallones, làmpades escultura, windows farm... I has vist que a l'estany hi ha tubs perquès els peixos surtin a xafardejar? Clica per descobrir tot el que ens va explicar el dia 19 d'abril passat!

 

Hola Josep! No direm l’edat que tens perquè tampoc no ho sembla, però si que fa molts anys que treballes a l’Ajuntament i hi has fet moltes coses.
Si et sembla bé, centrarem aquesta entrevista a l’etapa professional a Medi Ambient.
No, no m’importa gens dir-ho, en tinc seixanta. I a l’Ajuntament hi treballo des de l’any 1980!

 

Estàs des de fa un temps a la Masia de la Torre de la Vila, que és un dels edificis de la xarxa de Medi Ambient, des de quan a l’àmbit? Des de quan a la Masia?
A Medi Ambient hi sóc des del 2005 i a la Masia de la Torre de la vila des del 2014.
Què fas ara a la Masia de la Torre de la Vila?
I va haver un temps que es va tancar perquè la persona que gestionava aquest espai va marxar de l’Ajuntament i el projecte va quedar indefinit.
Després de diferents opcions, el 2014 se’m va plantejar de venir aquí i dinamitzar i revitalitzar aquest espai perquè no hi havia cap tipus de visita i l’equipament estava tancat.
Jo vaig acceptar, com tots els reptes que se’m presenten a la vida, i tot el que veurem ara només té dos anys.
Ha estat una activitat frenètica, no obligada, sinó perquè s’ha donat la circumstància que també fa dos anys va ser possible tenir voluntariat ambiental i ha estat aire fresc per a tothom, i ha fet possible realitzar coses extraordinàries, ara ho veurem.

 

Què hi has fet fins ara?
Quan vaig arribar a Medi Ambient, tristament, l’11 de juliol de 2005 vam tenir un incendi, sempre ho recordaré perquè curiosament el mateix dia de l’any següent n’hi va haver un altre, i la data et queda gravada.
A partir d’aquell moment vèiem, tothom, inclosos els meus responsables, que érem molt fràgils i molt vulnerables i que calia afrontar el problema de l’entorn natural d’una manera més global.

 

No es tractava només de fer les franges de protecció i ja està, sinó que es tractava de fer gestió forestal, de fer neteja constant, com era un ramat, i no sabíem de què perquè s’havia de fer el projecte, havíem de recuperar els terrenys d’agricultura de muntanya, amb les possibilitats de tenir finques a la muntanya, havíem de fer plantacions d’agricultura de muntanya, i el resultat és que des del 2006 no tenim cap incendi important, són 10 anys.
Les zones boscoses importants han estat protegides i ben protegides, alguna cosa haurem fet bé. Pot passar, perquè sempre pot passar, però la magnitud amb que abans els incendis afectaven una zona com Sant Boi o el Baix Llobregat, no passarà perquè hem mantingut aquests 10 anys el bosc en condicions piròfites controlades i hem segmentat.
Hem fet un mosaic que serà difícil la continuïtat del foc en cas d’incendi, vingui el vent d’on vingui, trobarà una zona que no podrà passar perquè està conreada.

 

Com tampoc és treure un bon vi a Can Palós, però si tens la vinya arreglada, si la cuides, la tens endreçada, tens raïm i se n’ha fet vi. I estem orgullosos perquè feia més de 50 anys que no es feia vi a Sant Boi. Aquest any passat vàrem fer tot el procés de vinificació de la vinya de Can Palós i va ser el primer any que vàrem fer vi el 100% de Sant Boi.

Al tractar la situació de la muntanya d’una manera molt global, el resultat fins ara ha estat bo i aquest és el fil conductor de tot el que jo faig i del meu Servei.

Intentem mirar tot des d’un punt de vista global, tot el que interacciona en un projecte ens esforcem que sigui el més transversal possible. Procurem que tots els agents que puguin, hi intervinguin, i llavors esdevé gairebé segur un èxit, perquè si tothom hi intervé, de gust, hi posa ganes, surt bé.
A la Cartonet tenim una imatge que ens permet veure l’evolució des de l’any 2005.

 

El problema d’aquests boscos nostres és que no són plantats, són colonitzats, és l’apoderament d’un espai per una espècie predominant que és el pi. I els peus per hectàrea són com quatre vegades més que les que haurien de ser en un bosc que s’hi ha fet una gestió forestal. Tenim força feina a fer la gestió.

 

En imaginar-te l’espai com un tot, com que és necessari tot per aconseguir l’èxit, mimes molt totes les coses que fas.

 

Nosaltres el que hem de mirar és que ens costi el menys possible, si aconseguim aprimar la despesa, la resta és per a la propietat, ens interessa que, o bé la faci anar bé, o ens la deixin portar a nosaltres molts anys, i que n’estiguin contents.

 

Quins són els públics que vénen a la Masia? Què en destaques?
Aquest edifici en principi està destinat a l’ecologia urbana: tot el que és energia, residus, aigua, etc., després té el vessant de l’educació ambiental, que ja existia i va desaparèixer quan va estar aturat i s’ha reprès. Quan reprenem una cosa sempre té un sentit més ampli perquè li volem donar continuïtat a tot plegat.

 

Si nosaltres fem bé la gestió forestal, la podem ofertar com educació ambiental perquè serà inherent en el funcionament del Servei que això tingui una importància vital i serem només nosaltres qui podem oferir aquesta activitat.

 

Per exemple, fer paper el fa tothom, començant pel museu Paperer de Capellades i acabant per qualsevol centre d’activitats, però paper plantable ja no el fa tothom.., i que sigui amb flors mel·líferes ja no ho fa ningú, perquè forma part d’un projecte més global. Com a la muntanya, aquí també tot té una interacció.

 

Li donem un sentit de tematitzar tots els espais perquè tingui interacció entre ells i ens doni un missatge que és: hem de preservar l’espai, l’entorn, la natura i la biodiversitat, i per tant, hi ha una part de flora i una de fauna i que tot plegat tingui sentit.
Tu no pots estar veient un jardí per a papallones, si al costat no hi ha un hotel d’insectes, i si al costat no hi ha un jardí de pluja, i una hidroponia, una aquaponia i una estació de pol·len, que és la darrera novetat, que n’estic encantat! Encara no estan els cartellets acabats que ho expliquen perquè aquesta setmana el vàrem acabar amb el voluntariat.

 

Amb el voluntariat, estem fent una cosa i de seguida ja ens en surt una altra, i si en un moment és necessari fer una apretada en un cap de setmana, es fa en un cap de setmana. 
Aquest hem finalitzat el sol i ombra per fer el trasplantament i l’estació de pol·len, que és extraordinària, és lo més de lo més!.

 

D’esquerra a dreta, l’estació de pol·len, l’espai sol i ombra per a trasplantar, i mirador per a infants.

 

Pensa que aquí han vingut gent de tot arreu: de Gran Canària, de Bilbao, de Santander, de Madrid… tothom ha quedat encantat perquè són coses diferents que normalment no trobes.
Per això quan tenim espais urbans que no sabem… nosaltres tenim moltes idees per fer coses, tematitzar les coses és una manera de sortir-ne airós.

 

I fora de la Masia? Pedra seca, visites entorn natural, cirerers, collir, vinya, vi, ramats… Parla’ns-en una mica.
El ramat. Quan vàrem començar, jo vaig fer l’estudi perquè jo ja havia tingut ramat l’any ’96, i em van ajudar a fer el projecte del corral.

 

Abans de fer alguna cosa haig d’estar molt informat, sóc així, i vaig anar a veure tots els ramats de Catalunya, pràcticament. Un any i mig voltant, i vaig arribar a la conclusió que sabia com no fer-ho. Partia d’unes bases equivocades: que el pastor era la figura comú a tots els projectes, sabia que aquest projecte l’eina imprescindible era el pastor.
I em vaig plantejar de seguida d’anar a buscar un pastor de l’escola de pastors, perquè jo no podia confiar amb el tarannà del pastor convencional perquè per a aquest la seva finalitat no és tenir tenir un terreny net d’herbes sinó fer xai de cria. I per fer-lo, no li diguis que les unitats ferratgeres són 130, perquè ell te n’hi posarà 300, i si pot ser 400, llavors hi ha una càrrega ramadera tan gran que serà un desert, jo no podia fer això.

 

Vaig anar a l’escola de pastors del Pallars, vaig contactar amb l’Eduard, el pastor que tenim i ja vaig veure que seria un èxit perquè ells creuen en el projecte. Se’ls va explicar, i tant ell com el Rubén, van ser peces essencials, perquè el ramat és un èxit, no només per la feina que fa, sinó per l’estalvi que té l’Ajuntament i també perquè la Jornada Anem a pasturar amb el pastor, està ple des del principi del servei, des del mes d’octubre fins al mes de juny, cada cap de setmana està ple!. També té èxit des del punt de vista de curiositat bestial.

Nosaltres tenim aproximadament unes 40 hectàrees, que suposen per a l’Ajuntament uns 80.000 euros de despesa anual de neteja.

 

Cada any estalviem 25.000 € i a ells se’ls paga 25.000 €, i estan molt contents perquè tenen dos llocs de treball segurs, i nosaltres tenim l’estalvi!. El corral nou que farem, segurament a Sant Bàrbara, ens ha sortit gratis amb l’estalvi.

 

El de Santa Bàrbara, és un altre projecte global, més ampli. Hi haurà un corral per a ovelles i un corral per a abelles. Hi haurà els dos ramaders, uns i altres i es porten bé, encara que la gent té una certa por a les abelles, però com que les ovelles són vegetarianes i les abelles també, es porten bé. A les abelles no els agradem els humans, ni els animals, perquè les abelles si es veuen amb l’obligació d’atacar els hi va la mort, és l’última cosa que volen fer, clavar el fibló. La gent no ha de tenir por de les abelles, les has de molestar molt perquè piquin. Una altra cosa són les vespes…

 

I anem fent, la vareta màgica de dir com s’ha de fer no la tenim.
Iniciem amb un tipus d’animal perquè creiem que ha de fer obertura al bosc que és la cabra, que és resquera, té unes defenses importants, amb una capacitat d’obrir espais, i després una vegada els espais estan oberts, entra més el sol i creix més herbàcea i com que la cabra no se la menja, llavors entren les ovelles. Però amb les ovelles tenim un problema, que és hi ha determinades plantes que tampoc no se les mengen, per tant després hem d’anar amb rucs i no descartem les daines (gamos). Ja tenim l’autorització de la Generalitat per fer un tancat amb rucs i daines, segurament iniciarem amb rucs. A l’Aragó ho fan amb dromedaris…

 

Deixem la feina estricta i toquem altres facetes teves: Has escrit llibres, quins? On els podem trobar/llegir?
Llibres, jo més que llibres en diria quaderns. Són uns quaderns de consulta, jo no sóc escriptor. El que si que diria és que quan consultes… jo tinc una base bibliogràfica important, perquè tot el que hi ha m’ho miro, tot el que vull fer ho busco, i si no hi és: ho faig jo.
Perquè de la mateixa manera que sóc obsessiu a l’hora de mirar també ho sóc a l’hora de fer. Si em proposo fer alguna cosa, ho faig i ja està.

 

Amb la visió global, remeieres, però no només són remeieres, són aromàtiques, culinàries i màgiques. És tot global.

Aquí hi fem activitats formatives, i perquè sigui més senzill, a la formació botànica, preparo també llibres d’aprenentatge de jardineria a l’abast. Aquí hi ha totes les nocions bàsiques perquè els voluntaris prenguin nota en fer els cursos de formació aquí, o a una jardineria, o a un garden, el poden fer on sigui.

 

Ja fa temps que estava capficat amb fer els jardins més amb herbes, amb plantes adaptades que no pas amb plantes de jardineria. La jardineria en sec. Això també em va portar a escriure la jardineria amb herbes.

 

Aquests són els tres importants, i després he fet dos contes també. Un contra els caçadors perquè no els suporto, i un altre que va de la fugida d’una marieta d’un espai com el parc agrari fins que arriba a un espai lliure de pesticides a la muntanya: per què es va veure obligada a marxar, quin va ser el trajecte, com li va anar el trajecte, què troba al lloc on finalment s’establirà.

 

Tot ve motivat per les circumstàncies. El projecte de pol·linització que tenim ara ve motivat pel problema que tenen els animals pol·linitzadors amb els pesticides, que no només els maten, els desorienten, que és com matar-los i es veuen obligats a venir a la ciutat, i a la ciutat què hi tenim per rebre’ls?

 

Hotel d’Insectes en forma de marieta.
Hi ha un munt d’animals que no saben on anar. Per això tenim les estacions de pol·len. Poden venir aquí, són hotels urbans per a aquestes bèsties pol·linitzadores, mengen, beuen, dormen. Si reeixís això, seria excepcional!.
Una altra cosa és que tingui èxit. Ja ens hi hem posat, tenim 9 estudis en marxa sobre les abelles, quan es finalitzin es presentaran al Consell de Medi Ambient i del Consell de Medi Ambient sortirà una proposta que es presentarà al Tinent d’alcalde i a partir d’aquí a veure quin recorregut tindrà, espero que sigui molt llarg i que sigui molt transversal.
A vegades són coses molt simples. És tan senzill com que a Jardineria, s’estigui dos dies més a segar perquè l’herba pugui granar, perquè és una gramínia, això facilitarà que hi vinguin determinats ocellets que s’ho puguin menjar i aquells ocells portaran determinats insectes i a les flors que surtin hi aniran les papallones, els burinots, les abelles, i hi haurà cert moviment, a vegades només és això.
Biblioteca i Hotel d’Insectes. Al fons, a l’esquerra, tancat per a l’escorça combustible, al sostre hi ha els nius per a ratpenats i orenetes.
Si poguessin tenir la plantació d’arbrat que fos en flor mel·lífera, si els arbustos a partir d’aquest moment tinguessin el caràcter de mel·lífer, i si sobretot la planta que es plantés, que jo sempre aconsello que sigui anual i no de temporada, tingui la idea mel·lífera, ja haurem reeixit.
Si els equipaments, les escoles entenguessin que el que han de fer és tenir una estació de pol·len… l’aspiració nostra és que n’hi hagin cada 250 metres, i també hotels d’insectes.

 

Has fet escultura, com ha anat? Quina trajectòria has seguit? I ara què fas? Continues amb els elements escultòrics aplicats: làmpades…
Les làmpades escultura. A la planta baixa n’hi ha una, que la vaig fer per al voluntariat, la vaig fer per a ells, com que aquest també és un centre de residus, té tot el sentit ampli, sempre va més enllà del que es veu, són les cinxes que aguanten els tubs durant el transport, en forma de flama, aguantada pels tubs, les funcions canviades!

 

La veritat, és que tot plegat, el projecte de pol·linització, el projecte de voluntariat, ha tingut ressò més a fora que aquí. Jo ja fa 19 anys que faig una fira a Carme, la FiraVerd, és una fira que té un concepte molt diferent de la que tenim aquí, és absolutament específica de plantes i complements.
I a Orpí, un poblet més amunt de Carme, a l’Anoia, fan un aplec cada any i em van encarregar per a a quest fer una fira de mel, que en diem la fira de les bresques, i em fa molta il·lusió. I a més com que jo sóc així, l’he volguda fer en un camp de ferratge, que és preciós perquè tens ara totes les herbes ferratgeres florides i és tan espectacular… tan, que una setmana abans la gent va a fer fotos a l’espai on anirà la Fira.

 

Segur que deus tenir moltes coses per explicar encara i per veure, aquests llibres, aquestes làmpades, aquests cultius hidropònics, apart de venir aquí, ho podem veure en algun lloc més? Secció del Josep a l’Ajuntagent?
El Josep posant fruita a les escultures que són menjadores per a papallones.
No, això no perquè jo no tinc temps. Ja estic treballant des de l’1 del matí fins a l’1 del vespre cada dia, és que no tinc temps.

 

Però no és una reivindicació, jo estic molt content, amb tot, jo treballo perquè m’agrada i perquè m’agrada el projecte i ho haig de fer i ja està.

Entre altres coses perquè quan nosaltres fem captació de voluntariat els demanem quina disponibilitat de temps tenen: matí, tarda, caps de setmana… Això vol dir que si els donem la possibilitat que ells tinguin disponibilitat de diferents hores, nosaltres hi hem de ser. Ells no poden venir aquí sense ningú d’aquí, no funcionaria. Perquè els voluntaris vells que porten dos anys, encara no estan madurs per liderar cap mena de projecte, si no hi ha algú de l’Ajuntament, no funciona.

 

Veig que és impossible que pugui fer més coses. A la Biblioteca, per exemple, hi ha un hort fet amb ampolles. Un windows farm, fet amb ampolles a les finestres. Jo hi vaig fer un projecte molt ambiciós però l’Ajuntament no acaba de veure s’hagi de fer, i la mateixa la Biblioteca tampoc s’imagina que això li donarà un rendiment i està en stand-by, la qüestió és que allà vaig fer un projecte de plantes mel·líferes, d’estacions de pol·len, de caixes niu, de caixes de rats penats, d’orenetes, de moltes coses i van quedar una mica així…

 

Penses que ets afortunat de poder treballar en el que estàs fent?
Sí, si, sens dubte.

 

I poder-ho compartir amb nosaltres?
Sí. Ara està malament que jo ho digui, però des del primer dia que aquí s’ha fet algo al Servei, perquè abans no érem Àrea, érem Servei, sempre li he dit a la meva cap això ho hem de donar a conèixer, no només als regidors, també als companys i sobretot als nostres del mateix Servei“. Per exemple, a la gent de Comptabilitat quans els arriba una factura d’alguna cosa, deuen dir “però què fa aquest tio?, on va a parar?”. Perquè si jo faig paper plantable, primer l’haig de destruir, necessito una màquina per trinxar-lo, això és una batedora en got, al final em guarden el paper trinxat de les destructores de documents, i llavors faig proves en aquests cubells, amb els materials…
Va, anem a fer una volta per la Masia que t’ensenyo tot el que tenim, fas les fotos, i ja veuràs el que hem fet aquest cap de setmana amb el voluntariat, n’estic molt orgullós!

 

Clica la imatge per ampliar-la i veure els peixos guipant pels tubs de vidre!

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.


*