Entrevistem al Robert López i a la Silvia García de RRHH, que ens parlen del procés de selecció de places d’administratiu/iva

Hem parlat amb el Robert López, Cap de la Unitat d’Anàlisi i Desenvolupament i amb la Silvia García, tècnica de Recursos Humans, per tal que ens expliquin com ha estat el procés de selecció de 19 places d’administratiu/iva per a l’Ajuntament de Sant Boi, que es va dur a terme en els últims mesos, i totes les mesures que van haver de tenir en compte a causa de la Covid-19.

L’entrevista la vam realitzar el 19 de juliol.

  • La publicació d’un procés d’oposició per a administratius feia anys que s’esperava, com va ser l’anunci?

    RL: va ser abans de la pandèmia, tot va començar l’any 2019. Hi ha persones que porten molt de temps a la casa, i no es feia un procés d’administratius des de l’any 2008. Primer perquè hi va haver molts anys que no es podia fer selecció, i després perquè hem anat acumulant places per poder convocar les màximes possibles. Ja sabíem que era un procés que mouria bastanta gent de la casa, però també que tindríem moltes instàncies de fora, com així va ser. Vam procurar que les bases diguessin els més àmbits i camps possibles, perquè no se’ns escapés res i ho vam llançar. I va ser com esperàvem, es va apuntar moltíssima gent, prop de 700 persones.

  • El procés ja va començar havent-se d’ajornar a causa de la Covid-19, com vau viure aquesta situació, com es va prendre la decisió?

    RL: Va ser molt complicat pel fet de que hi havia moltes persones implicades. Va ser una reformulació i reordenació de tot des de la incertesa. Va ser difícil, perquè vam prorrogar, i això comporta una sèrie de tràmits darrere i d’explicacions a la gent. Però veiem que la cosa s’anava allargant més en el temps.

    SG: Abans de la Covid, la primera data era a l’abril del 2020, es va prorrogar uns mesos, després ho vam posar al novembre i també es va haver de prorrogar i després a l’abril d’aquest any ja va ser la definitiva.

    RL: Portar a tanta gent ja sabíem que comportaria una sèrie de problemes de gestió dels espais.

    SG: Però també de gestió emocional, perquè hi havia molta gent a la casa implicada. En el moment de les pròrrogues, tothom sap que no es pot perquè la situació de la Covid no ens deixava, però clar, quan ja teníem la data definitiva encara ens deien: «Però les podreu fer? És la definitiva?». Per sort ja sabíem que aquella seria la bona, ja havíem normalitzat anar al teatre, anar al cinema… amb certes condicions. Ja sabíem com fer-ho, amb més feina, però sabíem com.

SG i RL: Per nosaltres com a unitat és molt important la part humana, és un valor que ens remarquem constantment. A més, sense oblidar el criteri o la fermesa en les decisions que adoptem. Però considerem que això es pot fer des de l’empatia, l’amabilitat, el tracte proper i la consideració a les persones que treballen a l’Ajuntament i a aquelles que volen accedir-hi.

 

Els candidats arribaven de manera escalonada al pati de l’institut i es col·locaven a la tanca que els havia estat assignada. 

  • Quan ja teniu la data definitiva, com comenceu a preparar les proves?

    SG: La primera part és sobretot de logística. Hi havia dues parts diferenciades la logística que és la part més estructural i després hi havia la part de contingut. Ho teníem bastant dividit, el Robert es va encarregar del contingut de la prova, i jo vaig ocupar-me de la part logística. Tot en equip, però hi va haver molta intermediació d’assessorament de les persones expertes. Vam cobrir dos fronts: Per una banda, la salut pública, el poder garantir el compliment de les normes per la situació de la Covid, que ho vam fer amb la Cap de la Unitat de Salut Pública, la Sílvia Vidal i després amb el Jordi Martínez, tècnic de prevenció de riscos laborals, que va treballar el marc d’actuació de prevenció de riscos sobretot pensant en l’equip intern de col·laboradors i examinadors, però també pensant en que els aspirants portessin tot el necessari. I d’altra banda l’espai, aquí l’espai era determinant, gràcies a que podíem comptar amb l’Institut Rafael Casanova que també va implicar molta interrelació amb ells. La col·laboració va ser des del minut 0 i molt bé, perquè es van implicar en tot el que nosaltres els hi vam «exigir» que salut pública i prevenció de riscos marcava. Aquesta part de logística va ser molt important per a la primera prova, i quan ja ho tens tot lligat convocar els vint examinadors i examinadores que col·laboraven amb nosaltres, que també va ser clau des del minut 0. També vam comptar amb Protecció Civil i els Agents de Policia, molta interrelació entre totes i tots. Però la veritat és que la col·laboració ho facilita moltíssim perquè tothom et deia que sí de primeres.

     

    RL: Respecte a la part tècnica agrair molt la col·laboració, els hi hem dit moltíssimes vegades, però el Jordi Puertollano, l’Ascen Durán i la Pepi Chavero, que formaven part del tribunal, ens han ajudat moltíssim i sense la seva implicació ens hauria costat moltíssim. M’agradaria aprofitar aquest espai per tornar a dir-ho i que és un plaer treballar amb companys i companyes com ells.

  • Quins departaments de l’Ajuntament s’hi van veure implicats? Quanta gent hi va participar?

    SG i RL: Eren vint examinadors i dos persones extres per cada convocatòria, agents de policia eren quatre, la resta personal de protecció civil. I després també la directora i la cap d’estudis de l’institut. En total érem 24-26 persones de la casa implicades, cadascuna amb funcions molt concretes.

     

    SG: La segona vegada ja replicaves la primera. La primera va ser la més crítica, perquè hi havia més gent, a la segona no sabíem si reduir aules, i com que vam veure que havia funcionat bé, vam replicar la primera. A més, que la majoria d’examinadors van dir podien tornar a venir. La implicació de la gent de la casa ha estat fantàstica. Ha estat un èxit perquè tots hem anat a una, és veritat que és una tasca molt exigent i passes molts nervis, però és molt enriquidor, és una oportunitat de fer equip més enllà de les persones que som. En aquest cas la tasca d’equip ha estat un binomi entre el Robert i jo, però ens hem recolzat molt en la resta de persones de la corporació. Tant els companys/es del nostre Servei de RRHH com d’altres serveis es van implicar des del minut 0. És un goig quan veus que tothom es compromet i que treballem tots pel mateix objectiu.

     

  • Segurament feia temps que no s’organitzaven unes oposicions on hi havia previst tanta assistència en temps de Covid, quantes persones hi van assistir finalment?

    SG: Estava previst una assistència de 666 persones, finalment a la primera prova van assistir-hi unes 270 persones, però clar, tu has de treballar per si venen totes.

     

    RL: La nostra feina no és organitzar esdeveniments cada dos tres mesos. Nosaltres això ho fem molt de tant en tant, i clar, és difícil de gestionar. És un repte de molts detalls, i quan ja ha funcionat un cop, doncs saps que ho reproduiràs, i que encara serà més fàcil si no hi ha Covid.

     

    SG: La part bona és que han estat unes condicions sobretot d’accés i ubicació molt diferents i circumstancials pel tema del Covid, però això també ha estat un aprenentatge.

     

    RL: Sempre que tanquem un procés, fem una valoració del que ha sortit bé i el que no, un document que ens servirà de guia per futures convocatòries, que només hagis d’obrir el document i seguir-lo.

     

    SG: Fins i tot tenim un checking list, per les properes edicions per no deixar-nos res.

A cada grup se li va assignar el nom d’un país que va servir per organitzar l’entrada escalonada i la distribució de les aules. 

  • Sabeu quantes persones que treballen actualment a l’Ajuntament hi van participar com a candidates?

    RL: Entre persones que treballen d’administratives i personal subaltern, que hagin treballat o relacionats en algun moment, doncs aproximadament unes 40 persones.

  • Per quines fases van haver de passar la gent que es va presentar a les proves?

RL: Com deien les bases, hi ha una part que normalment es fa conjunta però a causa de la Covid es va haver de fer separada, la prova 1 està associada al temari més general de l’administració pública, i la part 2 del temari específic, que en aquest cas estava bastant relacionat perquè el personal administratiu realitza tasques de com tirar endavant els serveis que prestem. Quan són altres places potser és més específic el temari d’aquesta segona prova, però en aquest cas també estava força relacionat, ja que era conèixer el procediment de treball, els documents, l’arxiu… Un cop superades aquestes dues proves, van ser convocats a les proves psicotècniques, i després es va obrir el període de mèrits. Amb totes aquestes proves, ja van sortir la puntuació total amb 19 persones proposades pel tribunal per ser funcionaris de carrera, i amb les seixanta restants, aquests dies hem estat fent les entrevistes competencials de la borsa de treball. En base a la puntuació que ja tenien acumulada i l’entrevista s’ha realitzat la reordenació d’aquesta borsa de treball. Això és el que hem fet, crear aquesta borsa de treball que actualment ja estem utilitzant.

 

  • Ara quin procés han de seguir aquestes 19 persones?

    RL: Ells no han fet entrevista, han estat proposats per nomenament, com ha agafat en mig de l’estiu, ja s’ha deixat per després. A principis d’octubre més o menys ja farem tota la tramitació vinculada a això: els nomenaments i la presa de possessió, que és quan hi ha la confirmació de ser funcionari de carrera.

Entre 24 i 26 persones de l’Ajuntament van donar suport en diferents tasques els dies de les oposicions. 

  • Les persones que superin l’entrevista, entraran a la borsa de treball, com funciona la borsa?

    SG: El perfil d’administratiu és un perfil que abunda dins de la plantilla de l’Ajuntament, per tant, ens trobem que cal cobrir moltes vegades de manera temporal per substitucions vàries o circumstàncies vàries. Quan fem convocatòries tan grans, intentem garantir que el resultat de la convocatòria, a banda de cobrir les places, asseguri tenir una borsa bastant quantiosa de persones per cridar, quan haguem de cobrir aquestes eventualitats.

    La manera de funcionar és que quan hi ha una eventualitat, ens comuniquen una petició de contractació, s’autoritza i es valida, llavors anem a la borsa. La borsa està ordenada per les puntuacions finals, i anem cridant. Si la persona està treballant i ens diuen que no, doncs continuem amb l’ordenació i apliquem els criteris. Una novetat que incorporem ara és que la persona es pot declarar com a inactiva a la primera trucada, sense perdre la posició.

     

    RL: A la part de la borsa li donàvem molta importància, a les entrevistes, al desenvolupament, a trobar segons quins perfils, perquè al final parlem de que moltes de les persones que entraran com interines en els propers anys sortiran d’aquesta borsa. Per tant, ens hem preparat molt bé, perquè al final s’oblida que el més important és que volem seleccionar a les millors candidatures possibles. La part més difícil és seleccionar els millors, i puc assegurar que la normativa i el procediment no ens ho posen gens fàcil, això és vox populi entre tothom que es dedica a selecció de l’administració, nosaltres sempre intentem fer un esforç extra, i ens ho podem permetre perquè funcionem bé com a equip, si no penso que seria impossible.

     

    SG: La part d’avaluació penso que és un valor que incorporem respecte altres ajuntaments, perquè amb des de fa uns quants anys treballem amb la metodologia de selecció per competències en l’avaluació i exploració de l’entrevista i ens funciona molt bé. Actualment és la eina més fiable en selecció de persones. La veritat és que la part d’exploració i avaluació penso que es dissenya amb molta cura, i en aquesta convocatòria també. L’objectiu és poder explorar i avaluar les persones candidates per garantir el grau d’ajust més gran del que tu necessites cobrir. Això minimitzant el risc el màxim possible de que una persona no funcioni bé, que treballant en selecció de persones sempre hi ha implicat un marge d’error. Nosaltres aquest objectiu ja el contemplem dins del mateix procés, perquè després a més és l’èxit final.

  • Alguna cosa més que vulgueu afegir?

    SG: M’agradaria afegir que hi ha gent de la casa que ens ha valorat la feina ben feta, candidats de la casa que també ens han felicitat per com s’ha fet el procés, és veritat que també teníem molta pressió, perquè clar, la gestió emocional d’aquest procés també ha estat destacable respecte altres processos. Però per mi la satisfacció total ha estat quan molts candidats ens han felicitat de com han viscut ells el procés quan venien a l’entrevista. Ens deien que les condicions que havíem posat dins el context de Covid, estaven molt bé. Clar, que un candidat et digui que ha vingut tranquil a les proves, amb tot el que hi havia, per mi ja és el màxim.

     

    RL: A més que ho diguin de manera espontània i poc necessària. Alguns abans de començar l’entrevista ens han dit que ens ho volien agrair. A més hi ha gent que ha passat per molts processos, i és gent molt curtida. Ho vam procurar, perquè amb la pandèmia hi ha persones que pateixen molt i cadascú té les seves circumstancies.

     

    SG: Que vingui la gent i et valori com de les millors, després de passar per diferents processos amb entorn de Covid, doncs és el gran èxit. Que valorin positivament a l’Ajuntament, perquè nosaltres som la porta d’accés d’una persona de fora, per tant, també estem compromesos amb la imatge que transmetem, perquè potser alguns entraran a treballar a l’Ajuntament, però d’altres no, es quedaran en el procés selectiu i poden parlar bé o malament de l’Ajuntament de Sant Boi, en canvi, saber que donem bona imatge i que ells es queden amb això, per nosaltres és enriquidor.

2 respostes a «Entrevistem al Robert López i a la Silvia García de RRHH, que ens parlen del procés de selecció de places d’administratiu/iva»

  1. Moltes gràcies i enhorabona! Sempre dic que la selecció de personal és el factor clau, el que més determina la qualitat dels serveis que presta l’Ajuntament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.


*