Entrevistem el Xavi Martínez, de l’Equip d’Educació Viària de la Policia i col·laborador excepcional de l’Ajuntagent!

L’Ajuntament de Sant Boi ha guanyat un dels Premios Internacionales de Movilidad EMS ‘Impulsant canvis’, en la categoria de ‘Municipi mitjà’. El projecte que ha aconseguit aquest reconeixement és RODESCOLA, una iniciativa de l’Equip d’Educació Viària de la Policia Local per impulsar la bicicleta en la comunitat educativa local. Nota de premsa, i Instagram de la notícia

Els Premis Internacionals de Mobilitat EMS són concedits per Empresas por la Movilidad Sostenible amb el suport del Ministerio deTransportes, Movilidad y Agenda Urbana (Mitma), la Fundación CONAMA i la Real Academia de Ingeniería. Enguany se’n celebrava la segona edició.

El nostre col·laborador de l’Ajuntagent, Xavi Martínez, de la Policia Local, va recollir el premi en nom de l’Equip d’Educació Viària, va assistir a la gala amb la Cristina Muñoz, regidora de Seguretat Pública, el passat 5 de maig a Madrid.

El guardó aconseguit per Sant Boi és un reconeixement al compromís amb la mobilitat sostenible. Segons l’organització, les iniciatives premiades ajudaran a “inspirar altres organitzacions a seguir impulsant canvis”.

El Xavi Martínez, és un dels integrants de l’Equip d’Educació Viària, i també un dels principals col·laboradors a l’Ajuntagent, i amb l’excusa del premi, li fem aquesta entrevista perquè tothom el coneguem una mica més!

Aquesta iniciativa, que us ha donat tanta feinada, ha tingut reconeixement amb aquest premi. Per què creus que ha rebut el premi?

Certament, hi ha moltes ciutats que disposen d’iniciatives molt valuoses i de gran impacte, però el RODESCOLA és un projecte consolidat des del curs lectiu 2008/09 i viu, és a dir, en constant canvi segons normatives específiques i necessitats del nostre públic diana.

Què vas sentir a Madrid recollint el premi?

Alegria en pensar que Sant Boi, sense ser capital de província, està assolint objectius, en quant a l’educació viària es refereix, a nivell de grans ciutats i que, d’alguna manera, estem contribuint a impulsar canvis efectius en la mobilitat de les persones. A més, el premi no fa més que reconèixer que la línia de treball adoptada i adaptada pel nostre equip des de fa temps, és la correcta i ens anima a seguir treballant en benefici de la nostra ciutadania.

Què és el que més t’agrada del RODESCOLA?

Rodescola, com sabeu, és un seguit d’accions formatives, tant teòriques com pràctiques, al voltant de la bici i són aquestes últimes accions les que més m’agraden i em satisfan pel fet que dibuixen un gran somriure en els nostres joves participants en el moment que comproven que la bici és un vehicle sostenible i saludable, i que poden circular en les mateixes condicions que amb un altre tipus de vehicle per la nostra xarxa viària.

Quines fites teniu pel projecte?

Els objectius que persegueix el Rodescola és acostar la bici als infants i joves per a què la identifiquin amb una manera saludable de desplaçar-se per la ciutat en perfecta harmonia amb la resta d’usuaris i conductors de la via pública.

Alhora, intentem des de la bici, educar el conductor/a de vehicle a motor per a què s’acostumi a veure i reconèixer l’usuari de la bicicleta com un altre element quotidià i, cada cop, més habitual als nostres carrers amb els mateixos drets i obligacions que qualsevol altre conductor.

Per tant, empatia, respecte i solidaritat hauran d’estar presents en la interacció entre els diferents actors presents a la xarxa viària.

Què us aporta com a policies, i com a ciutadans?

Com a policies, i sobretot, com a agents educadors, comprovem com la totalitat de la nostra oferta formativa i preventiva cala entre els diferents col·lectius destinataris i gaudeixen del recolzament de la comunitat educativa i entitats.

En concret, el Rodescola, amb el qual hem tornat a activar les sortides al medi urbà (5è de primària) i natural (3r i 4t d’ESO) està gaudint de gran acceptació, no només entre l’alumnat, sinó també entre monitors, tutors, caps d’estudi i, fins i tot, les famílies, sense la implicació de les quals, no seria possible celebrar les sessions.

Hem de dir que en el cas d’algun centre, alguns pares i mares fins i tot ens han acompanyat amb la seva bici, juntament amb els seus fills i filles.

Com a ciutadans, ens omple d’orgull cada cop que veiem una família pedalant pels nostres carreres i parcs i pensem que potser el Rodescola ha tingut alguna cosa a veure amb la decisió que aquella família ha pres en sortir a pedalar aquell matí.

Quins altres projectes destaques del que feu? Teniu altres coses en ment?

Com a equip, la nostra oferta formativa i preventiva no només es limita al foment d’ús de la bicicleta sinó que hem adaptat el nostre catàleg a les diferents edats dels nostres participants i ja, des d’edats primerenques, trobem accions destinades a les Escoles Bressol, a Educació Infantil (P5), Educació Primària (2n i 5è), ESO (tots els cicles), Batxillerat, Cicles Formatius, PFI, Escola d’Adults, centres de salut mental, fundacions, entitats, associacions, empreses del sector privat, gent gran, etc.

Podem dir que acompanyem les persones en el seu cicle vital, adaptant les nostres accions al moment de la vida en què es troben per intentar resoldre o cobrir aquelles mancances o neguits propis de cada etapa.

Com a última incorporació al nostre catàleg formatiu, trobem el “NO T’EQUIVOQUIS”, destinat a l’alumnat de segon cicle d’ESO, amb el qual intentem fer-los arribar un missatge d’identificació d’actituds que poden atemptar a la integritat i indemnitat sexual de les persones, per a la seva identificació, desactivació i/o denuncia, si cal.

Altres accions a tenir en compte són el “FALCON EYES”, a Primària i “SOTA PRESSIÓ”, a ESO, amb els quals intentem que els joves puguin identificar possibles episodis d’assetjament escolar, facilitant-los pautes per tal de desactivar-los, així com l’adopció d’estratègies per poder prendre una decisió correcta i segura lluny de la influenciabilitat que el grup pot exercir sobre l’individu.

Com veieu, intentem sempre “ballar” al so que marca la nostra societat i articulem respostes als problemes socials que puguin sorgir.

Tenim, així mateix, accions destinades a la prevenció del consum de tabac, drogues i alcohol entre el jovent, sobre navegació en xarxes socials i internet segura o sobre el foment del bon ús del patinet elèctric, que ha quedat marcat mediàticament entre la ciutadania en general, per la indisciplina viària d’alguns dels seus usuaris i usuàries.

Parla’ns de la relació que teniu amb els nens i les nenes de les escoles…. com us veuen? I els docents, pares i mares, la resta amb qui treballeu?

La veritat és que la relació que s’estableix entre nosaltres i els nostres participants és de complicitat total i té com a objectiu la desactivació de l’hermetisme que pot projectar el nostre uniforme, per tal que puguin identificar-nos com una figura sociable que els pugui ajudar en un moment determinat de les seves vides i voldria aprofitar aquest espai per fer reflexionar a aquells pares, mares i iaios que, en acompanyar els seus fills o néts de la mà pel carrer, l’espanten amb el policia quan ens veuen de lluny, amb l’excusa que si no es comporten bé, “el poli se te va a llevar”.

Sabem que es tracta d’una broma però precisament causa l’efecte contrari, és a dir, si algun dia aquell nen es perd o té algun problema al carrer, a l’única persona a la qual no voldrà veure és a l’agent de policia (això ho treballem molt a P5).

És una gran satisfacció veure com a educació infantil i primària la canalla t’abraça i et regala el seu somriure després de cada una de les sessions.

Òbviament, a ESO la cosa canvia donat l’etapa de canvis que l’adolescent experimenta, però també és molt gratificant comprovar com després de trencar el gel, els joves interactuen amb nosaltres i demostren interès pels temes a tractar.

Personalment, m’encanta també quan visitem la gent gran. Celebrem píndoles informatives d’autoprotecció i mobilitat segura en forma de petites xerrades sorpresa a la sortida de les seves activitats de gym suau i són autèntics pous de saviesa que, de vegades, hem d’anar omplint amb recordatoris en benefici dels nostres grans.

Directors/es, caps d’estudi, mestres i famílies sempre ens han fet costat i han valorat de manera molt positiva la tasca de l’agent de policia educador, tot i que sempre hi hagi algú que no li agradi, és clar.

Quant de temps fa que ets a l’Ajuntament?

Vaig ingressar en aquest Ajuntament l’octubre del 2011, procedent de la Policia Local de Sant Vicenç dels Horts.

Sempre has estat Policia?

Gairebé sempre. Recordo haver tingut algun treball temporal previ al meu ingrés al cos de la Guàrdia Civil l’any 1992 i, des d’aleshores i ja fa 30 anys, estic en això dels uniformes i la prestació de serveis al ciutadà.

Què se sent fent la feina que fas?

Per a mi és un orgull poder contribuir a la millora de la mobilitat de les persones i vull pensar que serveix, d’alguna manera, a la disminució del nombre de sinistres anuals.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

Un dels motius que van derivar en el meu canvi d’uniforme verd a blau va ser, a part del desplegament de Mossos que va provocar una reestructuració dels sistema policial a Catalunya, quedant la Guàrdia Civil reubicada en llocs molt específics com l’aeroport, el port de Barcelona, o casernes específiques, va ser que necessitava seguir tenint contacte amb les persones, amb el ciutadà, poder seguir parlant i sentir-me partícip dels seus problemes per, junts, poder resoldre’ls.

I de les teves aficions…

Sobre les meves aficions, el que més m’agrada és compartir-les en família. Tinc dona i dos fills i, tot i que ja són grans, intentem fer coses junts, sobretot en època estival.

Passejades en parella, a la muntanya o a Gavà, on residim, el cinema o la bici, formen part del meu temps d’oci.

Col·labores o ajudes fora de la teva feina amb alguna associació o entitat?

Sí, actualment col·laboro amb l’Associació Aktua primers auxilis, la qual es dedica a divulgar, entre els centres escolars i empreses, els primers auxilis com a eina de supervivència en cas d’accident domèstic o d’altre àmbit sobrevingut. Disposen de web, per si voleu fer una ullada, amb un pestanya de videoconsells on hi ha algun vídeo meu amb contingut destinat, sobretot, a la canalla i la gent gran.

També col·laboro com a soci a ADEVIC, Associació pel Desenvolupament de l’Educació Viària a Catalunya, formada per molts educadors policials però també per a persones amb relació directa amb la mobilitat segura, empresaris, formadors, etc.

Què és el que t’agrada de col·laborar amb l’Ajuntagent? Què t’aporta?

M’agrada l’oportunitat que m’ofereix de poder transmetre, a través de les lletres, missatges que puguin ser d’interès d’algú. M’agrada escriure, tot i que no soc escriptor, i l’Ajuntagent, com a plataforma de comunicació compartida, m’aporta l’oportunitat de jugar a ser escriptor, redactor o similar.

Com us van les noves xarxes socials de la Policia? Qui les porta?

Personalment, no disposo de perfil a cap xarxa social excepte al Whatsapp, però després del període nadalenc, el meu company Esteve i jo vam pensar que potser seria adient disposar d’un perfil a Instagram (@educacioviariasantboi) per donar visibilitat a tot allò que fem diàriament, a més de com a canal de transmissió de missatges que puguin ser d’interès de la nostra ciutadania.

Normalment publico jo amb una periodicitat regular i, de moment, tot i que la llista de seguidors és encara curta, podem dir que són fidels als nostres continguts.

També intentem seguir tot allò que es fa, sobretot des de les diverses entitats, associacions, escoles i instituts de la població.

Alguna anècdota o moment especial sent Policia?

Com a policia hi ha un munt d’anècdotes a explicar, però potser les més gracioses, per estar investides d’innocència i sinceritat, són aquelles que tenen a veure amb la convivència dels nens i nenes amb els seus familiars i que després expliquen a classe, per exemple, quan el papa va conduir “borratxito” i el van multar, o aquella nena de curta edat que a un altre company va explicar que la seva tita tenia unes “esposas como esas pero con pelitos rosa en un cajón“.

I amb l’Ajuntagent?

D’anècdotes a l’Ajuntagent recordo aquella vegada en què un dels meus relats, corresponent a una de les excursions estivals en família, va resultar guanyador en concurs i va ser premiat amb dues entrades per anar a veure “La Celestina” a Can Massallera.

El cas és que finalment no vaig poder assistir-hi per malaltia sobrevinguda.

Una llàstima!

Com engrescaries a més companyes i companys a col·laborar amb l’Ajuntagent?

Els hi diria que si tenen coses a dir, si volen sentir-se escoltats i els agrada publicar posts o similars que creguin que poden ser de l’interès de la resta de treballadors de l’Ajuntament, quina millor eina que l’Ajuntagent per poder fer-ho?

Estem esperant llegir-vos!

Ens dediques algunes paraules a la gent de l’Ajuntament que et llegim?

Dir-vos que sé que hi sou, tot i que no interactueu en les publicacions, perquè així m’ho fan saber quan es publiquen les dades estadístiques de lectura i que, encara que no ens coneixem alguns o algunes, d’alguna manera és com si estigués escrivint per a la família.

M’agradaria poder llegir el que molts de vosaltres penseu o creieu que pot ser interessant en forma de petita publicació.

M’agradaria també poder contribuir més sovint a la publicació de més continguts, però obligacions manen i ara, més que mai, tenim més feina relacionada amb la mobilitat segura, cosa que ens omple d’orgull.

Des d’aquí, animar-vos a què entreu i que publiqueu allò que vulgueu compartir amb tot i totes nosaltres.

Gràcies per tot, Xavi!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.