Entrevistem la companya Sonia Guerra, nova diputada al Congrés

Fins al 8 de maig, la Sonia ha estat la directora de l’Àrea d’Alcaldia. A partir d’aquesta data fa el canvi, va a la capital com a Diputada al Congrés, i ens representarà en el Grup Socialista com a membre del PSC per Barcelona en la XIII Legislatura que comença.

Al Web del PSC hi ha aquest currículum de la Sonia, ens serveix de context per emmarcar l’entrevista i saber què ha fet: l’any 2005, va iniciar la seva carrera al sector públic, coordinant el projecte transnacional Fomación y capacitación política para mujeres (Sant Boi de Llobregat); l’any 2006, ja a la Diputació de Barcelona, va crear l’Institut de Formació Política per a Dones. El gener de 2008, tornà a l’Ajuntament de Sant Boi com a Cap del Servei de Benestar Personal i Comunitari; des de març de 2009 va dirigir l’Àrea d’Igualtat i Drets Socials fins a l’abril de 2017 que ha estat la Coordinadora de l’Àrea d’Alcaldia.
Autora de diferents articles i llibres sobre polítiques socials i igualtat de gènere.
Al PSC és:
Secretària de Formació del Partit dels Socialistes de Catalunya
Secretària de Polítiques d’Igualtat i LGTBI+ de la Federació del Baix Llobregat

 

Darrer dia a l’Ajuntament el 8 de maig. Aquests dies encara vens i et podem fer aquesta entrevista. Sònia, quan vas començar a l’Ajuntament? Quines referències esmentes, què ens expliques?

Vaig començar a l’Ajuntament l’any 2005. Llavors estava a Reading, fent la tesi doctoral i em va trucar la Lluïsa Moret, que la coneixia d’un grup de dones feministes de Sant Boi, en el que hi havia dones com la Nati, la Leni, la Iolanda, i la Maria Lledó, que és qui ens va presentar a la Lluïsa i a mi. Em trucar i em va dir que els havien donat a l’Ajuntament de Sant Boi, conjuntament amb la Diputació de Barcelona, un projecte sobre Formación y Capacitación Política para Mujeres i que volien que jo el coordinés. I com que jo estava amb la tesi, tenia una beca de formació de professorat universitari, vaig estar pensant què fer… i vaig decidir venir a Sant Boi i va ser la primera etapa que vaig passar a l’Ajuntament.

A partir d’aquesta experiència, a l’any i mig em van oferir crear l’Instituto de Formación Política para las Mujeres a la Diputació de Barcelona, i vaig assumir el repte.

Poc després, l’any 2007, la Lluïsa va decidir donar el pas i anar a llistes electorals pel PSC i quan va sortir escollida, em va trucar i em va dir que li assignaven la tinença d’alcaldia de l’Àrea de Benestar i Ciutadania i que volia que jo pogués venir aquí com a Cap del Servei de Benestar i Comunitari. Li vaig demanar uns dies pensar-m’ho. Finalment li vaig dir que sí, i vaig venir cap aquí i començà la meva relació contractual amb l’Ajuntament, l’1 de gener de 2008 i fins ara.

 

Destaques alguna vivència ara mateix, o simplement és molta feina, molta feina, molta feina…

Han estat anys molt intensos però molt macos, amb coses bones i coses dolentes. Perquè jo vaig venir relativament jove. Jo al 2005 tenia 14 anys menys que ara, tenia 28 anys i de cop i volta, amb 28 anys assumeixes un càrrec de direcció a l’Ajuntament.

A l’any i poc d’arribar, va marxar el Ramon Mora, que era el director d’Àrea, i a mi em nomena la Lluïsa directora de l’Àrea de la que ella gestionava políticament, i clar, amb menys de 30 anys et trobes dirigint una Àrea important tant a nivell d’organització interna com d’impacte al ser implementadora de serveis finalistes.

Amb una direcció amb més experiència i masculinitzada, jo mateixa em vaig posar molta pressió, i creia que havia de mostrar i demostrar moltes coses a tothom, i sobretot la pressió de no fallar a la Lluïsa, que en aquell moment és la persona que havia confiat en mi, que m’havia portat i que ningú més em coneixia com per poder dir: “la Sonia ho pot fer”. Llavors, jo recordo allò com que jo volia fer molt de directiva eficaç, eficient i efectiva.

Després em vaig quedar embarassada, el 2012 vaig tenir el Dídac i la Nora, i a mi realment l’embaràs i la maternitat em va transformar. Em va servir per relativitzar les coses, per veure-les des d’una altra òptica. De fet, hi ha companys i companyes que em diuen que des que sóc mare he canviat, he guanyat serenor.

I al poc temps de tenir els peques, tenien 2 anys i poc, la Lluïsa va accedir a l’alcaldia. El Tamayo va assumir la tinença d’alcaldia transitòriament en aquell any que quedava. I políticament, a nivell orgànic, jo vaig ocupar l’espai que la Lluïsa deixava com a secretària de polítiques socials a la comarca. I va ser llavors quan va començar la meva responsabilitat orgànica al partit. Militant en sóc des del 2008.

 

I això és durant el teu pas per l’Ajuntament, i ara…

Sí, fa relativament poquet, fa dos anys vaig deixar l’Àrea d’Igualtat i vaig assumir aquesta funció que desenvolupava ara, de cap d’Alcaldia, al costat de la Lluïsa. Ha estat una experiència molt enriquidora. Et dona una visió integral de l’organització i de la ciutat. Conjuntament amb la Lluïsa, l’Estrella i la Laura hem desenvolupat bona part de l’actual cartera de serveis.

També és veritat que jo portava molt de temps a l’Àrea d’Atenció a les Persones. Quan la Lluïsa em va proposar acompanyar-la a l’Alcaldia, em venia molt de gust començar una nova etapa i han estat dos anys molt macos, treballant un cop més de la mà de la Lluïsa, que fem molt bon equip, bon tàndem a nivell polític i tècnic. Pensàvem que duraria més, però s’ha vist truncat per aquesta nova situació.

 

Ens has explicat com ha estat arribar fins on ets ara, però abans d’entrar en la teva professió concreta que encares, et vull preguntar: on creus que s’ha de fer més èmfasi per avançar com a societat? i quines passes toca fer ara per a la igualtat, n’ets una experta, digues-nos-ho.

Penso que per avançar a la nostra societat, el primer repte que tenim al davant és precisament la igualtat dones-homes.

És molt important, de fet, és bastant representatiu el fet que el Pedro Sánchez quan arribés al Govern a partir de la moció de censura, el primer que va fer va ser situar en el centre de l’agenda política la igualtat efectiva entre dones i homes, des de la seva composició del Consell de Ministres, on ha estat per primera vegada a la història, no només del nostre país, sinó fins i tot d’Europa i del món, es constituïa un Consell de Ministres amb 11 dones i 6 homes que era quelcom que no havia passat mai.

Però també a l’hora de posar sobre la taula i en el centre de l’agenda política, temes tant diversos, però que ens afecten a nosaltres homes i dones en igualtat, com pot ser l’equiparació de permisos de paternitat, perquè quan parlem d’igualtat de gènere no estem parlant únicament i exclusivament dels drets que tenim les dones, sinó també dels drets que també han de tenir els homes. Cada vegada són més els nois joves, i els homes que no estan a gust amb el rol de gènere que també el sistema patriarcal els atorga a ells, que també volen tenir un paper representatiu a l’espai familiar, espai domèstic, a l’esfera privada.

Però també tot el tema de la bretxa salarial, no és just que les dones cobrem un 23 % menys que els homes per fer la mateixa feina, no és just que quan ens jubilem aquesta bretxa es converteixi en un diferència del 37 %.

No és just que les dones no puguem ocupar l’espai públic en igualtat i en llibertat com els homes i que haguem d’estar pendents de si a l’hora que sortim és més o menys fosc, o de si l’hora que sortim és més o menys segura, no és just tampoc que no puguem arribar totes les dones a casa nostra i no sentir-nos-hi segures i que puguem ser una de les dones a les que se les maltracta, ja sigui psicològicament, físicament, sexualment.

Per tant, jo penso que són aspectes molt importants que hem de treballar precisament per construir una societat més igualitària. Només l’aconseguirem quan el dia de demà, homes i dones sapiguem que som completament iguals davant de la llei i que la igualtat efectiva és una realitat.

 

I ara tens l’oportunitat… Ara ens representes a Madrid, al Congrés. Ets la primera santboiana que en forma part?

Sí!, Això m’impacta molt, eh?. Saps? Suposo que ho sabia però no n’era conscient fins que em van fer una entrevista a Ràdio Sant Boi, el dia després de les eleccions, i el Josep Pallarès, quan m’introduïa, deia “i ara parlarem amb la primera persona de Sant Boi que ha estat diputada…” i jo pensava “que fort! està parlant de mi”, i encara no li donava crèdit. I ara moltes companyes i companys m’ho diuen, “nena, que ja formes part de la història del nostre municipi!”

 

Al nostre municipi, però també en les decisions del nostre país… Tindrà alguna repercussió per a Sant Boi que hi siguis? I estic pensant amb els accessos, amb la Caserna…

Jo com qualsevol company o companya que treballi com a diputat o diputada al Congrés, tenim l’obligació i el deure d’assistir en la mesura del possible als alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores que estan treballant en el territori. Per tant, un dels meus encàrrecs és ser útil als ajuntaments, perquè si aconseguim ser útils als ajuntaments, els representats municipals podran ser útils a la ciutadania, que al final és als que ens devem tots i totes.

Així que dintre de les meves funcions, entra ser útil a les administracions locals i he de reconèixer que per a mi serà un honor ser útil a Sant Boi. A més, tinc l’encàrrec tant de la Lluïsa, com del Carcelén, com d’altres companys i companyes, de la Caserna, de la variant, etc. tinc la llista, tinc els deures per quan comencem a treballar a partir de ja!

 

Aquest encàrrec que dius que teniu d’assistir els ajuntaments, és un encàrrec genèric que teniu el diputatsi les diputades, les senyories, perquè representeu el territori?

Exacte, jo per exemple sóc representant, com deies tu, de Barcelona. Per tant, em dec al territori de Barcelona i als alcaldes i les alcaldesses, regidors i regidores de la província de Barcelona, i especialment del Baix Llobregat que és la meva comarca, i especialment de Sant Boi que és el meu poble, la meva ciutat.

 

I totes i tots estem esperant…

A mi em fa una mica de por que hi hagi tothom esperant, eh? (Riu)

 

Ja has pres possessió, ja t’han donat la maleta…

Efectivament, la tinc. Conjuntament amb la legislació i el Reglament de la Cambra.

 

I quan entres a la sala del Congrés, quina sensació tens? Com es presenta tot?

La veritat és que la primera sensació a l’entrar a la sala del Congrés va ser molt impactant.

Perquè quan arribem, ho vàrem fer molt d’hora pel matí, el dia en el que havíem de prometre el càrrec que va ser el dimarts de la setmana passada, i quan arribem allà el grup socialista català ens trobem en què els de Vox han ocupat els escons on havíem d’estar asseguts tot el PSOE i tot el PSC. I llavors un company d’aquí del Baix Llobregat, a més coordinador nostre de grup, el Pepe Zaragoza, intenta ocupar un d’aquests escons perquè no es visualitzi just al darrera del President del Govern i dels ministres i les ministres, tots els escons ocupats per Vox. Ell finalment ho aconsegueix i nosaltres aprofitem per ocupar altres espais. Va ser molt violent, en plan d'”això encara no ha començat, i ja ho han fet d’aquesta forma…”.

Després a l’hora de prometre els càrrecs va ser molt virulent també el comportament que van tenir tant els diputats i les diputades de Vox, com el que van tenir alguns dels diputats i diputades de Ciudadanos.

Llavors per una banda, estava molt emocionada i estic molt emocionada per la nova etapa que comença i que té impacte a nivell polític, però també a nivell personal en la meva vida, i per l’altra, veure la dimensió i l’impacte de la nova etapa que comença, que no únicament i exclusivament serà maca, profitosa, perquè representa que pots fer moltes coses per avançar en la societat; i al mateix temps vius en pròpia pell que serà una legislatura complicada, com ens havia avisat la Meritxell Batet ja feia uns dies. I ho hem vist que de dimarts a avui han passat tres dies i ja han demanat la dimissió de la Presidenta del Congrés.

Aleshores penses que sí, que serà una situació en la que haurem de ser forts, haurem de tenir serenitat, de no caure en els seus paranys. Perquè està clar que la dreta vol desestabilitzar qualsevol govern que no estigui liderat per ells.

Anem a preguntar coses entre companyes. Des de la meva ignorància de com funciona el Congrés, crec que hi deuen haver grups, comissions, etc. Formaràs part d’alguna comissió? Quins camins se t’obren ara? N’heu parlat? Ho preveus?

Bé, crec que un dels problemes que tenim els ciutadans i les ciutadanes és que tenim molt desconeixement d’alguns espais de decisió política.

Una de les coses que et fan, que a mi em va sobtar molt, pel desconeixement que esmento, quan vaig sortir escollida diputada, jo no ho sabia que una de les coses que es fan: va ser enviar-me un qüestionari per recollir informació sobre el meu currículum, tant a nivell formatiu com a nivell de carrera professional, i després els àmbits d’interès vinculats amb la meva carrera professional.

Aquí surten les comissions que s’organitzen al Congrés i que tu has de posar les del teu interès fins a un màxim de quatre i amb grau de prioritat, de l’1 al més prioritari, i el 4 el que menys. Després el coordinador de grup del PSC, Pepe Zaragoza, et fa una entrevista per veure finalment on et col·loquen i on et posaran.

També és veritat que els diputats i les diputades del PSC formarem part de més d’una comissió perquè de totes les comissions que es creen en el Congrés, el PSC té representació pròpia en totes les comissions. Per tant, ens toca per la representació que hem tingut una mitja de tres comissions. Normalment et posen en aquells que tens més experiència i expertesa.

Però que a dia d’avui tampoc t’ho puc dir, és aviat. M’han comentat, encara que no és oficial, que segurament estarà vinculat a les polítiques socials, que per una altra banda és pel que la Lluïsa em va portar a mi a l’Ajuntament de Sant Boi. Per tant, segurament serà en aquesta línia però encara no està confirmat.

 

Haurem d’obrir una línia perquè ens tinguis al dia… Què és el que més t’agradaria fer-hi? O quina projecció de tu mateixa faries més endavant? Com et veus?

Mira, saps una cosa? Jo no sé si és un defecte o no ho és, però intento no projectar-me, intento gaudir molt del moment present i del que faig. Per a mi, en aquests moments, ser diputada és com algo super impensable, no entrava en el meu paradigma ni de futur immediat, ni mitjà ni a llarg termini.

Jo sabia que em volia dedicar a la política, de fet ja m’hi estava dedicant a nivell orgànic. Sabia que em volia dedicar institucionalment, però ho vinculava més amb el món local, no m’havia projectat, probablement perquè com que sóc seguidora de sèries com House of Cards o El ala oeste de la Casa Blanca, ho veia com molt de somni, però com molt lluny, mai no m’ho havia plantejat així.

No sé… vull gaudir d’aquesta experiència. Sí que tinc la sensació que he d’anar poc a poc, no he de tenir pressa i que he d’aprendre molt. I per tant, vull anar poquet a poquet, donant passes segures i gaudint del que estic fent, que per a mi ja em sento molt privilegiada.

 

I ets molt jove! En aquestes carreres com més edat tens, més pòsit, més experiència…

Ja he passat els 40! Però no tinc pressa. Per això, que per a mi ja és un regal estar aquí.

 

Ara entrem una mica en el Congrés, què opines de la institució de la qual formes part ara? Coses bones, aspectes a millorar, …

Saps el que passa? Que a nivell de funcionament del dia a dia, encara no tinc molta informació, perquè clar, hem fet només dues trobades allà a Madrid. La primera va ser per lliurar l’acta que nosaltres portàvem d’aquí Barcelona, que va ser quan em van donar el maletí que comentes, i la segona va ser el dia de la promesa de la Constitució. La tercera cita serà el dia que s’investeixi a Pedro Sánchez com a President del Govern, i que es constitueixi el Govern.

 

T’anava a preguntar coses, però no sé si dir-te me les guardo per d’aquí 6 mesos… Parlaves de House of Cards, la realitat supera la ficció o què?

Jo el que vaig veure dimarts passat podia haver estat perfectament un capítol de House of Cards, o l’Ala oeste de la Casa Blanca. No, El ala oeste de la Casa Blanca, no! Era más polite, más de House of Cards! Però sí, va ser molt impactant!.

 

Des de la TV es veu tot molt antiquat, creus que hauria d’evolucionar? No només l’espai físic, la posada en escena… Si compares amb altres parlaments europeus…

L’espai físic, sí. Bé, …Déu n’hi do! Però si penses amb el Britànic quan fan les imatges aquestes del senyor cridant…

 

I l’escocès?

És diferent, clar, sí, sí. Jo crec que hem d’evolucionar i que ens hem de modernitzar. No sé quan serà, ni quan ho farem, però estic convençuda que no trigarem gaire, tant a nivell d’espai físic que ja dona això, com a nivell de funcionament i d’organització.

 

No et prendrem gaire més temps, anem acabant. Una pregunta de “bola de vidre”, quan creus que veurem la primera dona Presidenta al capdavant del país? Toca ja, no?

Buf, Toca, toca!. Jo crec que vam perdre l’oportunitat amb la Carmen Chacón, que malauradament ja no hi és amb nosaltres.

Però si t’hi fixes, tots els candidats eren homes. Per arribar a tenir una presidenta al Govern del nostre país, jo crec que necessitem també feminitzar i feministar els partits polítics.

Mentre que als partits polítics continuï havent segregació horitzontal i segregació vertical, que parlem moltes vegades d’aquestes discriminacions que es produeixen al sector públic i al sector privat, però sobretot en el sector públic en el marc de la institució. Però és que aquestes segregacions també es produeixen en els sindicats, també als partits polítics, a les entitats.

Aquí, a Sant Boi per exemple, ens hem trobat que quan fem els Premis Ciutat de Sant Boi, no tenim un jurat equitatiu, igualitari, no pels partits polítics, perquè en portaveus, homes i dones si que donava paritat, sinó per les juntes de les entitats.

Passa el mateix amb les organitzacions sindicals i amb els partits polítics. Per exemple, el PSC, a nivell català, de primeres secretaries de federacions i de secretaries d’organització, només en tenim dues. I el PSC és dels partits més igualitaris que tenim, tant a nivell català com estatal.

Per tant, això ens indica tot el camí que encara hem de fer. Si aquest 60/40 que, gràcies a José Luis Rodríguez Zapatero, marca la paritat a partir de la Llei d’Igualtat efectiva de dones i homes, no s’hauria d’aplicar únicament i exclusivament al sector públic i al sector privat, i al sector públic a l’institucional sinó també a l’orgànic, perquè sinó difícilment arribaran les dones.

Jo crec que si la Carmen Chacón hagués guanyat el Congrés de Sevilla, probablement hauríem tingut més possibilitats que haguéssim tingut alguna candidata a la Presidència del Govern, però en aquests moments sembla complicat. Espero que no triguem gaire.

 

Tu ja estàs molt posada, bregada i conscienciada, i ho tens clar, tens aquests números que et fan afirmar… Podria ser el teu rol allà?

En la mesura del possible, intentaré conscienciar molt en el tema de la igualtat de gènere. De fet, ho faig ja com a secretària de polítiques d’igualtat al Baix. També ho faig a nivell nacional amb altres companyes, com la Lluïsa que també està a l’executiva nacional, i en la mesura del possible, la meva tasca allà també serà d’insistir amb aquests temes.

No en tinguis dubte, perquè apart ho porto molt al cor, a l’assumpte del meu whatsapp posa Lo personal es político. Per tant, com que jo ho visc de manera personal i política. Per a mi és una de les lluites, estigui a la comissió que estigui i fent el que faci.

Però és que el tema de la igualtat, quan parlem de transversalitat de gènere, parlem precisament d’això, no ha d’haver-hi únicament una cartera d’igualtat, una comissió d’igualtat, sinó que hem de lluitar per a la igualtat en tots els àmbits.

 

Què significa per a tu ser diputada en el Congrés? Com és el dia a dia en el Congrés?

Per a mi és un somni, no m’ho puc ni imaginar, encara ho visc com en un núvol. Recordo perfectament quan la Lluïsa em va dir que segurament em proposarien per anar a llistes. Recordo quan em van trucar per dir-me que finalment anava a les llistes. I que en un primer moment semblava que aniria en un lloc en el que no sortiria… Finalment va ser el número 9 i ja llavors estava amb possibilitats, i a partir d’aquí tot va ser molt ràpid.

També és veritat que va acabar la campanya de las nacionals i al dia següent començàvem la campanya amb les municipals. El meu compromís amb Sant Boi continua i continuarà vigent perquè sóc ciutadana de Sant Boi, perquè m’estimo la Lluïsa, el Carcelén, la Laura, la gent que forma part del projecte socialista aquí, a Sant Boi, i per tant, he estat molt en el dia a dia de la campanya municipal també. I de cop i volta dius, a partir del dia 27, què? Comença una nova etapa i continuarem treballant per Sant Boi!

 

Des d’aquesta altra òptica, com concilies la vida familiar? Com organitzeu la gent de fora la vida a Madrid?

Intentant conciliar el màxim possible!. De fet, estic convençuda que si jo no fos mare, jo ho estaria gestionant d’una manera diferent. Però en ser mare, penso: si el dimarts, la vida política a Madrid comença a les 9.30, jo en lloc d’estar vivint allà, o agafar un AVE el dilluns per estar tranquil·la o no sé què… m’agafo el primer AVE el dimarts, i arribo a Madrid a les 8.50, Atocha del Congrés està a un quart d’hora caminant. Per tant, arribo a la primera sessió, i puc el dilluns per la nit sopar amb els peques, posar-los a dormir i demés. I després el dijous per la tarda acabem molt tard, en qualsevol altra circumstància jo em quedaria allà a dormir, però el que faig és agafar el darrer AVE i intentar arribar encara que sigui tard, per al dia següent quan s’aixequin poder estar a l’esmorzar, compartir espai i temps amb ells.

Per a mi és molt important que aquesta aventura que començo, i que sense dubtar és una oportunitat per a mi a nivell personal i a nivell polític, impacti el menys negativament possible en el dia a dia de la meva família. La Nora, per exemple, em deia que no volia que jo marxés a Madrid i jo li deia: “Nora, no passa res perquè la mama també hi ha dies que arriba tard de la feina aquí a Sant Boi, i tu estàs dormint quan jo arribo i no la veus, no?” I em deia: “ja, però sé que hi ets”. Dons per a mí és important que ella sàpiga que jo hi sóc malgrat que alguns dies no hi podré ser! Llavors intentaré conciliar al màxim possible.

També fem servir molt skypes, vídeoconferències. A més dels dies que estàs a Madrid, també treballes des d’aquí. Tens oficina parlamentària a Catalunya, com a diputada per Barcelona a Madrid.

Com que has de ser, com et deia abans, útil pels alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores, la resta de dies que no estàs a Madrid, treballes molt al territori, entrevistant-te, reunint-te amb la gent que està treballant més a nivell local, també amb els companys i companyes que estan al Parlament català, als consells comarcals per veure en quina mesura podem avançar, podem fer polítiques que estiguin coordinades, que tot allò que parlem de la transversalitat portar-ho al nostre dia a dia, en coordinació amb les diferents institucions.

 

O sigui, que de dimarts a dijous estàs al Parlament del Congrés…

En full! Allà és quan es fan els plenaris, es fan les comissions i tot això, i després divendres, dissabte, diumenge i dilluns, estic aquí.

Tindré despatx a Cornellà, que és la Federació del Baix Llobregat del partit i després també a Pallars hi ha un espai conjunt de treball dels diferents diputats i diputades. També els parlamentaris i parlamentàries d’aquí del Parlament de Catalunya, tenim un espai de treball i que serveix per a ser espais de molta coordinació tant a nivell institucional. Per exemple, perquè els companys del PSC del Parlament ens diguin als companys del Congrés dels Diputats què estan fent, què necessiten, què hauríem de tirar endavant, com s’estan anant les polítiques que estem desenvolupant des del Congrés, però ara també de coordinació amb el partit a nivell orgànic: que la direcció del partit pugui parlar amb nosaltres, què estem fent, què volem desenvolupar. Al final és perquè tot tingui un únic paraigües i les mateixes directrius.

Acabem, pregunta obligatòria, tornaràs a l’Ajuntament?

Jo no sento que marxi del tot. I de fet, continuo vivint a Sant Boi, continuo militant políticament a Sant Boi. Continuo treballant frec a frec amb la Lluïsa i tot l’equip que representa la Lluïsa com a alcaldessa, i el Carcelén com a primer secretari de l’agrupació del PSC de Sant Boi, per tant, per a mi no és marxar.

 

No de Sant Boi, de l’Ajuntament, t’ho pregunto com a companya.

Chi lo sa…!

 

Alguna cosa que no t’hagi preguntat i que ens vulguis dir?

Bé, ara estava preparant quan venies, un mail per dir adéu, i reconeixent molt la feina que feu tots i totes que formeu part d’aquest gran família.

Que moltes vegades en la col·laboració en el dia a dia, hi poden haver moments de trobada i moments de no tanta trobada, però jo crec que totes les persones que en un moment determinat decidim dedicar-nos a la funció pública, és perquè ens estimem el servei públic, perquè volem ser útils per a la ciutadania, i al final l’Ajuntament és el motor de Sant Boi i el que fa que Sant Boi bategui.

Qualsevol de nosaltres, des de la Lluïsa fins a l’últim de nosaltres som un mirall de l’organització i la ciutadania en funció del què fem ens valora com a Ajuntament. O sigui, és curiós però el que és la Sonia és l’Ajuntament, el que és la Lluïsa és l’Ajuntament, i per tant, si nosaltres tenim una bona predisposició, un bon comportament, no ja a l’organització, si no en el nostre dia a dia, i tú ho saps, com a ciutadana de Sant Boi es trasllada a tota l’organització però també a l’inversa. Per tant, penso que som molt afortunats i afortunades per viure on vivim, per tenir l’organització a la que pertanyem i que continuem així perquè jo crec que som una força imparable.

De fet, Sant Boi, l’Ajuntament, ha estat bona pràctica en moltes coses: hem rebut premi a la sostenibilitat, el premi de les Pajaritas Azules, hem estat reconeguts com a bones pràctiques per la Universitat Autònoma de Barcelona en moltes polítiques que estem portant a terme a l’organització, hem rebut l’EDUSI i estem fent molt bona feina en aquesta línia, a nivell de transparència, a nivell de polítiques de proximitat a la ciutadania.

Jo penso que aquest reconeixement extern, moltes vegades no es tant intern, i que aquest reconeixement extern ens ha de recordar que som bons, i que encara podem ser millors i que tot el que fem es portarà a la ciutat.

 

Alguna reflexió, recomanació…

Molta força per a aquest nou mandat que comença a partir del 27 de maig, que comença una nova etapa, quatre anys nous i que espero que siguin igual d’intensos que aquests quatre anys darrers.

Vosaltres em seguireu a mi, però jo també us seguiré!. Tenim el contacte, ens seguirem.

 

Moltíssimes gràcies, molta sort!!

Moltes gràcies!!

Una resposta a «Entrevistem la companya Sonia Guerra, nova diputada al Congrés»

  1. Moltes felicitats Sonia.
    T’ho mereixes. Gaudeix i aprofita al màxim aquesta gran oportunitat.

    Felicitats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.


*