Entrevistem la Merche del nostre Servei de Neteja – Serveis Essencials

 

Merche Molina Sánchez, la Merche, forma part d’un dels equips de serveis essencials, concretament del que fa la neteja a la Casa de la Vila. La seva feina és molt important, a més de netejar, ventilar, ara desinfecten més que mai els nostres espais.

Encara que no sigui de la plantilla de l’Ajuntament, és com si ho fos, és una més de nosaltres, i ella s’hi considera. Cada dia està a l’Ajuntament netejant, i els que som romancers perquè pleguem molt tard, compartim amb ella estona i espai cada dia.

Cap a quarts de tres ja volta amb el carro per la 2a planta. Sempre té una paraula, salutació o una broma per a cadascú i ens cuida, i també de les nostres coses que tenim per les estances. Quan ens quedem fins més tard, ella hi és i en plegar ens n’acomiadem. No sabem fins a quin punt la destorbem, ella diu que no sempre! Si més no, ens fem companyia.

Fa 25 anys que treballa amb nosaltres i en té 64! Tot i que diu que ja no té l’energia d’abans, no ho sembla, oi?

 

Aquesta entrevista l’hem feta per telèfon el dia 21 d’aquest mes, al vespre, la vàrem fer en castellà perquè se sent més còmoda parlant-lo, però va demanar que la transcrivim en català.

 

Merche, com et trobes?

Bé, bé, però d’ànims no estem com estem sempre. Tinc pena de veure el que es veu, de no estar tots treballant, de veure les taules buides, fa pena. I que això és per a molt de temps, jo no li veig a això final.

I de salut, no em trobo bé. Em fan mal les cames, no dormo bé a les nits… estic molt cansada perquè no dormo bé. Somio molt i després no recordo res, ni del que he fet ni del que he dit en somnis. No acabo de descansar, el meu marit diu que no paro de bellugar, tant que els veïns qualsevol dia trucaran la Policia.

I mira que ara m’han tret els dissabtes, faig una hora més cada dia a compte de dissabte. Abans venia els dissabtes, ara em queda lliure el dissabte i el diumenge.

 

La pandèmia, ha afectat el teu entorn més proper?

Tinc una germana de 52 anys que estava molt cansada i tenia mareig, el metge li va fer fer repòs, avui li han diagnosticat la Covid. Però és que no està aquí, fa mou mesos que no la veig, la veig pel mòbil, gràcies a Déu que hi ha això, i ens veiem així. I també els seus fills, s’han fet les proves i també tenen Covid. Gràcies a Déu no hi ha ningú més de la família…

 

Què sents en el dia a dia pel que està passant?

Sento molta pena. Molta pena de veure els nens quan me’ls trobo que van a col·legi pel matí, m’entra una cosa de veure’ls… quina llàstima. Que diuen “veurem els Reis?” I la Puríssima què? I m’heu de portar a veure els gegants… I què els dius?

 

Com ha evolucionat la situació des de l’inici de la pandèmia fins ara a l’Ajuntament?

S’han posat mitjans perquè la cosa estigui millor. Han posat mampares, extractors nous, s’han fet bastantes coses perquè la gent estigui sense preocupació de res. Hi ha gels hidroalcohòlics per tot arreu.

Bé, no és que hi hagi més neteja, perquè la neteja és la mateixa, nosaltres netegem igual, l’única cosa és que si els lavabos es feia una vegada, es fa més vegades.

 

Quins són els teus horaris?

Abans de la pandèmia, i quan hi anava els dissabtes, entrava a les 6h del matí fins les 8h i de les 14 a les 18h de la tarda. I després el dissabte hi anava a les 6h del matí fins les 11h, és l’horari que hem tingut sempre, ja quan hi havia la Pili. Te’n recordes de la Pili, oi?.

Ara entro a les 6h, plego a les 9h, torno a entrar a les 14h fins les 18h, hem allargat una hora matí que és la del dissabte. Millor, així, jo ja no estic per tant dissabte, estic molt cansada.

 

Totes feu el mateix horari?

La Mari Carmen fa un altre horari, la Imma també, l’Elsa ve amb mi per la tarda, entrem juntes les dues a les 14h. També sou menys gent, no hi sou tots, molts no hi sou! Esteu a casa treballant.

 

I com t’organitzes per compaginar casa i feina?

Tinc un marit que no me’l mereixo. M’ajuda molt, perquè descansi, perquè si jo no descanso una hora o mitja hora, no serveixo per a res. Perquè estic rebentada!

Perquè he tingut molt feina, els meus sogres, les meves filles, tinc onze germans i jo soc de les mitjanes, i he hagut d’ajudar molt a casa. I tot m’està sortint ara, és normal.

 

Sempre has treballat a l’Ajuntament?

Sí, porto 25 anys ja.

 

Quins records tens del teu primer dia?

Sí, que me’n recordo del primer dia. La Pili em va mirar molt malament. Sí que me’n recordo del primer dia… la Pili em va veure tan gran que devia pensar “aquesta se’m menja!”. Ens hem portat sempre molt bé. I em vaig sentir molt a gust des del primer dia a l’Ajuntament.

 

Diferències que has notat de quan vas entrar a avui dia…

És que amb el que tenim ara…, amb tot, les cares de les persones. Estan més… jo els veig malament. No tenen la mateixa alegria que tenien, no! Això ha fet un “baixón” molt gran.

 

I abans de la pandèmia?

Abans, això era, amb molta alegria. La portàvem. Rèiem més, ens vèiem més d’una altra manera. Jo no tinc ganes de dir res a ningú. I tu ja saps que jo sempre he estat sempre amb vosaltres, …i et cuido els gatets (riu) i els dic “quan vindrà la Lluïsa?” i fan “Miau!” (torna a riure) i l’Elsita se’n riu, i diu “todos los días les dices eso a los gatos!” O sigui, que en lloc de saludar-te a tu, parlo amb els teus gats.

Oh!, quines ganes tinc de veure-us a tots ja als vostres llocs!. Mentre que jo no us vegi a cadascú als vostres llocs i no ens traiem la mascareta, això no té final. Jo, si veig que torna la gent, diré que això està millor. Si veig que no veniu, és que la cosa està malament. Perquè uns venen uns dies, es queden. Altres venen uns altres dies. Es van tornant.

 

Hi ha hagut algun canvi d’actitud cap a tu d’algunes persones que coneixes quan aquestes han ascendit a la feina?

No, jo veig tothom igual. Que jo a la que tenia més propera era a la Lluïsa, quan estava a drogodependències treballant, que per cert ella em va atendre una vegada, i és la mateixa persona que quan estava al seu despatx, allà al final, que ara. És igual! “Merche, que si et trobes bé”, “Merche, que qualsevol cosa, això…” Encantadora!

 

Què es el que més t’agrada de la feina que fas?

Tot!. Perquè com que jo no he estudiat, m’he preparat pel que teniu de preparar-me, que és l’únic que sabia fer. I ho porto tant de gust. No estic a disgust.

A mi quan em diuen “quan et jubiles?” Els dic: “jubila’t tu, que jo estic a gust on soc”. Jo no em vull jubilar als 65, com ho sents. Jo no. A mi m’hauran de fer fora de l’Ajuntament!

 

Que es el més estrany que us heu trobat a l’hora de netejar?

Si vols que et digui la veritat, res! Perquè si no haig de trobar brut un lavabo… què és d’esperar d’un lavabo? Val que la gent hauria de tenir una mica més de mirament, però bé, és una cosa que ja estàs preparada. Si n’hi ha, n’hi ha, i si no n’hi ha, millor, això és el que t’emportes.

I si mai m’hi he trobat alguna cosa… d’aquí no s’ho emporta ningú. Si jo veig que algú s’ha deixat alguna cosa, no s’ho emporta ningú. (Riu). Ni mai he sentit que algú s’hagi emportat res.

 

I ara, com és treballar a l’Ajuntament en aquesta situació?

Sí, és molt trist. Es veu la gent bastant apagada.

Després hi ha companyes que estan malaltones també. Jo considero companyes meves també les persones de l’Ajuntament. Les persones de l’OMAP, que he estat molts anys netejant l’OMAP, a totes les persones que treballen allà, i algunes no hi són, no han tornat encara, algunes ja fa temps. És que moltes les conec de quan jo vaig entrar.

 

La feina, com ha variat? Quins són els nous protocols ara?

No ha canviat, l’únic que s’ha de fer una mica més, els seients, de desencastar-los, les taules.

Perquè ja saps que si hi ha una reunió a la sala de junta de govern, les mans es posen a la taula, no? O et poses a escriure, dons això s’ha de netejar, i tenir la precaució que de seguida que s’acaba la reunió, desinfectar les cadires, obrir les finestres perquè es canviï l’ambient. Les mampares, només n’hi ha a l’OMAP i a la tercera planta també n’hi ha algunes, segons les separacions que tinguin les taules.

 

Trobes a faltar alguna cosa a millorar en el teu lloc de treball o trauries alguna que no consideres adequada?

No, tenim molt bons materials, molt bones coses per treballar. I si et fa falta algun calçat especial, també te’l donen.

 

 

Amb les teves companyes de feina com us relacioneu?

Mira, me les carregaré a totes tres. (Riu). Molt bé!. Ens veiem amb la mascareta, la distància, però és igual, nosaltres riem. Jo li dic a l’Elsa que sembla un dòberman perquè està tota l’estona amb la mascareta. (Torna a riure). És que hem de fer una mica de gresca!.

 

Com us repartiu les tasques, com us coordineu?

Cadascuna té la seva planta, el seu sector, però ens ajudem. Per exemple, si a una planta ve més gent i a una altra menys, ens anem ajudant, no cal ni dir-ho. Ho hem fet sempre, i continuem fent-ho. La Covid, amb les companyes no ens ha afectat, de moment.

 

D’esquerra a dreta: la Merche, l’Elsa i la Imma. Les fotografies, les ha fet l’Àlex Díaz, de la UAPA.

 

I elles, com estan? Què et diuen de com ho porten?

Elles estan bé. Home… hi ha una noia que és d’Hondures, i ella està una mica més preocupada per la seva gent, que està fora. Però la anem animant també, normal.

 

Què trobes a faltar en relació amb abans?

Les meves companyes, a totes, a tothom que treballa aquí.

Els casaments, jo quan vaig veure arreglar allò… Bé, arreglar… van posar les taules com es fa sempre, però allò de preparar les copes, les flors, no. Mare meva! Amb el que eren els casaments, com n’era de bonic! Una passada!

Trobo a faltar tot el que es feia a l’Ajuntament, l’Altaveu… que et donava més alegria, et feies més a la idea que passava el temps. Mira, ara ve la festa de tal, ara ve l’Altaveu, ara ve la festa de maig, ara la Diada, cada dos o tres mesos ve alguna cosa, i això també t’ensorra. I ara que ve la festa de la Puríssima, i vindria la Cavalcada, que els nens començarien a arreglar les coses… És una passada, això.

I a mi que m’agrada anar a Barcelona el dia de la Mercè. Tampoc no hi he anat, perquè per a què? Per veure el panorama aquest, prefereixo quedar-me aquí. Per tot, per seguretat, i perquè què és el que vas a veure? Si no et deixen entrar a cap lloc, no pots fer res. I posar-te la mascareta, estàs que t’ofegues.

 

T’ha costat adaptar-te a la nova situació?

Treballar amb la mascareta és fatal. El que passa és que quan som dalt, cadascuna en una planta, i quan ja no hi ha ningú com que tenim les portes obertes, les finestres i tot obert, jo me la trec una estona, me la deixo baixada, però quan ja no queda ningú a les sales.

Ara la gent, jo que sé!, abans, tu ja saps com era! Jo crec que la gent abans estava d’una altra manera, es quedaven més de gust, jo no ho sé, però que això és algo horrorós. Ja saps que ara l’OMAP s’hi ha d’anar amb cita prèvia, i abans es veia allò ple de gent.

Bé, què vols que et digui… Sí que m’ha costat adaptar-me, sí. I m’està costant, eh?

 

Què és el que et costa més d’ara?

Com a més dur, els nens. De veure la quitxalla en el parc, amb les mascaretes, molt… Després el meu net va caure per les escales del col·legi, es va fer mal al nas, sagnant, i nosaltres no sabíem si li havíem de fer alguna cosa… tens por!

 

Creus que les mesures són suficients?

També som nosaltres el que tenim d’evitar-ho, no? Perquè es poden posar totes les mesures que hi hagi, però si tu no les segueixes… Nosaltres som els que tenim de portar-ho.

 

I a la teva feina, et sents vulnerable?

Jo em sento protegida des que em llevo fins que em poso al llit. Però això és una cosa que no se sap com ve o com va. Tu ho saps? Si jo entro, per exemple, als lavabos i ha entrat algú que ha respirat o ha sortit, jo que sé! O no?

 

Què feu per protegir-vos?

Ens posem la mascareta, portem els guants, nosaltres sempre hem fet la feina amb els guants i a més tenim un líquid que és especial per a això. El posem als pots, en els recipients, i el posem amb aigua perquè és una miqueta fort, i no et passarà res. I freguem amb això les taules, les cadires, els lavabos, tot. I fem servir força lleixiu, eh?

A nosaltres ens van dir que havíem de netejar la tercera planta, la noia que està treballant amb el cementiri amb el Kulic, ell ho va dir, total que la noia i jo vàrem estar a dalt i vàrem llençar els draps, les coses es van tirar, els guants també i ja està.

 

Moltes companyes i companys estem teletreballant, ho trobes molt buit? enyores la gent que voltem quan treballes?

Ara hi ha més gent. Durant els primers mesos, no hi havia tanta gent.

He trobat a faltar la gent, i tant! La Paqui va venir també, que porta les nòmines, i dic “mira, tu t’has animat ja! Molt bé! Molt bé!”. Que es va animant la gent. Prefereixo que hi hagi gent voltant per aquí i així els puc dir: “Tira cap allà!”, “No m’ho trepitgis!”. Això és el que jo vull.

 

Quines situacions t’has trobat inesperades? Com s’ha arreglat?

No, no. Perquè hem tingut la sort que no ens hem assabentat que hagi passat res dolent a ningú ni res i dic “bé, si no venen ja vindran, que jo sé que estan bé, que estan treballant a casa i ja vindran”. És millor que pensi així, no? Jo sé que estan treballant a casa seva, i ja està. I a poc a poc ja vindran.

Com l’Àlex, el teu company, que ve i em diu “Merche, que ja estic aquí, que ja he vingut avui, que no sé què…” I jo m’alegro quan em fan això! I el Llorenç, que també ha vingut avui.

 

Pots explicar alguna anècdota que hagi passat durant el teu pas per l’Ajuntament?

Ai! Jo és que he passat molt bones estones. Quan estava aquí l’Esteve, molt bones estones. I amb la Paqui, i amb la Pili. Sobretot quan venia la Puríssima, l’Altaveu, o qualsevol altra cosa que veníem nosaltres a treballar aquells dies de festa, molt bé! I amb el Damià, de la Ràdio, era graciós, amb ell reies molt i que bé que ho passàvem! Se n’ha anat gent molt maca! Què haurem de fer!

 

Creus que en sortirà alguna cosa positiva de l’experiència que estem tenint?

Positiva? Els nostres fills tindran un record amb molt pena. Perquè l’únic que no hem vist són els tancs i la gent tirant trets per aquí, però això ha estat igual. Tota la gent que s’ha emportat!

 

Alguna cosa que ens vols dir i no t’hem preguntat.

No. M’ha semblat molt bé. Què puc dir? A veure si acaba això ja i podem tornar a la normalitat i que pensem que ha estat un somni. Que no és cap somni, perquè que li ho diguin a la gent que han perdut els seus pares o a algú.

A vosaltres us dic que sou fabulosos. Que us vull veure aviat!.

 

Merche, tu també ho ets.

Però vosaltres ho sou més, perquè em doneu l’alegria de tots els dies, i necessito estar amb vosaltres per barallar-me amb vosaltres.

 

Jo t’he deixat els meus gats!

(Riu) Si!

 

T’enviem un petó ben fort i et donem les gràcies pel teu temps i l’amistat. Esperem que ens veiem aviat!

I jo a vosaltres, a tots!. Aquí em teniu pel que sigui.

Gràcies a tu. Adéu!

What do you want to do ?

New mail

4 respostes a «Entrevistem la Merche del nostre Servei de Neteja – Serveis Essencials»

  1. Orgull de la meva mare, és molt emocionant aquest petit reconeixement! Gràcies pels valors i per tot el teu amor, ets tot un gran exemple.I gràcies a tot l’ equip de companys/és del ajuntament per fer-la sentir com a casa .

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.


*