Entrevistem la Sensi Domínguez, regidora d’Ocupació i Formació Ocupacional, Igualtat d’Oportunitats, Diversitat Funcional, Igualtat de Gènere i Feminisme i Reforma Horària.

La Sensi Domínguez, és regidora a l’Ajuntament de Sant Boi des de l’any passat, forma part del Consistori 2019-2023.

Els equips de treball que col·laboren amb ella la coneixen bé, han tingut temps suficient, sobretot els de Can Jordana, on ella té el seu despatx des de l’inici de la legislatura. Ara també té despatx amb l’equip d’Ocupació, que és al Centre de Serveis mentre fan les obres.
Però molta gent del col·lectiu de treballadores i treballadors de l’Ajuntament no hi hem treballat, quasi no l’hem tractada o gens, i a sobre amb la crisi sanitària, encara és més difícil coincidir-hi. Aquesta entrevista ens permetrà apropar-nos-hi, saber com és, descobrir què ha fet fins ara i quin encàrrec té per implementar a l’Ajuntament de Sant Boi. Algunes coses ja estan en marxa i altres ens les anirà explicant en altres articles.

 

Per començar a presentar-la, hem transcrit el que posa al Portal de Transparència de l’Ajuntament de Sant Boi:
Desenvolupament econòmic: Ocupació i Formació ocupacional.
Igualtat i Drets socials: Igualtat d’oportunitats. Diversitat funcional.
Alcaldia: Igualtat de gènere i Feminisme. Reforma horària.
Formació: Membre del Gabinet Jurídic de la UGT Catalunya.
Experiència: Formadora en Igualtat i no discriminació, Plans d’Igualtat a les empreses i l’abordatge de l’assetjament sexual i per raó de sexe a les empreses, així com la prevenció. Graduada en Dret. Feminista i Activista Social.

Ha participat en moltíssimes jornades, congressos, xerrades, com a ponent, com a moderadora i en les presentacions d’aquests actes es ressenya que és assessora jurídica de la UGT del Baix Llobregat i formadora en Igualtat de la UGT de Catalunya, o bé, Assessora Laboral i Formadora en matèria d’Igualtat de Gènere de la UGT de Catalunya. I també, integrant del gabinet jurídic d’UGT i especialitzada en polítiques de dones. Al final de l’entrevista, trobarem els vincles als articles i les entrevistes publicades que ha participat.

 

Sensi, parla’ns de la teva experiència professional i de la teva formació.

Soc graduada en Dret, tinc la ment jurídica. A la vida vas agafant camins fins trobar el teu lloc. El treball de grau el vaig fer sobre “Los incumplimientos de la UE y sus consecuencias”. No era ben bé la temàtica que m’apassionava, però va ser una gran experiència, un moment d’aprenentatge. Tenia més de 40 anys.

 

El món sindical t’ensenya moltes coses, jo m’he format en el món laboral gestionant problemes i això et dona una altra perspectiva de les coses. Les experiències vitals, allà on aprenem a caminar, com a qualsevol persona, marca el pas de les teves accions.

Treballo des dels 14 anys, he estat en diverses empreses privades fent de tot. I l’any 1992 vaig entrar al Sindicat, des de llavors hi he tingut diferents responsabilitats.
Al Sindicat tinc el meu lloc de treball, els meus companys i companyes i un treball que m’apassiona, i en aquest moment estic en excedència.

Però el que més valoro del meu aprenentatge sindical és que mai s’ha de perdre la capacitat d’indignar-se amb allò que ens sembla tremendament injust i no mirar-se només el melic.

He estat Responsable del Departament de la Dona de la UGT de Catalunya, i mediadora conciliadora del Tribunal Laboral de Catalunya.
Vaig tenir l’honor de formar part del primer Consell Econòmic i Social de Catalunya.

He participat en moltes xerrades, congressos, i s’han publicat articles en premsa que exposen la situació sobre la Igualtat que vivim al nostre país. Alguns són de fa anys, i van servir per denunciar que calia fer molta feina.

 

 

Quins són la teva missió i els teus objectius?

La meva missió és millorar la vida de les persones. Sigui el que sigui, el que faci.

I l’objectiu: assolir la Igualtat real i millorar l’ocupabilitat de les persones treballadores, entre elles la de les dones i les persones amb discapacitat.

 

Què és el que t’agrada més d’aquesta nova feina?

El que més m’agrada d’aquest treball és l’oportunitat que tens de canviar les coses, forma part de la meva naturalesa, no em puc quedar mirant, sigui on sigui que participi o el que sigui que faci.

 

Què t’aportarà aquesta experiència professional/política a la teva vida?

Considero que és un luxe tenir l’oportunitat de treballar per millorar els serveis públics, els serveis a les persones o d’iniciar-ne de nous.

El més positiu de la responsabilitat, i també el que més respecte em fa, és la possibilitat d’incidir en els canvis que faci que la vida de les persones sigui millor.
És el que més m’atrau del projecte d’aquest Equip de Govern del que formo part, és el més important.

 

Què és el que et costa més?

Em costa el llenguatge institucional, els temps per fer les coses i la quantitat de tràmits que s’han de fer per arribar a alguns llocs. Sort dels equips directius i tècnics!, que m’al·lucina el control que tenen sobre la quantitat ingent de documentació que s’ha de presentar per a qualsevol projecte ja sigui per a la seva sol·licitud com per a la seva justificació. Alguna molt necessària, però altra no.

 

Què és el que et fa patir considerant la teva “ment jurídica”?

No suporto l’ús de la Igualtat com a excusa o per a altres fins, em fa molt de mal, perquè és una utilització per aconseguir altres fins que no són precisament la Igualtat de gènere.

La llei és qüestionable i poques vegades llegim l’exposició de motius que és la part introductòria on s’exposa quin és el seu objectiu, quina finalitat persegueix i és on rau la seva essència i on pots qüestionar els seus articles quan entren en col·lisió amb el que es persegueix. Ara bé, és un error pensar que les normes ho arreglen tot.

 

 

 

Què et fa fer el canvi a la política?

La Lluïsa, sens dubte, el seu projecte i el del seu equip. Ella sempre posa en el centre de les polítiques a les persones i tot el que les envolta, és a dir, en totes les facetes i dins dels marges que dona l’àmbit competencial.
Treballar amb ella desafia els límits de l’espai-temps, però a la vegada és molt fàcil entendre-s’hi quan els objectius els tenim tan clars i perseguim el mateix fi. Per a mi és molt important el treball en equip.

La Lluïsa m’anima a mirar a llarg termini per fer el projecte. No supeditar-lo a resultats immediats. Sinó mirar enllà, com volem que sigui, i començar a fer el recorregut.

Es tracta d’introduir la perspectiva de gènere i incorporar la idea que tots i totes no som tan iguals ni tan diferents quant a les discriminacions i la discapacitat, és la meva màxima.

El més important és introduir aquest vessant en la teva quotidianitat. Per exemple, en el llenguatge no discriminatori, quan canvies el llenguatge, canvies les mirades.
I s’ha de fer a totes les àrees. Aquesta mirada així, també s’ha de posar al Pla de Govern per implementar-hi mesures correctores o en els programes.
Per poder assolir-ho, a l’Ajuntament hem de poder donar formació sobre Igualtat a tothom, inclòs l’Equip de Govern, i en tots aquells temes que es cregui necessari.

 

I ara, amb la crisi sanitària i l’econòmica, com et fa canviar la perspectiva?

Estem millor que estàvem en el passat, i també que en el passat recent, durant la emergència inicial.

Amb els ERTOS, quina mala sort!, quina situació! Però penso, en el fons, que és millor que m’hagi tocat a mi, tinc coneixements i experiència.

Ara treballo sobre l’emergència i seguim treballant pel futur. D’abans de l’inici de la pandèmia, hem hagut de canviar-ne alguns projectes i prioritats, això crec que no cal ni que ho expliqui, el que ens ve a sobre ens demanda altres coses.
Les podem reconvertir sense perdre la mirada, més feines, amb doble esforç, més enllà de l’emergència sense perdre optimisme. És el futur que tenim.

 

I a dins de l’Ajuntament, què ens dius?

Treballem per a la població de Sant Boi, però també per a l’organització. Les persones que estem treballant a l’Ajuntament, també hem de tenir aquesta mirada.

Pel que fa a les persones que treballen en la part del cartipàs que està sota la meva responsabilitat política, tinc molt bons equips, ben formats, i treballen molt bé, són grans professionals i crec que després de veure la implicació i l’esforç que han fet en la gestió de la pandèmia, qualsevol comentari queda curt.
La pandèmia també m’ha donat l’oportunitat de conèixer i treballar amb persones que no formen part dels meus equips i que han treballat de manera espectacular.

I també que treballem per a l’Ajuntament, hem de ser conscients que les coses necessiten treball, i aquí és lent, hem de fer entendre que són necessaris. En aquestes institucions passa això, que costa que el canvi impregni. Hi ha resistències, és normal.

 

Parlem de la Igualtat i de la Llei…

Hi ha una Igualtat formal i el repte és fer que aquesta Igualtat sigui real. I per a això els poders públics tenim l’obligació, això també ho recull la norma, de remoure els obstacles que fan que no ho sigui d’efectiva.

Hem de fer el camí i tenir l’objectiu que sigui una Igualtat real. Jo abordaré tots els obstacles que pugui per eliminar-los a mig o llarg termini.

 

I el Pla d’Igualtat al nostre Ajuntament, com a experta, com el veus?

La Taula d’Igualtat de seguiment del nostre Pla d’Igualtat, ja esta constituïda, la pandèmia ha paralitzat el calendari de reunions, però es reprendrà al mes d’octubre.

El Pla d’Igualtat està ben fet, i el que hi he vist, és que ara toca posar en marxa tot allò que es va acordar al seu dia. Sens dubte, la pandèmia ha posat nous reptes sobre la taula com el teletreball, i la conciliació s’haurà d’abordar amb els sindicats.

Els plans d’igualtat són una cosa viva, no estan tancats, la pròpia norma que els regula estableix que han de ser avaluables les mesures i el conjunt del pla per veure si s’obtenen els resultats esperats.

 

Pregunta’t: és una realitat ja la Igualtat?

No, i segur que podríem dir en comparació amb altres ens administratius que estem raonablement millor i en comparació amb l’empresa privada moltíssim millor.

Però l’objectiu no és estar millor que altres, sinó eliminar qualsevol vestigi de discriminació, i això requereix treball, implicació i compromís per totes les parts.

 

Has donat infinitat de cursos sobre Igualtat, explica’ns què hi ensenyes?

Ensenyo bàsicament a distingir quan ens trobem davant d’una pràctica discriminatòria, sobretot indirecta, que són les més difícils de detectar, i a corregir o implantar mesures correctores.

Per a això és necessària la formació en Igualtat i no discriminació, sobretot de les persones que participen en la implementació d’aquests canvis que ens han de conduir fins a una Igualtat real.

 

 

Altres coses que s’aborden en aquests cursos…

El protocol, la prevenció i l’abordatge de l’assetjament sexual. El millor cas d’assetjament sexual és el que no té lloc, perquè quan salta un cas, la seva resolució sempre és dramàtica per a qui ho ha patit, per a això cal evitar com sigui que cap dona hagi de passar-hi.

La prevenció en la detecció precoç de conductes d’assetjament o ambients que ho facilitin o el permetin és la millor recepta, i en això hi sol haver molta confusió amb el que considerem que són conductes d’assetjament sexual.

 

 

I ja tenim publicada l’oferta formativa per a la ciutadania, què en destaques?

El Programa de Formació d’Igualtat té una idea general: Igualtat amb mirada a Ocupació. Les dones tenen més atur, i la bretxa és més gran, millorar l’ocupabilitat, estan connectats.

Hi ha d’haver transversalitat, i l’aprens amb la mentalitat, llavors hi implementes els criteris. La formació, ocupació, igualtat, ecològic, cultural… tot s’ha d’implementar a totes les àrees.
Estem davant d’un programa de Formació amb criteris d’ecologia, ocupabilitat, de dones, d’emprenedores, d’aprenentatge, de llenguatge inclusiu.

 

Què ens dius del teletreball, i de la Llei que està en marxa?

La Llei de Teletreball que està negociant-se, quan estigui, veurem com queda, i sortim de la pandèmia i com la implementem.
En tot cas és un tema que s’abordarà des de la taula de negociació amb la representació legal dels treballadors i treballadores.

 

A l’àmbit d’Ocupació se li gira molta més feina, què ens n’expliques?

Ens esperen moments durs per a gran part de la població on els índex d’atur i de pobresa generats per la pandèmia deixen situacions complicades per a moltes famílies en general i de Sant Boi en particular.
Caldrà sumar l’esforç i treballar per millorar i generar oportunitats de treball. Des d’Ocupació, aquest és el repte en el que estem implicats tot l’equip humà de l’àrea d’Ocupació i també tot l’Equip de Govern.

Estem treballant per aturar l’emergència fruit de la pandèmia, però també treballem amb una perspectiva de futur sobretot en temes de formació en competències digitals per a què en un futur molt pròxim els perfils professionals s’ajustin a les necessitats del mercat de treball.

Com ja he dit, compto amb un gran equip humà que són la pedra angular per dur a terme les polítiques d’ocupació o formació ocupacional, implicat en l’assoliment del nostre objectiu principal que no és altre que treballar per als i les ciutadanes del municipi.

A propers articles parlarem del Protocol nou a Ocupació per millorar la situació de la problemàtica dels ERTO.

 

Com has viscut la crisi a l’Ajuntament des de la direcció política pel que fa a la resposta a l’emergència?

Tothom ha treballat en funció i sobre les necessitats que es presentessin. Reinventant-se, amb comoditat entesa com un tot que està gestionant una emergència social que et canvia en qüestió d’hores i generalment requereix resposta immediata, això és un equip.

Hi ha directrius, però amb les aportacions dels diferents equips directius i tècnics, hem millorat, també ha facilitat que les coses surtin bé. Hem funcionat com un tot i hem tingut bons resultats. Ens sentim orgullosos de formar part de l’Ajuntament.

 

Han estat publicades diverses entrevistes que t’han fet, ens en fas un tast?

En una entrevista a La Vanguardia, parlo sobre la reducció de jornada. Es titula Incentiu o trampa, ens entrevista Elianne Ros, el 07.03.17. Tracta sobre el blindatge dels treballadors que redueixen l’horari per cuidar els fills que frena la contractació de dones en càrrecs intermedis i directius.

Article a Factor Humano, d’Elianne Ros, del 07.03.17. Es titula Reducción de jornada, ¿incentivo o trampa?. Aborda la mateixa temàtica de l’entrevista anterior, però amb més reflexions i com es fa a altres països.

Entrevista a El País. Es titula Conciliación. Parlem de les empreses que ignoren les polítiques que concilien treball i vida privada, ens entrevista Borja Vilaseca, el 28.05.05. Tracta sobre la maternitat i que el 43% de les dones deixa la feina en ser mare degut al patró cultural imperant a l’àmbit de l’empresa. En aquells dies el Sindicat proposava independitzar els permisos de maternitat i paternitat.

Entrevista a Cinco Días, Empresas, d’El País. Es titula El permiso de lactancia y la reducción de jornada son compatibles. És del 26.03.03. Tracta sobre la notícia que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ratificar en una sentència el dret d’una treballadora a compatibilitzar mitja hora retribuïda de lactància amb la reducció de jornada per tenir cura d’un menor.

Per acabar, la publicació El Bruguer. Article referit a un acte del PSC sobre La bretxa salarial entre homes i dones. Escriu Carmen Luque, és del 16.03.18.

 

Amb aquesta entrevista comencem a conèixer la Sensi. En propers articles ens explicarà quines persones són als seus equips de treball, què fan, on són, cap on van, on volen arribar.

Gràcies Sensi, i fins aviat!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.


*