Entrevistem la Sílvia Quílez, ordenança a Can Jordana

La Sílvia Quílez et rep en entrar a Can Jordana amb un somriure acollidor, càlid. N'és l'ordenança i una mica de tot: atén i informa el públic, ens rep quan anem al Servei Mèdic, gestiona les agendes dels serveis de l'edifici, acull les dones que vénen quan més ho necessiten... i ara a més col·labora a l'Ajuntagent. Ella en serà la "corresponsal" i no va costar gens convèncer-la, saps per què? En aquesta entrevista la coneixerem una mica més. Clica!

 

Bon dia, Sílvia!

Hola, bon dia.

 

Com estàs?

Bé.

 

Aquí a Can Jordana fas de tot, i tothom sap qui ets i la gent del carrer també, i molt! …però altra gent de la Casa no sabem ben bé qui ets, i avui et presentem.

Quan vas començar a treballar a l’Ajuntament?

El 2005.

 

I què feies abans?

Treballava a la Danone. Vaig haver de deixar els estudis perquè el meu pare es va quedar a l’atur, just en acabar el batxillerat.. així, el que em va sortir!

 

I després el 2005 entres a l’Ajuntament, i què fas fins arribar a Can Jordana?

Treballo al Casal de Marianao com a conserge, després vaig estar en diferents casals fent substitucions.

Vaig acabar al Centre d’Art, bé, vaig inaugurar, amb la Lydia Zabalza, el Centre d’Art. Després vaig estar a les Termes Romanes.

Tot això sumant punts, per quan arribés una oposició per a una plaça fixa tingués puntuació dintre de l’administració per aconseguir la plaça.

 

I ara ja estàs aquí fixa…

Sí, des del 2008.

 

Parla’ns del que fas ara aquí.

Faig tot el que és l’atenció a la ciutadania de l’Àrea d’Igualtat i Drets Socials, que depèn de la Sònia Guerra. Fem Atenció directa a les Dones, a la Gent Gran, Persones amb discapacitat, persones usuàries de l’Oficina Local d’Habitatge. Atenció telefònica.. i les tasques pròpies d’ordenança!

 

Què t’agrada d’aquesta feina en especial?

Tot! És que m’encanta estar a Can Jordana! M’agrada molt l’atenció al públic. M’encanta, que la gent ve amb un problema: poder donar-li un consell, una orientació, una tranquil·litat, oferir els serveis dels que disposem i veure com marxen amb una cara distinta. Encara que no els resolgui jo el problema, però aquesta primera acollida que faig em satisfà molt.

 

Què hi aportes en aquesta feina de la teva collita?

El meu caràcter. Rebre la gent amb un somriure marca la diferència.

 

Què t’agrada de l’Ajuntament?

Realment a mi el que m’agrada de treballar a l’administració, és la relació amb les persones. A mi em poses davant d’un ordinador, sense estar atenent a la gent i em mates.

 

Què milloraries de l’Ajuntament?

Així…, ara mateix no se m’acud res. Només ressaltar que m’agradaria que el meu col·lectiu, és a dir, els i les ordenances tinguessin més projecció, fossin més visibles.

 

I si no tinguéssim límits, per fer la teva feina millor i tot anés rodat, què caldria?

Més serveis d’atenció a la ciutadania, tenir més disponibilitat horària, crec que hi ha alguns serveis limitats, quan estàs 7 hores atenent persones amb problemes tan greus, tot em sembla poc.

 

Com et sents per ser col·laboradora de l’Ajuntament? Ja t’has estrenat.

Bé, una miqueta nerviosa. El que passa és que a mi aquests reptes m’agraden molt.

 

Què n’esperes?

Poder fer difusió de les coses que es fan. Penso que hi ha gent, serveis també, però hi ha gent que és molt desconeguda dintre de l’Ajuntament, i els i les ordenances sobretot! Fem feines que la gent no sap que fem.

 

És per això aquesta entrevista. Tot i que ja portes anys, a Can Jordana des del 2008, són 9 anys i estàs fent d’ordenança. Fora de Can Jordana no et coneixem, et veiem si venim al Servei Mèdic, però si no hi venim, no.

En essència per a tu, ser ordenança quina és la clau, què és el que esteu fent i que és invisible?

Els i les ordenances no només fem tasques de derivació de serveis i repartiment de sobres… portem equipaments, fem atenció directa a les persones, rebem gent de tot tipus, inclòs usuaris i usuàries molt enfadats i enfadades amb l’administració que ens troben a la porta o a la recepció i es desfoguen amb nosaltres, per tant fem contenció! Som la cara i els ulls de l’Ajuntament.

 

Ets la primera cara de l’Ajuntament, després què més hi ha? El manteniment de l’edifici, què vol dir?

Fer petites reparacions, si hi ha una aixeta que goteja…una bombeta que fa pampallugues … Sabem on són les coses, ara acaben de demanar “On és el paper DIN A3?“, també. Fem comandes de material i ens ocupen de la distribució. Si hi ha un wàter embussat.. com a primera persona de referència amb aquest tipus d’avaries, som nosaltres: una cortina que ha caigut, el manteniment diari de les fotocopiadores.

 

I després aquesta feina que fas d’atendre persones, acabo de presenciar que ha vingut una senyora amb unes condicions delicades, gairebé a punt de trencar-se, com ho vius tu això?

Jo he après a separar. Però crec que això va amb el meu caràcter. Sóc una persona empàtica, m’agrada l’escolta activa i amb els anys he après que presenciar a diari situacions com la que has vist és dur però alhora t’enforteix.

Desgraciadament, cada vegada atenem més situacions d’aquestes, dones desesperades, que venen a Can Jordana, sense ni tan sols atrevir-se a dir una frase, entren, em miren i es posen a plorar… hi ha hagut crisis d’ansietat molt bèsties.

i que és veritat que he tingut una vida difícil, i he viscut coses que a mi m’expliquen aquestes senyores i tinc com més consciència. I precisament aquesta empatia és la que m’ajuda a saber què dir per tranquil·litzar-les, a més de l’experiència de vuit anys en aquesta recepció. En un primer moment, una paraula t’ajuda més que oferir un munt de serveis, o un gest.

A la senyora que has vist no li he demanat explicacions, ja sabia el que volia, li he ofert els mocadors directament.

 

De l’Ajuntagent, com penses que podràs aportar a la resta de l’organització, apart de compartir amb nosaltres les activitats que es posen en marxa des d’aquest edifici?

A mi m’agradaria que l’Ajuntament servís per fer més col·laboració entre nosaltres. Que la gent s’impliqués, posar cara i ulls a companys/es que només ens sona el nom.

No només entre companys i companyes d’edifici, amb la majoria som uns/es desconeguts/des. A més de companys i companyes de feina, som persones amb història, amb inquietuds..

 

Està clar que ets molt activa, què fas fora de la feina? Si et queden hores, clar…

Tinc tres fills. Un biològic i dos “como yo digo: hay hijos que nacen de ti y otros te los encuentras por el camino, y yo me encontré dos más“: I per problemes familiars d’ells, que han patit abusos, treballo, bé, intento col·laborar amb la plataforma SIMI.cat, que vol dir stop a la impunitat al maltracte infantil. Porto una txuleta, que de memòria no m’enrecordo, i és un tema que em preocupa molt. És una Plataforma per a la Defensa dels Menors en situació de risc pel Maltracte i Abús. Hi col·laboro i tinc una lluita personal perquè els nens tinguin vot i veu davant dels tribunals i de les institucions. Tinc una lluita amb el Síndic de Greuges de la Generalitat, amb la Defensora del Menor, porto tres anys en peu de guerra.

Sempre dic als companys i ales companyes, qualsevol dia d’aquests sortiré a la tele.

 

I després sé que estàs estudiant.

Estudio Dret, segon de Dret. Tot i que a l’institut vaig fer ciències pures, perquè m’encanten les matemàtiques i la física i la química.

Tret d’aquesta situació personal, com que és una lluita que porto molt dintre i m’ha afectat molt, encara que a la feina no ho sembla, però la gent que em coneix ho sap, és com una necessitat que tinc d’acabar la carrera per poder defensar de la manera que jo vull aquestes carències que tenen els i les menors davant de la Justícia.

 

Quan tinguem una advocada, tindrem una gran defensora de causes. Esperem que l’acabis ben aviat.

Sí. Em falta temps, però ho aconseguiré. Sóc tenaç.

 

Ara et faré unes preguntes curtes i ràpides per conèixer-te millor.

Quina és la teva ocupació preferida?

Hobby, ara mateix no en tinc. No tinc temps ni energia. Si en tingués, m’agrada molt sortir a caminar, però no tinc temps.

 

Com et defineixes?

Una lluitadora.

 

Quin és el teu tret característic?

L’empatia.

Quin és el teu somni de benestar?

A què et refereixes, felicitat? La tranquil·litat amb la meva família.

 

A qui admires de la vida real?

A ningú. A ningú en concret. A mi m’agrada la gent que lluita, que és honesta.

 

Què t’agrada més de la gent, apart d’aquesta honestedat?

No et sabria dir. És que l’honestedat és un referent a la meva vida.

 

Què és el que no suportes de la gent?

La hipocresia.

 

Quins dons naturals voldries tenir? Ja en tens uns quants, però quin altre et faria falta per ser explosiva del tot.

No m’ho he plantejat mai. Dons naturals, no sé, crec que sóc una persona que dintre de la meva vida ja hi tinc una miqueta de màgia.

 

Quins fets t’inspiren més indulgència? Què perdonaries amb més facilitat?

Jo perdonaria gairebé tot sempre que no hi hagi intencionalitat. La intenció amb la que fas les coses marca la diferència.

 

Quin és el teu lema?

Vive y deja vivir. O, No somos polvo, somos magia. Aquest també m’agrada molt.

 

Què ens vols dir i que no t’hàgim preguntat? Adreça’ns unes paraules a les lectores i lectors de l’Ajuntagent.

Així de sobte no se m’acudeix res. Perquè tampoc sóc un referent de ningú i tampoc és la meva intenció ser-ho.

A mi m’agrada que la gent valori la persona que té davant. Que escolti. Crec que hi ha una carència d’escoltar la gent. Recomano que escoltem més. Venim a treballar… si que és veritat que és feina, però clar, passem moltes hores aquí. De vegades si escoltéssim més la gent, tindríem una altra actitud. Massa pressa, anem molt a la nostra.

És veritat que és un mal que hi ha a la societat d’ara, anar molt a la nostra, cadascú a la seva, som molt tancats a l’hora de parlar de les nostres coses, i crec que si ens coneguéssim una mica millor, seria tot més fàcil.

Això ho aconseguiríem escoltant. Perquè de vegades et veuen malament i com només et diuen “ay, que mala cara tienes hoy“, però no em pregunten perquè, i potser si et preguntessin…, i no és qüestió d’explicar les coses íntimes de cadascú. És només aquest parar atenció de la gent: “li passa alguna cosa, però per què?”. És una utopia. Sóc conscient que és una utopia.

 

Moltes gràcies, Sílvia. Ha estat un plaer compartir aquesta estona.

De res.

 

Espero que els companys i les companyes disfrutin tant com jo veient-te, ets fantàstica.

Gràcies!

9 respostes a «Entrevistem la Sílvia Quílez, ordenança a Can Jordana»

  1. Gràcies Sílvia per deixar-te conèixer una mica més! I per la part que em toca animar-te a seguir estudiant i donar-te a conèixer la possibilitat de gaudir de l’ajut per estudis que gestionem des de la unitat d’anàlisi i desenvolupament.
    Lluïsa ànim a aquestes entrevistes que ens apropen a tots una mica més.

  2. Gràcies Sílvia m’ha agradat molt l’ entrevista i estic amb tu que com treballadors de l’ administració local i ser la cara visible d’aquesta hem de ser curosos en el tracte, acollint amb un somriure i potenciar l’ escolta activa és fonamental.

    1. L’actitut, el llenguatge corporal el to de veu.. tot en conjunt transmet confiança..encara que de vegades ens ho posen difícil jaja !
      Gràcies Núria, molt agraïda pel comentari.

  3. Silvia, un plaer que estiguis al departament. No és gens fàcil l’atenció al ciutadà, però, estic d’acord amb tu, la feina que desenvolupen a l’administració és molt gratificant, i més quan el que fas t’agrada, treballem per tots i totes les persones d’un poble i aquesta és actitud.
    Moltes gràcies

    1. Gràcies Àngels ! Animeu-vos ! Crec que és una bona proposta fer-nos visibles ! entre tots i totes conèixer-nos una miqueta més.

  4. Bon dia!
    Elsa, t’estic agraïda per escriure aquest comentari sobre les entrevistes que faig, així compartim la teva opinió. Em consta que més companyes i companys també els agrada. I va molt bé saber que agrada, però sobretot que serveix, perquè ens apropem com a professionals i com a persones que formem part de l’Ajuntament.
    Ha estat un plaer entrevistar la Sílvia, i explicar què m’ha dit a l’entrevista a la resta de companyes i companys.

    I ara ve quan “pidolo”: seran ben rebudes les propostes d’entrevistes que pugueu suggerir! No us n’esteu!!! Tot i que conec força gent, no arribo arreu i m’agradaria comptar amb tothom perquè sigui una cosa de tots i totes. Au, vinga! proposeu persones per entrevistar!!! (…i que es deixin, val?). Espero amb delit els vostres suggeriments!!!!

  5. Sílvia, dono fe del que dius a l’entrevista. Vaig tenir el plaer de tenir-te de companya al casal de barri Marianao i sempre has tingut una actitud empàtica i positiva, amb un somriure sempre a la cara.
    Benvinguda a l’Ajuntagent i enhorabona, “corresponsal”!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.


*