Entrevistem l’Elisabet Latorre, regidora de Desenvolupament Econòmic i de Llicències i Autoritzacions Ambientals.

L’Eli Latorre és regidora a l’Ajuntament de Sant Boi des de l’any passat, forma part del Consistori 2019-2023.

En aquesta entrevista xerrarem amb aquesta regidora que tampoc no la coneixem gaire, tret dels seus equips. Hi abordem com ha anat la Puríssima enguany, com s’ha adaptat la Fira a les circumstàncies i com ho valora. Continuem parlant de les accions que han dut a terme els àmbits de Desenvolupament Econòmic, i de les que volen posar en marxa, dels ajuts i projectes per reactivar l’economia a Sant Boi. Grans coses i petites coses que permeten que la vida a la ciutat continuï, aguanti, se salvi.

Parlarem una mica de tot: Comerç, Fires, Consum, Mercats. Llicències d’Obertura d’Activitats, Polígons d’Activitat Econòmica, Economia Social i Circular… Per acabar ens explica quina ha estat la seva experiència laboral prèvia a l’Ajuntament, extensa i intensa, malgrat la seva joventut, i com i perquè s’embarca en l’experiència de ser regidora a l’Ajuntament.

Segurament podrem percebre que és una entusiasta de la vida, de la gent, dels projectes, de les llums nadalenques que il·luminen els carrers de la ciutat i li donen vida, que fan esvair el sentiment de tristesa que té la gent en aquestes dates significatives perquè no pot celebrar les tradicions i els rituals com voldria… Ella hi posa el que sent: ànim, reinvenció, reunions, campanyes, xarxes, energia, i molta positivitat.

Aquesta entrevista la vàrem fer en videoconferència el dia 10 de desembre, tot just després de tenir lloc la 74a edició de la Fira, de les 13 a les 15h. La vàrem enregistrar i l’hem transcrit al més aviat possible!

 

Per començar a presentar-la, hem transcrit què posa d’ella al Portal de Transparència de l’Ajuntament de Sant Boi:

Desenvolupament econòmic: Comerç, Turisme i Fires. Consum. Mercats. Llicències d’Obertura d’Activitats. Polígons d’Activitat Econòmica. Clústers. Emprenedoria i Atenció a les Empreses. Cooperativisme, Economia Social i Circular.

Medi ambient, Sostenibilitat i Salut: Llicències i Autoritzacions Ambientals.

Formació: Diplomada en Relacions Laborals el 2007 per la Universitat de Barcelona (UB). El 2011 Màster en Business Administration (MBA) de Direcció General especialitzat en Direcció de Recursos Humans. El 2014 Màster Internacional de Seguretat i Salut Laboral, Prevenció de Riscos Laborals a la Universidad de Alcalá.

Experiència: Especialista en selecció, formació, desenvolupament y gestió del talent. El 2007 a Adecco, consultora de selecció.

Del 2009 al 2012 Responsable de Selecció, formació y desenvolupament a una empresa de Contact Center.

Del 2012 al 2015 Directora de Recursos Humans a una empresa del mateix sector. Col·laboració amb l’Agència Catalana de Col·laboració per ajudar a inserir persones en risc d’exclusió social.

En l’actualitat i des de 2016 Directora regional de RH a Conforama amb tasques de selecció, formació, desenvolupament i gestió del talent a l’àmbit nacional.

 

Acabem de passar la Fira de la Puríssima, com ha anat? Quina valoració en fas?

Ha estat una Puríssima diferent, una mica descafeïnada, atípica. I combinant la part virtual amb la presencial, ha anat bé.

No volíem deixar de fer la Fira, era important de donar el caliu a la ciutat, poder exhibir el cartell, donar una mica de vida a la rambla, de poder fer una mica d’actuacions culturals, com hem fet al balcó de l’Ajuntament, els DJ locals han tocat i han donat una mica d’ambientillu a la zona de l’Ajuntament i la rambla.

Quan nosaltres comencem a organitzar la Puríssima és a l’estiu, les mesures del Covid no permetien fer cap tipus de Fira ni d’esdeveniment. En el moment que s’obre una mica el ventall i es dona llum verda a la Fira de Santa Llúcia a Barcelona, vam pensar de fer-ho sempre seguint les mesures Covid i tenint-ho molt controlat i amb persones locals o de la comarca.

Vam posar 5 paradetes a la rambla, que són les del mercat de pagès que venen els divendres, la Cooperativa del Parc Agrari que sempre col·laboren amb la Fira i són els especialistes de la carxofa, que és Km 0 i aquest any teníem més verdures del Parc Agrari.

També hi havia dues floristeries, la Piccolini que va obrir el febrer i va haver de tancar i la Cáliz, total que per a ells va ser un “soplo de aire fresco”, van estar molt agraïts de poder participar, els va anar bé també a nivell de comunicació i de màrqueting, poder donar targetes d’on estan, i la Càliz igual, tant de temps tancades, passar tres dies a la rambla que ha passat moltíssima gent.

Després hem tingut un apicultor també del Parc Agrari que fa la mel pròpia, pensàvem amb l’origen de la Puríssima, producte agrícola i artesania. I això és el que hem posat a la rambla.

 

Ha anat molt bé, no hi ha hagut saturació de gent, Protecció Civil ha estat una passada!, els voluntaris feien el rastreig a l’entrada amb el DNI i el telèfon per si hi havia un cas de Covid, controlant l’aforament, les distàncies. Ha estat molt bé, i els comentaris molt positius. La gent deia “al menys fem una volta i hi ha ambient de Nadal”. Feia falta aquest ambient, perquè la Puríssima és la porta del Nadal.

 

 

Ha vingut molt gent?

La veritat és que diumenge hi va haver molta gent, controlat, però molta. I dilluns i dimarts menys, però també força, un continu de gent que ha anat passant, però bé. Pensa que diumenge teníem el confinament municipal i no podíem sortir i ha baixat tota la gent de Sant Boi. Dilluns era laborable en els altres municipis i havia molta gent que treballava i dimarts hi havia la possibilitat també de sortir de Sant Boi, i qui no ha sortit també ha baixat.

La combinació de la música per donar ambient i les 5 parades de productes de proximitat i Km 0, ha estat prou bé.

 

S’han fet activitats per Internet també?

Si. Et volia explicar també que, a nivell presencial, s’ha fet el cartell de la Puríssima, que ha estat l’estrella i que era el protagonista d’aquest any: 11 artistes dones santboianes intergeneracionals: un treball grupal col·lectiu de totes les generacions de dones artistes de Sant Boi, totes 11 han contribuït a fer aquest cartell.

Era també una manera d’ajudar el sector cultural a les dones artistes santboianes que també han patit molt durant el Covid. Era la millor manera de donar visibilitat d’aquest sector invisibilitzat durant molt de temps en aquesta Fira tan atípica i tan estranya. I pensant també que les dones són les que més estem patint amb la Covid, les que primer deixen primer la feina, que es queden a casa o que han baixat horari, era un reclam aquest any i poder fer-ho, i que fos a la Muntanyeta on sempre està la carpa sostenible i saludable, i que queda per a la història de la ciutat de les 11 artistes dones, a mi em sembla una passada! És l’actuació més important d’aquest any de la Puríssima.

Després el recorregut de les Torretes que hem posat per tot l’eix firal, tots els cartells històrics de la Puríssima, fins al final. Ha estat molt curiós perquè la gent es feia la foto amb el del seu any de naixement, ho pujava a les xarxes. Ens ha donat molt de joc, no tenim tots els cartells, però des del 1947 fins a l’actualitat, han estat exposats fins al dia 10.

 

Telemàticament hem fet show cookings, receptes de Km 0 i saludables, hem fet un Instagram Live amb el Parc Agrari, s’ha fet el Mercat d’Art Jove, per vendre els productes de les artesanes i artesans joves.

 

Estem fent el recull de fotografies que parlin de la història de la Puríssima i ho volíem fer aquest any perquè l’any que ve és la 75a Fira de la Puríssima i després hi ha moltes coses que s’han fent i promogut en línia, els fadrins que no es van poder posar a les rambles, però vam fer difusió perquè la gent els comprés. El primer dia, el forn que està al costat de l’Ajuntament, va exhaurir els fadrins en tres hores, espectacular!

 

Després hem fet molta difusió pel TakeAway perquè els nostres restaurants han fet el menú de la Fira de la Puríssima tant al local com a domicili, ha anat molt bé, i ara ja estan preparant el Nadal.

Això és el que hem fet, tant online com presencial, l’edició 74. L’any que ve serà la 75a, esperem que sigui “a lo grande”. Probablement això de l’online es quedarà i potser hi haurà coses que es continuaran, però esperem que a l’any que ve puguem prendre una cervesa al Mercadal, menjar a les Food Trucks, anar al ViCult, gaudir de la Fira, passejar per la Carpa Sostenible i Saludable.

 

Fira atípica, però la gent està molt contenta perquè el diumenge, nosaltres fem el recorregut institucional amb la Lluïsa, anem a totes les parades, parlem amb tothom, pels bars, vam fer l’eix firal veient el recorregut de les Torretes. Tothom va estar molt content i els artistes i la gent de les paredes també, dient “hi ha alguna cosa que fa ambient de Nadal”.

La gent té ganes de no estar trista, perquè tothom està molt trist amb aquesta situació i el Nadal serà molt diferent i serà més trist. I al menys que hi hagi la Fira, les llums…

 

Les llums, ha estat tot un èxit. Que hi hagi llums a cada barri… és espectacular! I que s’hagi fet aquest any també des de Comerç i de Cultura, perquè hi hagi llum a tots els barris.

Històricament els feia l’Ajuntament amb l’Associació de Sant Boi Comerç, i es guarnia l’Eix Comercial i les zones on els comerciants pagaven les llums. Aquest any no, ha estat l’Ajuntament qui ha pagat totes les llums i el que s’ha fet és il·luminar els recorreguts històrics que s’han il·luminat sempre i a més a més, reforçar cada barri. El regal que tenim a la plaça de les Piràmides, per entrar dintre amb els nens, els rens de Casablanca, els arbres de la plaça de l’Ajuntament, tothom ho diu: que és preciosa! I això, amb una miqueta de Fira, ha quedat molt bé!.

 

Et veig molt contenta.

Jo sempre estic contenta, perquè els comentaris són positius, perquè la gent ho agraeix. No perquè a mi m’ho sembli, la meva percepció pot estar equivocada perquè és subjectiva, però és que la gent et diu: “Que bé, al menys hi ha alguna cosa”, la gent seia i tenia música, no és un ViCult, però teníem una mica de música amb artistes músics locals, DJ locals, que és un sector que també pateix perquè no hi ha ni fires ni esdeveniments.

 

Quan penses que podrem tornar a tenir una activitat normal?

A mi m’agradaria tenir una bola de vidre, i a veure si pogués dir: “bola, bola…” No ho sé, diuen que ara hi ha la vacuna, i l’altre dia llegia que cap a la tardor del 2021, Catalunya estaria pràcticament immunitzada. Jo no soc epidemiològica ni sanitària, jo no ho sé, però que sigui el abans possible perquè aquesta balança entre la crisi sanitària i la crisi econòmica… i ara vindrà la crisi social.

 

Com està afectant aquesta situació els àmbits de Desenvolupament Econòmic que depenen de tu?

La situació és molt complicada. Evidentment això va per barris i cada autònom ho patirà d’una manera diferent.

A nivell general, nosaltres tenim aproximadament uns 2.000 comerços a la ciutat, no tenim notícies encara que hagin tancat molts comerços, però estan aguantant.

 

Nosaltres fem un Espai Comerç un cop al mes, ens reunim amb els comerciants, amb les empreses. Al principi de tot de la Covid, a les dues setmanes de declarar l’estat d’alarma ja vam començar a fer les reunions amb els sectors. I ara parles amb ells i ens diuen que estan aguantant i fins quan podran estar estirant la corda. Estan pendents de les pròximes mesures que vinguin. Molts diuen: “si em tornen a fer tancar, no podré tornat a obrir”.

Molts comerços tenen l’esperança a la Campanya de Nadal, i nosaltres des de la Fira de Puríssima, des de les xarxes, es fa un crit a la compra local i les campanyes de Comerç Local i de Sant Boi Comerç van en aquesta línia: Compra a Sant Boi, Il·lumina el comerç de Sant Boi, deixa que el teu Nadal il·lumini el comerç de Sant Boi.

No només les llums il·luminen la ciutat, els comerços també ho fan, perquè donen molta vida. Aquesta és la nostra guerra, com a regidora de Comerç, de dir: “a la ciutat tenim moltes coses i s’han d’aprofitar”. De fet, demà tenim una reunió per posar en marxa una altra cosa per Nadal, una campanya que farem amb els regidors de barri, hi treballo molt perquè estan molt al carrer, i farem una cosa amb els comerços, que encara s’ha d’acabar de matisar, però al final és que hem de ser altaveus per veure que tenim moltes possibilitats de comprar de tot a Sant Boi. Evidentment si busques una cosa molt concreta, potser no la trobes, però pots comprar tot tipus de regals, el dinar de Nadal, pots comprar pràcticament tot. Això és el que hem aconseguit.

 

La gent de Sant Boi respon a la crida?

Jo crec que aquest any està sent diferent. Crec que la gent està més conscienciada perquè en el moment de la Covid, en el confinament, i ho intento explicar en tots els espais de Comerç i quan vaig als Consells de Barri, crec que la gent s’ha donat compte que quan va tancar tot i estàvem confinats a casa i no podíem anar enlloc, el comerç del costat ha respost, i va estar allà! I quan no podies sortir, no podíem desplaçar-nos a més d’un km de casa nostra, hem tingut de tot. I això s’ha d’agrair i ara a nosaltres ens toca respondre.

Ara no podem anar a comprar a no sé on, i comprar a Amazon, amb tots els meus respectes a Amazon, perquè els nostres comerços locals han aprofitat les ajudes del Programa Futur per digitalitzar-se i posar en marxa una pàgina web i un comerç online, igual que els restaurants que en un “clic” es van digitalitzar i van fer l’a domicili. Aleshores, si ells han estat al nostre costat, nosaltres hem d’estar al costat seu i la Campanya de Nadal l’hem de salvar.

 

Jo crec que aquest any, i en molts espais de Comerç que hem tingut després d’haver obert els comerços, diuen: “tinc gent que abans no venien”, estan teletreballant i per sortir del domicili no es va a Barcelona, es queda a la ciutat, i hi dona una volta, i ja hi compra. Estan canviant els hàbits, anaves a treballar a Barcelona, jo he estat anant a treballar a Barcelona tota la vida, ara és la primera vegada que treballo a Sant Boi, i clar, si passes a Barcelona 10 hores, tornes a casa perquè en tens ganes.

Ara en canvi la gent teletreballa, surt un moment, estira les cames, dona la volta, compra i torna.

Jo crec que aquest any si que està responent més, i cada generació ho fa d’una manera. Ha de ser un tema global, de tots. Perquè després diran, a Sant Boi no hi ha res, però és que tu estàs deixant que a Sant Boi no hi hagi res.

 

M’has parlat del comerç, de proximitat, i a la zona industrial com estan?

És un món completament diferent. Tenen una altra realitat, i això també va per sectors.

 

Hi ha empreses de logística que els està anant molt bé. Hi ha sectors que estan patint molt. Quan vam començar el confinament, el primer que ens va preocupar va ser comerç i empreses. Tot tancat, tots confinats, sense treballar, vam començar les reunions virtuals per sectors: el de la construcció, les empreses que teníem més relació, el sector de l’automoció, l’alimentació, les gestories, els comerços, les immobiliàries, les entitats financeres, amb tots els sectors per saber com era la situació a cadascun d’ells.

Cada sector té una dificultat, per exemple, les gestories en aquell moment que estava tot tancat i començava a haver ERTOS i la dificultat que un dia hi havia una comunicació, i al cap d’unes hores en sortia una altra contradictòria que anul·lava l’anterior, sobretot les gestories i assessories tenien una dificultat brutal i van necessitar l’ajut de l’Ajuntament, i per això vam fer les reunions. Les constructores deien: “encara no estem notant res”, i ara diuen que estan aguantant. La logística, transports, transports de passatgers no, però de mercaderies molt bé. Però nosaltres tenim molta automoció, estan aguantant.

Tenim també empreses d’alimentació, aquestes molt bé, però els que són proveïdors a sectors d’alimentació, que subministren els sucres, els olis, per fer càterings, en tenim unes quantes, estan patint quasi més que els restaurants. Perquè els restaurants poden fer domicilis, però ells no poden fer càterings i els bars estaven tancats. Imagina sobrets de cafè, de Colacao, quants se n’han deixat de posar durant aquest confinament? I s’han de reconvertir.

 

I al Fòrum Empresarial d’aquest any va ser online també i ho vam fer sota el paraigües i pensant en la innovació com a palanca de canvi per poder reconvertir els nostres negocis i la nostra societat. Ja sigui en format digital, diversificar en altres tipus de negocis, canviar per poder readaptar-se. I van venir tres empreses locals: Promerca, que fan sucre, cafè, cacau en pols, s’havien redissenyat i estaven fent una línia de monodosis de gel hidroalcohòlic, mai s’ho havien pensat, ningú s’ho pensava. Evarm que és l’estrella d’innovació perquè fan cotxes sostenibles amb emissió 0, amb bateries d’hidrògen. Promaut, també fan innovació en els processos productius.

 

Crec que estem en un moment que hem d’aguantar, les empreses estan aguantant perquè no sap ningú què passarà. El problema és que n’hi ha moltes que han demanat ICO que després hauran de pagar, treballadors amb ERTO, què passarà amb aquests treballadors?, tornaran a tenir feina suficient per tornar a tenir la plantilla d’abans o aquests ERTOS es convertiran en ERO?. Ara és una situació tant incerta que no ho sap ningú.

 

La situació econòmica és molt complicada. Hi haurà molta gent que potser es quedarà sense feina. Però és cert que al Baix Llobregat sempre ha anat una mica per damunt de Catalunya, i quan Catalunya tira, el Baix Llobregat ha tirat molt, o sigui que estem en un territori amb molt potencial, però quan va enrere, nosaltres també ho fem i hem de ser conscients que ara tindrem una crisi econòmica i social que vindrà després de la crisi sanitària i que serà molt complicat. I espero que ens recuperem ràpid, amb una vacuna, però és un desig meu, no sé com anirà.

 

Què s’ha fet com a mesures d’urgència durant la pandèmia i sostenir la situació i que no acabin tancant?

Des de l’Ajuntament, en el Pla de Xoc, hem posat en marxa el Reactivem, amb una ajuda d’un milió d’euros, sobretot per aguantar. Però els municipis arribem on arribem, no podem salvar totes les empreses. Ho parlava amb una persona de PIMEC, nosaltres no som el salvavides, podem ajudar, aguantar, i podem durant un temps determinat, però no podrem salvar una empresa.

Podem ajudar a reconvertir-la, fer difusió… En aquest cas, el Programa Futur, que es va dissenyar especialment per la Covid, amb les quatre palanques més importants: la transformació digital, economia sostenible i saludable i transició ecològica, mesures per a la Covid, i diversificació.

 

Qualsevol projecte de qualsevol empresa que facturi menys d’1 milió d’euros, i amb menys de 10 treballadors, l’empresa que faci inversió durant el 2020 es podia presentar al Programa Futur i nosaltres cobríem el 70% de la inversió, amb un mínim de 500 erups i nosaltres cobríem fins a 3.000 euros. Hem ajudat les pàgines web de molts comerços, les estètiques, perruqueries, les mampares pel Covid. També hem ajudat llars d’infants amb bates, material hidroalcohòlic, karcher per netejar joguines, ventilació. Tot això són despeses no previstes, no tenen ingressos, perquè han de treballar i pagar un lloguer. Restaurants, igual, la pàgina web, que facilita el TakeAway. També equips de renovació d’aire, de ventilació mecànica, pels centres d’odontologia, clíniques dentals.

Més de 200 empreses la rebran. Un 10 % de les empreses ho han demanat, és voluntari, algunes no han fet cap inversió, altres si. El Programa Futur ha estat un referent, jo he anat a explicar-ho a fora.

 

I la Targeta Moneder, és una de les altres iniciatives que hem posat en marxa i que també ha tingut molt bona acollida, és una targeta amb ajuts. La primera va ser per a autònoms que havien vist disminuïts els seus ingressos, la targeta amb 200 euros la podien utilitzar en el comerç local. És un ajut per a aquesta família i és una ajuda perquè el diner queda al comerç de Sant Boi i el diner circula a la ciutat.

 

Com han canviat els objectius amb motiu de la pandèmia pel que fa al Desenvolupament Econòmic?

Ho hem reconvertit. Perquè jo haig de vetllar pel comerç local, aquest és el meu objectiu: comerç local, les empreses, els mercats i que l’economia funcioni. I el que hem fet és que això funcioni, i que continuï funcionant. Amb aquestes converses: què necessiteu, com us podem ajudar, a tots els sectors. Hem creat unes xarxes espectaculars.

 

Ara ja tenim una xarxa de centres d’estètica, els tenim identificats, sabem quins són, podem parlar i quan hi ha una necessitat al sector fem una reunió online i en parlem, això no ho teníem abans.

Els restauradors, per una banda hi ha el col·lectiu Degusta, està identificat, associat i és dins de Sant Boi Comerç, i hi havia altres restaurants que no els tenim identificats, i ara els tenim, i a les llistes que té l’Ajuntament surten tots els restaurants que fan els domicilis i els locals. Abans no els teníem, el que nosaltres fem és impulsar i que això giri.

Els mercats, funcionen, però ens hem reinventat. Al principi de la pandèmia vàrem haver de posar vigilants per controlar l’aforament, s’havia de posar, és un servei de primera necessitat, i han de continuar tenint el producte fresc i saludable, i el primer dissabte ja ho teníem posat. Ara ja dijous tindrem, això és un espòiler, ens hem digitalitzat i el mes de desembre hi hauran unes pantalles que compten les persones, diran si es pot passar, perquè els mercats s’han habituar i reconvertir-se amb la Covid.

 

Una cosa important dins dels mercats i que vam deixar parat durant la pandèmia i ara l’hem reprès de cara la Campanya de Nadal, és que els nostres paradistes tinguin cada cop menys plàstics i que tinguin els embolcalls sostenibles. Se n’està fent difusió en xarxes i presencialment i informen que pots anar amb la carmanyola, que tenen un altre tipus d’envàs que pot ser en paper, quan demanes la compra per telèfon et regalen un cistell reutilitzable, s’estan sortejant packs sostenibles per fer la compra sostenible als mercats. És una mica de conscienciació, ens hagués agradat fer-ho d’una altra manera més presencial i amb més impacte… probablement si.

 

No podem aturar la ciutat perquè comenci una pandèmia, el que hem de fer és impulsar perquè Sant Boi no pari i continuï bategant, encara que sigui online.

Ens continuem reunint, hem pogut fer el Fòrum Empresarial, les empreses ho van agrair, va ser un èxit, ens vam poder retrobar, això continua en marxa. La gent necessita ànims.

Jo soc molt positiva, la gent està molt deprimida i si no fem res a la ciutat, cada cop ho estarà més. I amb els mercats igual, i amb els comerços. Per això les llums, les campanyes, les iniciatives. Hem repensat el que teníem pensat al principi del Mandat, hem reactivat el comerç local, l’estem reactivant. A més tenim moltes reunions amb els presidents que abans no teníem, i tenim un sistema de comunicació amb els paradistes directe que abans tampoc no teníem. Hem anat a millor.

Crec que la pandèmia ens ha fet pensar de manera diferent i trobar solucions diferents, que en un context normal, sempre vas al que fem, aquí com que ens ha trencat tot els esquemes i ens ha tret de la nostra zona de confort, ens ha fet pensar diferent! Aquí està la gràcia, el positiu, de tot això. Jo crec que tot té la seva part positiva.

 

Quins àmbits més tens políticament, hem parlat de Comerç, de la Zona Industrial, dels sectors de comerç, autònoms, mercats…

Et sembla poc? També tinc Emprenedoria, Consum, que també és l’Oficina de Consum Municipal, les noies també s’han reinventat i ho estan fent tot online, una passada com ho han fet les noies de Consum!. Perquè justament abans de la pandèmia acabàvem d’arrencar Consum als Barris, va ser al febrer, cada dimecres a un barri i de sobte, pam! I ara tot online, van arribant, crec que tothom ara ja ha fet el canvi de xip. I que la gent ja no pensa només en el presencial i ara ja es busca per internet i ho fa.

També porto l’Emprenedoria, és cert, també et puc dir que s’han obert comerços durant la pandèmia. A la Cope se n’han obert uns tres, a Marianao també se n’han obert, al carrer Montmany se n’han obert 3, n’hi ha alguns que s’han traslladat a l’eix comercial. La gent continua. S’han obert comerços i hi ha empreses que s’han posat en marxa: una empresa de cervesa artesanal al polígon. I això a mi m’alegra molt, em fa molta il·lusió perquè és que hi ha gent que té esperança i té il·lusió per obrir.

I Llicències d’Activitats, però això ja és un tema més tècnic, i han fet una feina espectacular!

 

Crec que dintre del meu àmbit la gent ha treballat a un 200%. Promoció Econòmica ha treballat a un 200% i Llicències que és un àmbit molt tècnic, normatiu, que està encapsulat per una normativa, s’han posat les piles perquè en el tema de les terrasses, hem fet un salt i en dues setmanes un restaurant o un bar tenia una llicencia per tenir la terrassa a fora. I això ho han fet gràcies al Departament de Llicències, aquesta agilitat aconseguida per donar permís per a terrasses, per a qualsevol activitat que es volgués posar en marxa, en ajudar en qualsevol cosa per obrir un negoci. La feina de Llicències no para mai, però a més afegeix amb la pandèmia les terrasses, quan només podies tenir terrassa i no podies tenir aforament, o com ara que tens 30% interior i la resta terrassa, han de sobreviure, dons tot a fora. I les terrasses s’han de demanar.

I una de les ajudes, és l’exempció de les terrasses durant tot el 2020, no es paga, totalment gratuïta el 2020. Han de demanar el permís, i s’acota perquè han de tenir 2 m de separació entre taula i taula, hem de mirar que no hi hagi un pas de zebra, un gual… Estem sent molt flexibles i laxes perquè sabem que la supervivència dels bars i dels restaurants depèn d’això. És un ajut més.

Igual que la taxa dels mercats de marxants, també és gratuïta tot el 2020. Tenen l’exempció perquè van estar molts mesos tenint tancat i és un col·lectiu que ja pateix certa vulnerabilitat. Ara tenim uns interlocutors i tenim una coordinació de marxants que hem treballat durant tota la pandèmia. De cara el 2021 encara s’està estudiant. No et puc fer espòiler aquí perquè no ho sé, és qüestió del Pressupost i Departament Financer per veure’n la viabilitat.

 

Els mercats no sedentaris estan consolidats amb les distàncies, i amb la Campanya de Nadal es reforçarà, a partir d’aquest dissabte amb molta Protecció Civil, perquè per Nadal s’omplen molt i s’ha de controlar bé.

 

De cara l’any que ve, no sabem, per què i si l’any que bé tornen a fer tancar tot? Esperem que sigui com a mínim, la fase que estem ara.

 

Ara que jo entenc que els restaurants que només tenen servei de barra, com en els mercats, tenen un problema molt gran. S’han reinventat i fan a domicili i per emportar. Sí que funciona el TakeAway, potser algú no, però en general funciona i t’ho dic perquè jo en soc usuària i a vegades truco i em diuen que ja no em queda. Està funcionant, de fet, encara que tenen un aforament molt petit del 30% interior i 100% exterior, però continuen amb el TakeAway i crec que es quedarà també, perquè és una línia més de negoci. Alguns diuen que ja en tenien prou amb les 10 taules, però clar, ja no són 10, són 6 i la resta la fan a domicili i són 20 més.

 

Davant de la crisi sanitària i econòmica que ja estem vivint, Medi ambient, Sostenibilitat i Salut queden en segon pla?

Nosaltres treballem perquè no quedin en un segon pla, ja t’he dit que als mercats municipals estem treballant-ho. I no podem fer un pas enrere ara en això. Tenim una crisi sanitària, tindrem una crisi social i econòmica, però és que la següent tindrem una crisi climàtica: Esta ola nos va a comer a todos!

És una cosa que està aquí i que hem de continuar treballant, des de l’Ajuntament no s’ha deixat de treballar aquest àmbit. No estem fent un pas enrere, estem mantenint i continuem treballant en el tema sostenible i saludable. I és que està demostrat, tenir un aire no contaminat i amb de millor qualitat fa que tinguem menys virus. Hi ha molts estudis que diuen que hem de treballar en aquesta via: els arbres, la muntanya, Sant Ramon, el riu, tot això fa que tinguem un pulmó dins de la nostra ciutat i bona qualitat de l’aire, i això també influeix que tinguem menys virus i per això no podem pensar només en les altres crisis i deixar de banda el Medi Ambient, perquè seria la quarta onada.

 

No hem deixat de treballar, de fet les empreses que s’estan reinventant, ho fan en transició energètica, transformació digital, temes ecològics i sostenibles, tot va en aquesta via.

Potser hi ha coses que estem fent un pas enrere, per exemple, les mascaretes, els envasos de plàstics, no es poden reutilitzar, ens ha vingut i no tenim altra manera de respondre. Tot aquest residu, penso que aquí l’empresa que vingui i faci economia circular amb les mascaretes com a matèria primera seria una gran solució

Jo com a regidora, i amb els municipis del Delta, amb Gavà, El Prat, Castelldefels, treballem en un projecte que és d’economia circular, amb formació o mentoring per a empreses per poder fer d’engranatge perquè entrin dintre de l’economia circular, utilitzar matèries o que entre elles emprin residus i que les altres utilitzin com a matèria primera. Ara, al desembre tenim la reunió periòdica de municipis del Delta d’Economia Circular.

 

Eli, parla’ns de la teva experiència professional anterior a l’Ajuntament.

Sempre he estat vinculada a l’àmbit de Recursos Humans. Vaig començar a una empresa de treball temporal, que són la primera línia de foc de tots els recursos humans, on et curteixes, és l’escola dels RRHH.

Jo vaig fer la carrera de Relacions Laborals, quan l’acabava vaig començar a treballar a l’empresa de treball temporal, el 2008 i començava una crisis. Soc milennial de cap a peus i he tingut salari de milennial sempre.

I vaig començar el 2008 i l’empresa va fer un ERE brutal i vaig dir que volia sortir de l’empresa i anar a l’estranger. Vaig anar a viure a Dublín, feia treballs de voluntària, en esdeveniments que organitzava l’Ajuntament de Dublín, aprenent anglès. Anava a l’acadèmia i feia de voluntària a les tardes. Volia aprendre anglès i un dels meus objectius era ser una professional de recursos humans amb anglès, obria moltes portes. Quan ja vaig tornar, em defensava molt bé pel nivells que hi havia en el món dels recursos humans.

Em va contractar una empresa de Contact Center que tenia tots tipus de serveis, des de tecnològics, IT, suport tècnic de customer care, vendes, etc. I a mi em van agafar per fer les entrevistes en anglès per poder valorar l’anglès del personal de suport tècnic. Vaig entrar com a tècnica, vaig estar-hi 3 anys. Després com a responsable del Departament portant Barcelona i Madrid.

Una de les persones que va marxar de l’empresa, quan va tenir necessitat de buscar una directora de recursos humans, em va proposar i em van cridar. Ella treballava a l’Àrea Comercial, i jo a Recursos Humans, posàvem en marxa moltes starts ups juntes, campanyes i em van oferir ser directora de Recursos Humans. Em van fer l’entrevista, i amb 24 anys ja era directora de Recursos Humans a una altra Contact Center, i portant 450 persones, amb dues seus a Barcelona. Amb un director general suec, vaig aprendre moltíssim de la mentalitat sueca, també de com gestionar un negoci, de la visió, és molt diferent de la de l’empresari espanyol. Jo venia d’una empresa espanyola molt tradicional. I era una altra mentalitat, un altre tipus de lideratge. Vaig aprendre molt de les dues etapes. Després aquesta empresa va entrar en concurs de creditors, va tancar.

 

A través del SOC, vaig entrar en una campanya per a inserció de persones en risc d’exclusió social, ho feia el gremi d’instal·ladors que té la seu a l’Hospitalet i jo com a l’ETT havia estat especialista en polígons, portava logística, automoció, personal d’oficis, des d’un mecànic a un troquelador, tot el que és la Zona Franca. M’anava perfecte, coneixia els perfils, i vam fer inserció de persones amb risc d’exclusió social, això si que era gratificant! Els ajudàvem a fer currículum, fèiem de coaching, com has d’anar vestit a l’entrevista, preparàvem l’entrevista, era un treball individual i personalitzat per a cadascuna de les persones, en teníem unes 800 i hi havia molta gent que hi estava perquè si, però molta buscava una feina realment i s’implicaven en el projecte, i quan trobaven feina, era una festa! A dia d’avui que encara tinc relació amb algunes empreses de l’Hospitalet, al final acabes fent amistat i ho sé, hi ha persones que continuen treballant. No era només temporal, a vegades si, però altres no.

 

Després jo anava buscant feina perquè això del SOC era temporal, un any i mig vaig estar-hi. I em va sortir la possibilitat d’entrar a Conforama. Jo vinc de família que històricament sempre ha tingut un comerç de roba a l’Hospitalet, i la meva mare sempre ha estat dependenta, nosaltres ens hem criat en una família que els tres germans pels Reis anàvem a posar les rebaixes per al dia següent, i et passaves el mes de desembre a la tenda ajudant a embolicar regals, a posar etiquetes, preus… Vaig fer l’entrevista i com que havia estat 7 anys al Contact Center i portava vendes, em van contractar com a directora regional de Recursos Humans i portant l’àrea de selecció, formació, desenvolupament de personal, talent. Jo era especialista en talent, en formació i selecció. Molt contenta.

A Conforama he après molt, treballàvem la Península Ibèrica, jo era directora d’Espanya de mitja península, l’Àrea Mediterrània i Andalusia, la meva companya Portugal i la resta d’Espanya. Teníem un director general de Recursos Humans expert en coaching i és un creixement personal brutal. El que he après d’aquest home…, i encara avui mantinc molta relació i envia píndoles formatives.

 

El secret de moltes empreses és això, quan parlo amb els empresaris els ho dic: el més difícil del negoci és la gent, són els equips, si l’equip funciona, està motivat, està content, el negoci tira.

Tu pots tenir moltes bones idees, bon negoci però tens un equips que no està motivat, no sent els colors, no tira. I per això jo crec que els departaments de recursos humans, no tant ja de selecció, que és important, sinó de tot el tema de gestió del talent intern, programes de career, desenvolupament personal de la gent que tens a dintre és el que fa la diferència entre unes empreses i les altres.

I els milennials el que volen és una empresa que tracti bé, que siguis feliç, que puguis tenir llibertat per treballar de manera creativa, que sentis els colors, que la teva feina té un profit dintre del total de la companyia, t’has de sentir important.

Aquest sentiment, hi ha molts estudis de felicitat dintre de les empreses molt interessants, si tens aquest sentiment de pertinença, dels colors, si ets feliç, si tens un responsable que et fa feliç i que t’ajuda a desenvolupar-te com a professional i a continuar creixent és la combinació perfecta perquè l’empresa i les persones tinguin èxit. Crec que en això està la clau de l’èxit de l’empresa, que els treballadors sentin seus els colors de l’empresa. El Mètode Gefe, gestor de la felicitat dels treballadors, i és que si no tirem per aquí, hi ha moltes empreses que no sobreviuen perquè tenim l’enemic a dins.

 

Ens dius alguna cosa adreçada a la gent que treballem a l’Ajuntament?

Jo et puc parlar de les persones que he conegut fins ara. Hi ha molts departaments que no els conec i no sé com treballen. Però jo et puc dir, la meva àrea de Promoció Econòmica, tinc gent que és espectacular i que treballen al 200% i no és que treballen per complir i obrir l’expedient. No! Són proactius, i s’impliquen, donen idees i es preocupen, que no a totes les empreses ho trobes. Gent que va a treballar a escalfar la cadira, n’hi ha a l’Ajuntament i a les empreses, perquè és de l’espècie humana. Però jo que vinc de l’empresa privada que sempre diuen que a l’Ajuntament… a mi m’ha sorprès molt i de manera positiva. De l’esforç que fa la gent, de com s’implica i com s’emociona fent les coses i que donen el 200%.

A l’empresa privada diuen que et jugues el lloc i a l’Ajuntament no, però a l’Ajuntament les persones tenen una oposició i tenir aquest sentiment i voler tirar endavant dia rere dia, i tenir l’esperit de fer coses noves i implicar-se a l’organització em sembla espectacular i de 10. I que hi ha moltes empreses que els agradaria tenir moltes persones que té l’Ajuntament.

 

Serà que les persones que treballem a l’Ajuntament tenim vocació de servei públic…

Potser sí, i aquesta vocació es nota. I li donen voltes, al dia següent diuen he pensat això, i tal i podem fer-ho millor. Sempre estan buscant fer-ho millor! És una de les coses que més m’he sorprès.

És cert que les coses a l’Ajuntament van lentes, perquè tenim els tràmits, la burocràcia, s’han de complir l’exposició pública, etc. i les coses son més lentes, però el treball que fa la gent diari és de molta qualitat i molta implicació. És la meva percepció.

En general, la meva sensació és molt bona, en aquest aspecte no crec que siguin diferents als treballadors d’una empresa privada. Potser perquè soc també una persona que m’emociono molt, i estàs explicant un projecte i que s’emocionin amb tu, és molt guai! Ara faig reunions tots junts: “vinga una pluja d’idees” i veus que van més amunt que tu, és molt guai. A vegades a l’empresa no passa, només que posen traves, en comptes de pujar i ser proactius.

 

Parlo en conjunt de tothom, tinc relació amb Informàtica, amb Comunicació, Salut Pública, amb Medi Ambient, amb Dones, però hi ha altres departaments que encara no conec, no he tingut la possibilitat. Però amb totes persones que jo he parlat de l’Ajuntament, i que no són poques, sempre he tingut una bona resposta.

 

A vegades passa, perquè els canvis no ens agraden i sempre tenim aquesta resistència al canvi i quan tu proposes fer-ho d’una manera diferent, jo soc d’una altra generació i les coses les penso d’una altra manera, pot ser bona o no la meva manera de veure la vida, les meves ulleres, segons les meves experiències que són d’una altra generació i quan tu vas a una reunió, al principi el canvi es qüestiona, però després tothom s’hi apunta i ho milloren, i participen i ho fan, s’impliquen. A mi, que una persona que s’impliqui en una idea que estem tirant endavant de manera conjunta, m’emociona molt. Que parlo de tots els departaments.

 

Què et fa fer el canvi a la política?

Jo soc militant del Partit del Socialistes, vaig entrar a les Joventuts quan tenia 16 anys, en tinc 34, porto més de la meitat de la meva vida militant al Partit del Socialistes. Em vaig afiliar perquè a casa meva són comerciants, dependentes, i sentiment molt socialista i la meva mare parla molt de política a casa, li agrada molt la política. Un dia vaig veure la seu, i com que tinc empenta vaig entrar, anava amb un amic, vaig conèixer la gent del Partit i a les Joventuts, vaig preguntar si es podien fer coses per a Sant Boi, com a joves, i em van dir, “sí, apunta’t”. I em vaig apuntar per fer coses pels joves de Sant Boi, per a la meva ciutat. Vaig estar molt de temps de Secretària d’Organització de les Joventuts.

Després ja vaig començar la meva carrera professional, i treballava a Barcelona molt de temps, estudiant, vaig fer un MBA, i un altre màster. Tenia molta feina, soc molt activa, en ment ocupada i no preocupada, la tinc ocupada. Vaig estar molt de temps a les Joventuts, i coneixia tothom. Sempre he participat en les coses importants del Partit, a les campanyes electorals, a la Festa de la Rosa, a la Puríssima, però moltes coses no podia per motius laborals. M’agrada molt participar, però en el dia a dia no hi estava tant. Ara, quan ja tens una família, tens un fill, és més complicat, però sempre hi he estat.

 

Faig el salt a la política per la Lluïsa. Em va enganyar com el meu marit, cadascú per a una cosa. La Lluïsa, i ella ho explica també, em va trucar per la tarda i m’ho va dir i jo li vaig dir “estàs boja”, li vaig dir que no, era impossible perquè estava a Conforama, molt tranquil·la, molt bé i que no canviaria, que m’agradava molt el projecte, que acabava de tenir un nen i que jo no ho podia fer.

La Lluïsa va estar fins a les dues del matí, pic i pala… La veritat, és una cosa que sempre m’ha agradat, fer coses pel poble. Ja ho pensava quan era jove, però no m’ho havia plantejat mai com a regidora, perquè jo soc professional dels recursos humans, no soc política. Ara si. Ara m’estic reconvertint, amb això de la innovació i de reconvertir-se, t’has de reconvertir. I m’he reconvertit en política i en regidora i quan veus totes les coses que pots fer, veus que és una feina molt guai! Tinc la vessant de recursos humans perquè continuo gestionant l’equip i vull que el meu equip sigui feliç i que treballi a gust i estic fent coses pel meu poble, que abans no ho podia fer! He trobat la combinació perfecte. I així entro jo en la política.

 

 

Foto de la Campanya de Presentació de la Fira de la Puríssima de 2019

 

 

Gràcies pel temps dedicat, l’entusiasme transmès, tingues molta salut. Adeu!

Cuideu-vos molt, que és molt important, la resta té solució, però la salut no. Adeu!

What do you want to do ?

New mail

What do you want to do ?

New mail

What do you want to do ?

New mail

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.


*