Heu vist el resultat del treball “Taboos & Stereotypes” al mur del Parc Sanitari Sant Joan de Déu? En parlem amb el Marc Aguilà.

 

El passat 9 de juliol es va presentar el treball, “Taboos & stereotypes” que omple el mur del Parc Sanitari Sant Joan de Déu del carrer de Benito Menni.

Ha estat una intervenció que 40 artistes d’Holanda, Anglaterra, Suècia i Sant Boi han realitzat dins de l’intercanvi ARTaboo emmarcat en el projecte europeu Erasmus +. Durant deu dies els i les joves participants van tenir l’oportunitat de treballar les seves obres des de la inclusió social i, més concretament, la visibilització i normalització de la salut mental.

 

I la CNN Health ha publicat aquesta notícia, el passat 18 de setembre, sobre com Sant Boi intenta vèncer i s’enfronta als estigmes de la salut mental. Clica per veure’n el vídeo.

 

Avui, 21 de setembre, comença la tardor, i tenim aquí el regidor Marc Aguilà, l’entrevistem sobre el Projecte ARTaboo: Taboos & stereotypes. Ens explica com ha anat aquesta experiència que ha estat possible amb el finançament d’un Erasmus+ (Programa de la UE de suport a l’educació, formació, joventu i esport a Europa).

Marc, parla’ns des de la teva visió de regidor de Projectes Europeus i de Joventut, aquesta experiència com va anar?
Aquesta experiència ha estat molt positiva perquè hem aconseguit la millora de l’espai públic. Era una cosa que es volia fer: volíem que Sant Boi fos una galeria d’art urbà pública, que tothom hi tingui accés i desestigmatitzar no només la salut mental sinó també l’art urbà, que també està bastant estigmatizat.

Llavors vam pensar, quina és la singularitat de Sant Boi respecte de molts altres municipis i que és pel que més se’ns reconeix? I va sortir la salut mental com un dels temes que més ens diferencia d’altres municipis.

A més hi havia una demanda històrica del Barri de Marianao, del carrer del Benito Menni, que és el carrer que va del Skate Parc a la zona d’esbarjo per a gossos del carrer de Picasso. Està molt degradat degut a pintades i graffitis i és un carrer gens agradable de passar. La demanda que aquella zona es dignifiqués venia tan dels hospitals com dels veïns.

Vam voler fer coincidir per tal de dignificar aquella zona i que els joves de Sant Boi que participen en el projecte coneguin el que és la salut mental i el que significa, és a dir, els jardins del Parc Sanitari, són uns jardins dels millors de Sant Boi que estan oberts a tota la ciutadania i entra molt poca gent. Aquests joves, per exemple, no sabien ni que podien entrar.
De fet, la pintada també continua per dintre del Parc Sanitari i convida a la gent a entrar, i a partir d’aquest moment, s’han fet seu l’espai. És més, estan fent més projectes dins del propi Parc Sanitari, com pintar el que són mòduls d’atenció als pacients i fan tallers dintre amb Torrents d’Arts amb Can Castells Centre d’Art i és bastant interessant que coneguin els projectes que es fan en vers a la salut mental.

Perquè sí que la gent de Sant Boi està relativament orgullosa, l’eslògan de Sant Boi, “Boig per..” va ajudar bastant, però ja no és com antigament, en la salut mental ara s’hi aprofundeix, que el que s’està orgullós no és de ser “el poble dels bojos”, és reconeix que hi ha un gran estigma, com si fossin un problema.

Jo crec que ara, del sector serveis, és dels operadors que més feina dona a la gent de Sant Boi. Les dues grans empreses, són del sector sanitari, i en aquest sentit el que preteníem era això, pensàvem com ho podem fer?

Vam pensar que estaria bé que els joves de Sant Boi vinculats al graffiti, que a vegades és difícil trobar-los perquè n’hi ha alguns que hi tenim contacte, però una gran part interessant de l’art urbà és que estan amagats, i que té aquesta part de transgressió, de no voler oficialitzar-ho, sinó que “hi vaig per la nit, que no em vegin…” i llavors és una sorpresa. És difícil contactar, però si que és veritat que hi ha bon feeling tant del Departament de Cultura com del de Joventut, amb certes persones que tenen un cert lideratge en aquest sector a Sant Boi i se’ls va plantejar el projecte. Ells mateixos van estar d’acord, en contactar amb els seus companys, que sí que els coneixen i el projecte els va encantar i el van tirar endavant.

Llavors van dir que estaria bé conèixer gent d’altres llocs que es dedica al mateix més o menys, i vàrem portar 30 joves de fora, uns de Kungsbacka, municipi de Suècia, després altres de la associació St. YES d’Amsterdam que es dedica a tractar a través de l’art urbà zones degrades d’Amsterdam vinculant-ho amb projectes comunitaris i especialment Artmongers que són de Londres i ho fan a tot el món, tenen molts projectes a Sudarmèrica també i tenen bastant recorregut i prestigi. Van venir 10 persones de cada associació, i a Sant Boi eren també 10 persones, 10 joves artistes santboians. Es van conèixer i van estar convivint deu dies. Convivien, dormien, menjaven, se n’anaven a prendre coses junts i es van ferr molts vincles d’amistat interessants. Perquè el nostre objectiu també era fer aquest Erasmus+ començant acollint amb la intenció que després ens convidin allà, i ja ho teníem més o menys parlat.

En aquest cas amb Kungsbacka, el poble de Suècia, ja ens ha dit que ens convida per fer un projecte similar a una zona del seu skate parc, que també és centre de creació, seria una mica com la plaça que hi ha al MACBA, però amb rampes de skate, com que és nova la volen decorar i volen que els joves de Sant Boi puguin anar-hi per participar amb els seus joves. Per tant, la nostra intenció també és que els joves d’aquí puguin conèixer com es treballa l’art urbà en altres zones d’Europa, a més zones punteres, on està bastant consolidat.

I així va sortir la idea i ens ho van agrair molt, s’ho van passar molt bé, i tenen moltes ganes de treballar plegats. El que estan intentant és que els joves de Sant Boi, que al final van ser més de 10 i ja tenen vincles entre ells, que treballin més amb nosaltres, perquè la nostra intenció és seguir fent art urbà als carrers de Sant Boi. I l’Hospital i els veïns molt contents també, que és important, ho han millorat i com ho han treballat, estem molt contents tothom. La valoració que fem és molt positiva.

I els malalts del psiquiàtric?
Amb els malalts també molt bé. Perquè de fet la majoria d’idees que hi ha reflectides al mur, són dels propis malalts. Per exemple, una de les que més comentava el Dani, que és un dels líders del projecte i que té més experiència, és l’au fènix que han pintat, és molt maca. Va ser un malalts que els va dir “quiero que pinteis un ave fenix porqué yo me siento como un ave fenix aquí dentro, sé que me he hecho cenizas pero voy a resurgir como el ave fénix, por lo tanto me gustaría mucho verla cuando salga del centro”, perquè és el primer que veuen ells quan surten a aquest passeig.

I molts han col·laborat amb el disseny perquè Torrents d’Art ha treballat les habilitats artístiques amb els interns, es van obrir part dels dissenys en col·laboració directament amb els interns, i també han ajudat a pintar, que és interessant. Van participar del Projecte, i ho van valorar molt bé també. El Parc Sanitari vol fer més iniciatives d’aquest estil.

I l’altre hospital que hi ha al davant, el Benito Menni, quan van veure el que fèiem, van dir que també ho volien. El que està previst fer l’any que ve és arreglar l’altra paret de l’avinguda. En la mateixa línia, treballar-la i arreglar-la, i quedaria el carrer pels dos costats ple d’art urbà, seria txulo. Perquè la zona on arriba, que és l’skate parc ara està més transitada perquè passa el carril bici que et fa arribar fins l’Ajuntament. Ara es pot veure una paret que està superbé i l’altra molt degradada, hi ha com un xoc bastant gran. La intenció és arreglar l’altra paret amb un projecte de característiques similars el 2019.

També amb un Erasmus+?
Sí, en principi si, repetiríem l’experiència fent l’altra banda. Es miraria si serien les mateixes associacions, perquè tots els participants estan molt contents d’haver-ho fet. Una de les entitats, Artmongers, era la primera vegada que feia un Erasmus+ i els ha agradat molt l’experiència, ho valoren positivament i nosaltres també.

 

És imprescindible preguntar quina repercussió tindrà que ho hagi publicat la CNN? El titular és “la petita ciutat d’Espanya usant l’art…”
Jo crec que és important perquè ho he comentat amb regidors de l’entorn, i és difícil que un poble, una ciutat relativament petita com Sant Boi és complicat que en sigui notícia. Si una ciutat d’Espanya, per exemple, Barcelona i Madrid surten a la CNN limitades vegades… que surti Sant Boi és algo que està molt bé perquè posa molt en valor la feina que es fa i li dona una repercussió més ample. Si mires les notícies de baix, sortia el Donald Trump ha fet no sé què, sortia Sant Boi en les mateixes planes, i és importat per això.
A més, amb els reporters de la CNN que van estar tot un matí aquí, des de les 9 i es van quedar a dinar amb els participants, ja van dir que els va encantar el Projecte. Que estava molt bé la iniciativa perquè, els corresponsals d’Espanya els envien a fer coses diferents, i van dir aquesta és una iniciativa que està molt bé i ells també ho van valorar positivament.

És un bon Projecte i que se li doni repercussió, és molt positiu pels joves de Sant Boi que han participat i n’estan molt orgullosos i també per a la ciutat. No sé si havia sortit alguna vegada Sant Boi a la CNN, però pobles de l’entorn no han sortit mai! I està molt bé, és un reconeixement a la tasca que es fa, a l’intent d’innovar, i com es treballen les coses, perquè totes les ciutats que tenen psiquiàtrics treballen amb els tabús i com trenquen les barreres, però és la manera com ho fas…

Fins i tot, la gent de l’Erasmus+ van dir, que era dels projectes més interessants que s’havien fet en els últims anys. I en fer la valoració in situ van considerar que havia sortit bé la quadratura del cercle, perquè normalment el que succeeix és que s’ho passen molt bé els participants però el treball final no acaba de quallar, no es plasma en alguna cosa que quedi com part de ciutat. Aquí han passat totes dues coses, han treballat molt bé les dinàmiques perquè el que no et finançarien serà pintar una paret únicament, sinó que hi ha d’haver un rere fons de perquè es pinta aquella paret o perquè es treballa aquella cosa en concret. I ens van dir que havia quedat molt bé i que el reflex era també molt positiu.

Ara també estem també pendent que es posi a la paret que aquest projecte ha estat finançat amb un Erasmus+, qui va participar en el projecte perquè se sàpiga. També es preveu que es respecti entre la gent que es dedica al graffiti, perquè en aquests han participat pràcticament tothom que es dedica al graffiti a Sant Boi, per això eren més de 10 al final, i això entre ells s’ho respecten.

Hi havia gent que era la seva primera experiència de fer un mural gran, de bastants metres. Ho comentaven fins i tot en la comunitat d’art urbà de Barcelona o la gent del sector, que és un mur realment gran, que s’ha fet una aposta important per pintar i decorar aquella part de la ciutat. I també ho ha dit l’Àrea Metropolitana sobre la repercussió dintre d’aquest món del graffiti, que entre ells es coneixen, i a nosaltres ens arriba a través dels artistes de Sant Boi que hi han participat. Que n’estan molt orgullosos i ara quan els vam passar la notícia de la CNN, estaven molt contents.

 

El que destaques de l’aspecte relacional i de l’aspecte artístic, la continuïtat ens dius que n’hi haurà més a través d’un altre Erasmus, quan?
Intentarem que sigui a les mateixes dates, això va començar a principis de maig. I és a l’estiu quan es fa perquè molt participants estan estudiant, els que venien d’Anglaterra eren estudiants d’art, i tenen classes, i ens hem d’esperar que acabin perquè són 10 dies que estan aquí que es dediquen a això.

 

D’on va venir aquest Projecte?
Aquest Projecte va venir de la necessitat que provenia de la reclamació veïnal que aquella zona es dignifiqués i dels Parcs Sanitaris també. Ho vam intentar posar al pressupost participatiu de l’any anterior i no va sortir prou votada i es va quedar en reserva, però ho havíem de fer igualment perquè hi havia la demanda.

Com ho podem fer? Llavors, com sabíem que hi ha aquest tipus de subvencions a nivell europeu i són joves la majoria de gent que pinta, vam mirar de fer un projecte transnacional. Ja se n’havien fet a Sant Boi amb grups de música, es deien Leonardos Da Vinci, m’ho comentaven altres regidors, i havien sortit bé. Vàrem dir d’intentar retornar a aquella línia de fer coses, i ho vam plantejar i informar i la persona de l’assessoria de mobilitat internacional d’El Punt es dedica també a la gestió de projectes d’aquest caire, li vam demanar ajuda per a aquest projecte.

I es va plantejar què és el que es volia fer i com es podia travar perquè no només fos pintar, sinó que hi hagués un treball darrera, ja que es feia en aquella zona, i com que són les parets del Parc Sanitari, treballar aquesta vessant de com integrar o com desestigmatitzar aquests espais que a vegades no conviden molt a passar. Es va crear un grup motor de Sant Boi i els 10 artistes, cada setmana ens anàvem veient, i dient com es podia treballar, parlaven amb les entitats, associacions de veïns, bars del voltant d’aquella zona, a l’Olivera, és a dir, els espais on es mou la gent per avisar que anaven a fer el Projecte.
Es va presentar-lo i ens van dir que ens l’aprovaven, va ser relativament ràpid. L’aprovació definitiva, amb el canvi de govern, va ser més lenta, però la provisional ja la teníem i ens van dir els diners que ens donarien.

Aleshores es va incrementar la feina perquè volíem que els veïns participessin als dissenys, es van repartir unes estovalles, per les associacions, a veïns particulars i a bars perquè fessin dibuixos de com els agradaria que quedés la paret per tal de traslladar-hi després aquells dibuixos.
I la gent va participar, va enriquir molt perquè es va intentar fer sinèrgies entre els interns i la gent de fora perquè representés tothom: les catifes que al final es van acabar fent.

A partir d’aquí, i que ja sabíem que estava aprovat, es va coordinar amb les altres entitats que venien de fora. Va haver-hi una trobada, es va coordinar amb ells, també van proposar metodologies de treball, i amb la implicació del veïnat i la Percussió de Can Paulet. També s’hi va implicar el Taller de Poesia de la Gent Gran que fan poesia i treballen amb el Cisko Muñoz, perquè al mur hi ha frases que són com haikus, i els han fet aquestes dones i han col·laborat per donar les idees.

Llavors s’han inclòs aquests diversos col·lectius, el LAC -Laboratori d’Art Comunitari- també ha participat i ha sigut útil perquè els joves de Sant Boi coneguin espais que no coneixien, molta vida l’han fet al Centre d’Art Can Castells, que és un espai que està molt bé, l’activitat que s’hi fa és molt enriquidora, però els no ells no el coneixien, i ara són superfans, els va encantar, perquè amb el Juanjo hi ha una interlocució brutal.
Ara, per exemple, s’ha fet una mostra d’art urbà dins del Centre d’Art amb una placa de ciment que hi havia al jardí, han fet un dibuix tridimensional d’un volcà, sembla que caiguis a la lava, ho han fet a l’alçada dels nens petits perquè com que es fan activitats infantils i hi van molts nens i moltes famílies, perquè puguin jugar també a través del propi terra i ho valoren molt bé.

De fet, hi ha projectes que han sorgit a partir d’estar al Centre d’Art, una possibilitat seria fer una petita escola d’art urbà i gratuïta, nosaltres voluntàriament poder ensenyar com es pinta a la gent que vulgui perquè hi ha un mur lliure dintre del propi Centre d’Art. S’han creat unes sinèrgies super txules entre serveis municipals i joves que per tradició n’estan allunyats i cal aprofitar que ara hi ha una reciprocitat i unes ganes de col·laborar molt grans.

 

D’aquests serveis municipals, quins departaments hi han col·laborat i què hi han fet?
Hi ha col·laborat Salut que ha fet la relació amb el Parc Sanitari, la interlocució amb ells.
Joventut que han fet una tasca super gran tant de buscar llocs per dormir, com per coordinar el Projecte, coordinar el lloc on havien de dinar i sopar, és a dir, qui ha coordinat és Joventut i aquí la Yolanda ha fet una tasca molt gran, que desgasta molt perquè a mesura que van arribant les coses van havent traves i coses no controlades, però al final ha sortit molt bé.
I Cultura, que ha sigut tota l’aportació del Centre d’Art, la interlocució cultural i van ajudar a buscar lloc per dormir, ara s’encarreguen de fer la placa que es posarà al mur i també el LAC, usant sinèrgies amb entitats culturals, les dones poetesses grans.

El Projecte va sortir bàsicament de Cultura i Joventut que van dir “hem de fer alguna cosa, hem d’actuar com eina transversal amb l’art urbà”, perquè és art és cultura, però qui ho fa són joves, majoritàriament. Per tant, també impacta en la joventut.

Sí que hi var haver bastants reunions al principi de com lligar el projecte, de si ho fèiem o no, i ara el que ens agradaria seria consolidar una xarxa més o menys estable amb les entitats que van col·laborar, una xarxa d’art urbà per donar-li una dimensió estable, que ja no sigui tan difícil el contacte, fer coses i que entre ciutats es puguin sumar a aquesta xarxa. Això és la nostra idea final.

 

No acaba aquí el Projecte…
No, la idea era que això era l’inici, i a partir d’aquí és consolidar-ho i anar-li donant més dimensió.

 

Moltes gràcies per totes aquestes explicacions i espero que conforme continuen aquests projectes i ampliem ciutats, països, ens puguem anar entrevistant i puguem anar ensenyant. Alguna cosa més a dir-nos, Marc?
Moltes gràcies per l’entrevista. Crec que és un projecte super txulo i que tothom qui vulgui pot anar a mirar la paret, que de veritat és un espai que ara ha quedat tan diferent a com era… Es pot veure la transformació de l’espai públic i com una zona on no volia passar la gent, ara no només passen sinó que paren, es fan fotos, etc.

I una anècdota curiosa, les monges de l’Hospital de davant, el Benito Menni, quan van veure que es pintava, al principi estaven en contra, reticents i quan va acabar van dir: per què no ho feu aquí també? Llavors és quan fins i tot, del rebuig es pot canviar a l’aproximació i que tinguin ganes que també es desenvolupi a la que és la seva part, que se senten seva. Els estigmes sobre l’art urbà poden canviar tan ràpidament! perquè va ser en 10 dies.

 

La sorpresa és que no només estem parlant dels estigmes de salut mental, sinó dels estigmes de l’art urbà…
Si, sí, eren dos tabús, per això parlem en plural, eren aquests dos.

 

Moltes gràcies per aquestes explicacions i aquestes reflexions. Agraïda.
Igualment. Gràcies.

GALERIA DE FOTOS

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.


*