Analitzar les situacions i madurar les percepcions comporta temps i energia, però és una forma productiva de pensament. No pensar en el que realment hauries d’estar pensant -preocupar-se sense realment pensar en l’assumpte- és una pèrdua de temps i d’energia.
La qüestió és deixar de pensar en pensar.
L’enfocament més productiu consisteix a pensar tan poc com puguis permetre’t, però tant com necessitis fer-ho.
Allen recomana que almenys una vegada a la setmana hauries de fer una revisió exhaustiva de tots els teus projectes i accions pendents. Cada un o dos mesos, és probable que hagis de passar revista a la llista de totes les àrees de responsabilitat a la teva vida i a la teva feina, per assegurar-te que tot està en ordre.
Una vegada a l’any, és una bona idea anticipar els dotze o divuit mesos següents i formular a on voldries arribar. I cada cop que passin uns quants anys, és molt probable que hagis de repensar (juntament amb les persones que t’envolten) la teva manera d’enfocar les coses i el teu estil de vida.
Si realment tens l’hàbit de realitzar aquesta revisió setmanal, podràs confiar que tornaràs a pensar-ho tot i que no t’estàs deixant res realment important. Si no fas la revisió setmanal, sempre t’inquietarà la sensació que hauries d’estar pensant en alguna cosa. Això et robarà temps i energia mental.
Carmen, la reflexió d’aquesta setmana és com si fos un vestit a mida!!
Com que no puc parar de pensar -defecte de fàbrica-, em faig llistes per descarregar-me i quan faig neteja de les llistes, sovint hi arrossego coses pendents, però altres vegades veig tot el que està tatxat i m’omplo de goig, valoro tot el que he fet!
En el teu post, m’aportes la visió a llarg termini.
Gràcies.
Gràcies a tu Lluïsa pel teu comentari.
Pensar en el que tenim pendent per decidir properes accions és necessari per deixar d’estar preocupats pel que tenim pendent i dedicar-nos a viure sense tensió.
Fins aviat.