IN-VITA a la reflexió: 23. No has de tenir por de pensar en els teus assumptes

Si recopiles, processes, revises i renegocies conscientment tots els teus compromisos amb tu mateix i amb els altres, en certa forma has complert amb ells. No queda res pendent, cap distracció, cap angoixa per haver compromès energia en acords invisibles i oblidats. Els pots veure tots a la llum del dia (i a la llum de la teva consciència)...Segur que David Allen utilitza les noves tecnologies, encara que no són imprescindibles per seguir el seu mètode!

Es tracta del corol·lari del principi anterior. Encara que necessitis reflexionar sobre els teus assumptes per saber què fer-ne, fer-ho no requereix tant esforç com pot semblar. Una mica de reflexió (“Quina és la meva intenció? Quina és la següent acció?”) genera un control i una focalització relaxada. Però la majoria de les persones es resisteixen a pensar en absolut en moltes coses. Per què? Perquè les seves ments són tan ràpides i sofisticades que fan una ullada a la situació i s’espanten amb tots els intricats detalls del que creuen que haurien de pensar”, si realment ho fessin. D’aquesta manera l’assumpte posseeix una part psicològica. El que hauries de fer és decidir el resultat desitjat i la propera acció a realitzar, posar-ne recordatoris en algun lloc que el teu cervell estigui segur que veuràs en el moment adequat, i així notaràs l’alleujament de la teva ment: “Fet… de moment”.

Recordar-se a si mateix totes les coses pendents que hi ha a la seva vida- tot el seu “treball” pendent- els sembla a la majoria de les persones una alteració de la tranquil·litat de Ser Simplement. Però no és així. De fet, contribueix a una expressió més completa d’aquesta harmonia. Només necessites ser complet amb el que està incomplet.

David Allen continua dient: Si recopiles, processes, revises i renegocies conscientment tots els teus compromisos amb tu mateix i amb els altres, en certa forma has complert amb ells. No queda res pendent, cap distracció, cap angoixa per haver compromès energia en acords invisibles i oblidats. Els pots veure tots a la llum del dia (i a la llum de la teva consciència) i pots dir: “Bé, havia dit que faria això, i segueixo volent-ho fer quan pugui, però “no ara mateix”.

Les persones que pensen que les meves llistes de coses per fer són una càrrega tenen un munt de treball que ni tan sols s’atreveixen a mirar. I tot allò al que es resisteixen, persisteix. Sempre torno a la consciència que no soc el meu treball, perquè he objectivat i revisat en què consisteix. Penso que moltes persones segueixen tenint problemes per establir la diferència.

Ensenyo la forma d’aclarir i organitzar el teu enfocament perquè utilitzis de forma més eficient l’energia que tens, per obtenir tot el que aquesta energia pot produir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.


*