IN-VITA a la reflexió: 26. El valor d’una meta en el futur és el canvi que promou al present

El seu valor no resideix en el que pots aconseguir amb el temps, sinó en els canvis que introdueix a la substància i la qualitat de les decisions que estàs prenent en aquest moment. Influeix sobre el que triïs percebre, sentir i fer al present. Llegeix amb tranqulitat el resum d'aquest capítol.

La visió d’un futur desitjat permet millorar immediatament el teu enfocament. Canvia la teva percepció i el teu rendiment des d’ara mateix. El seu valor no resideix en el que pots aconseguir amb el temps, sinó en els canvis que introdueix a la substància i la qualitat de les decisions que estàs prenent en aquest moment. Influeix sobre el que triïs percebre, sentir i fer al present. Imaginar un resultat positiu al futur converteix aquest escenari en creïble i madura la teva consciència. Malgrat nosaltres mateixos, comencem a actuar com si fos veritable.

David Allen en aquest capítol es posa a explorar el dilema: hem de ser o fer? Diu que es tracta d’un equilibri delicat. “La focalització reflexiva interior i la seva expressió i manifestació externes són processos diferents, i poden experimentar-se com a mútuament excloents. Si necessito cultivar el meu ésser i estic absorbit per les meves ocupacions, ja sigui per hàbit o pel meu propi neguit interior, la meva activitat resulta buida, esgotadora i frustrant. A la inversa, quan realment hauria d’estar fent coses i simplement m’esforço en ser com a forma d’eludir els meus compromisos físics, el meu ésser queda afectat també i és gairebé impossible parar atenció a assumptes elevats o espirituals.”

Per a la part de nosaltres que està invertida en un món que per natura està en constant canvi i moviment, la clau no és si som actius sinó com. Quan ets conscient, no pots estar inactiu. Estàs actiu per la natura mateixa de la teva intenció d’orientar la teva consciència a un cert lloc i d’una certa forma. Ser és un procés altament actiu, però el moviment s’adreça cap a l’interior en lloc de cap l’exterior. Quan algú està serè i medita, l’únic que fa és reduir les distraccions del món exterior per fer possible la percepció de nivells molt més subtils d’experiència interior.

David Allen finalitza la reflexió amb una fusió entre el ser i el fer en forma de pregunta: Quina classe d’acció connecta millor amb la meva forma de ser?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.


*