IN-VITA a la reflexió: 28. Forma i funció han d’estar coordinades per obtenir la màxima productivitat

Una visió sense una tasca no és més que un somni; una tasca sense una visió és un treball penós; una visió i una tasca són l'esperança del món (escrit en una església de Sussex, Anglaterra, cap al 1730). Amb la foto, hem volgut fet un homenatge a Stephen Hawking per la seva mort. Va ser un extraordinari visionari.

La diferència entre les estructures que recolzen i les que limiten és simplement l’adequació a la seva finalitat. Si les reunions per treballar un determinat tema són massa freqüents seran un enuig i generaran absències. Les organitzacions insuficientment definides per al creixement projectat trobaran colls d’ampolla. La clau de l’excel·lència en el treball consisteix en saber quina eina és millor per a cada tasca.

Recentment m’he adonat que hi ha dues actituds clarament diferents que adopto internament a la meva vida: la del Visionari i la de l’Operari. Ambdós pensen i actuen de formes distintes, i les coses van molt millor quan no confonen els papers i responsabilitats respectius.

David Allen segueix explicant: el meu Visionari es algú a qui li encanta fer un passeig sota els roures bevent una tassa de te i deixant-se portar per la inspiració de nous projectes i escenaris ideals.

A vegades fins i tot pensa estratègicament. El meu Operari, en canvi, va sempre enfeinat agafant alguna cosa de la meva safata d’entrada, decidint i realitzant una acció senzilla que suposa un avanç concret a la tasca que té davant. Mentre no entrin en conflicte l’un amb l’altre, ambdós estan perfectament.

Però quan estic en mode Visionari i em poso a pensar en com tancar tots els assumptes que he anat obrint i en la càrrega de treball que m’he imposat a mi mateix, em bloquejo i desenvolupo ressentiment cap a tot. I quan estic en mode Operari i permeto que una veu interior em digui que “hauria d’estar fent i pensant en coses més importants”, perdo els ànims i simplement desitjo quedar-me amb la ment en blanc.

A continuació, exposo la millor forma d’aconseguir que funcioni aquesta societat:

  1. La meva safata d’entrada. Quan estic en mode creatiu, puc limitar-me a llençar les idees a un bloc de notes o a la safata d’entrada: és a dir, derivar-ho al “sistema”, delegar-ho a “altra persona”. El meu Operari recollirà les idees i preguntarà “Quina és la propera acció?” i després farà que ocorri alguna cosa.
  2. Les meves llistes de projectes i d’algun dia/potser. Són els prestatges de trofeus del Visionari.
  3. La meva llista de properes accions. Ofereix al meu Operari algunes “cosetes” per atendre i que li permeten sentir-se ràpidament productiu i exitós.
  4. La revisió setmanal. És el moment que el Visionari i l’Operari celebren una reunió, en la qual hauran de tractar els assumptes amb entusiasme i esperit de cooperació.

Per cert…

Quina part domina en tu, el Visionari o l’Operari?

Què podries fer per donar suport a la part més dèbil?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.


*