IN-VITA a la reflexió: 35. Sempre que hi ha dos o més responsables d’alguna cosa, el més probable és que no n’hi hagi cap

No necessito més disciplina. Necessito un enfocament disciplinari. La meva part creativa, activa i energètica necessita alguna cosa per fer, alguna cosa que estigui en condicions de fer i resoldre ara mateix amb èxit. La meva part intel·ligent, sensible i atenta necessita el marge de maniobra adequat per integrar i expressar la visió i els valors més ambiciosos que porto a dins. I he de desenvolupar els sistemes i les conductes enfocades necessàries per traduir-los en properes accions i en realitats físiques. En això consisteix el desenvolupament organitzatiu, partint des de dins. Això ens aconsella el David Allen. Entra si vols continuar llegint...

Quan la responsabilitat d’una acció està repartida entre diverses persones, el descontent creatiu per als progressos es veu sovint amortit i la percepció dels detalls rellevants, afeblida. La responsabilitat compartida només funciona quan almenys una de les persones assumeix una responsabilitat total. Un vaixell només pot tenir un patró en cada moment.

EL COMITÈ INTERIOR

A vegades em fico en problemes. Com a participant en el joc de la vida i del treball, dono per suposat que el meu equip de gestió personal està integrat per una sola persona. Però, malauradament, soc un comitè.

En realitat el que ocorre és que tinc un comitè, però aquest sovint actua com si estigués al comandament.

I he de patir llavors en carn pròpia la mala fortuna que acompanya els comitès. Cada membre del meu comitè intern dona lliçons als altres quan li toca el torn de parlar, i sovint cap accepta la responsabilitat pel que ocorre (o no ocorre) com a conseqüència de la falta de consens o lideratge. Hi ha parts meves que se senten atretes per tota classe de coses que semblen tremendament importants quan hi centro la meva atenció però que (des d’una perspectiva més àmplia) es revelen sorprenentment com a irrellevants o directament perjudicials per al benestar de l’organització en el seu conjunt. I és tan fàcil dir (des d’un punt de vista convenientment triat): “No era responsabilitat meva! Ho van fer ells!”

O bé dir: “Ells no ho van fer”, cosa que probablement s’apropi més a la realitat.

Si pogués, diu el David Allen, aconseguir que el meu comitè de gestió interna arribés a un consens -o callés la boca-, probablement no patiria mai estrès. La diferència de punts de vista o de perspectives pot resultar valuosa, però és problemàtica quan assigno a tots ells la mateixa autoritat i responsabilitat. El problema sorgeix quan la Part A diu: “Fes X”, i la Part B diu: “Fes Y”. Després ocorre X, i la Part B es revolta. O bé ocorre Y, i la Part A se sent llavors abandonada i deprimida.

Afortunadament, hi ha un director. El repte és aconseguir que es presenti en la taula de reunions al moment exacte per assumir la seva funció d’anàlisi d’alt nivell, de presa intel·ligent de decisions i de garantia d’una implementació adequada. Quan abdica d’aquestes responsabilitats, la meva empresa corre perill.

Aconseguir que tots els recursos físics i materials es quadrin i avancin en formació en la direcció adequada i fer les coses que realment s’han de fer i de forma sistemàtica: aquest és l’autèntic repte.

Uns dels trucs que he après i al qual contínuament he de recórrer per aconseguir-ho consisteix en establir una estructura organitzativa dissenyada per equilibrar les forces de cada membre del meu comitè. Necessito que les parts adequades que formen part del meu ésser facin la classe de feines que han de fer, que desenvolupin la funció que els és pròpia, i instal·lar un sistema perquè tot sigui així.

No necessito més disciplina. Necessito un enfocament disciplinari. La meva part creativa, activa i energètica necessita alguna cosa per fer, alguna cosa que estigui en condicions de fer i resoldre ara mateix amb èxit. La meva part intel·ligent, sensible i atenta necessita el marge de maniobra adequat per integrar i expressar la visió i els valors més ambiciosos que porto a dins. I he de desenvolupar els sistemes i les conductes enfocades necessàries per traduir-los en properes accions i en realitats físiques. En això consisteix el desenvolupament organitzatiu, partint des de dins.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.


*