IN-VITA a la reflexió: 39. La necessitat d’organitzar-se i de fer plans és inversament proporcional als recursos que creus tenir

Només quan has de prendre decisions sobre l'aplicació d'uns recursos limitats, sorgeix l'autèntica necessitat de ser eficient i clarificar objectius. Les empreses més eficients (i més creatives) seran aquelles que tinguin una realitat més llunyana de la seva visió. Les persones més eficients seran aquelles que posseeixin menys en relació amb els compromisos adquirits.

Si disposessis de tot el temps, els diners i l’energia del món, per què hauries de preocupar-te per organitzar-los? Només hauries de deixar-te anar i esperar que les coses es presentessin soles, o simplement anar adquirint les coses a mesura que hi anessis pensant. Només quan has de prendre decisions sobre l’aplicació d’uns recursos limitats, sorgeix l’autèntica necessitat de ser eficient i clarificar objectius. Les empreses més eficients (i més creatives) seran aquelles que tinguin una realitat més llunyana de la seva visió. Les persones més eficients seran aquelles que posseeixin menys en relació amb els compromisos adquirits.

Per què a l’espècie humana li costa tant evolucionar?

He descobert la raó per la qual la humanitat no està molt millor del que està, després de tant de temps. La raó és que molt sovint el que més hauríem de fer és el que més volem evitar.

Sovint, l’última cosa al món que ens sentim inclinats a fer és exactament la que més contribuiria a millorar la nostra situació. Com més necessites fer plans és sovint quan penses que no tens temps de fer-los. Com més necessites organitzar-te és sovint quan menys et sembla que puguis permetre’t una pausa per fer-ho.

Quan estem en ple embolic, ens diem que tot seguit posarem ordre en els nostres assumptes. Serem més amables amb nosaltres mateixos i amb els altres. Adoptarem una actitud més estratègica i proactiva. Però sempre després.

David Allen diu que quan les coses es calmen, no sentirem la necessitat d’esforçar-nos per canviar aquelles rutines. Tan segur com la llei de la gravetat.

A menys que fem alguna cosa excepcional. A menys que ens alliberem dels lligams de les limitacions terrenals i donem un pas que ens elevi per sobre d’aquesta vall de llàgrimes. A menys que desafiem la gravetat. I ho farem, tard o d’hora. Perquè el món no està dissenyat per evolucionar. Som nosaltres els que haurem de fer-ho.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.


*