IN-VITA a la reflexió: 40. Ets l’únic jugador en la teva partida

El canvi sempre ha creat desorientació i incomoditat. El que és nou és que els canvis es produeixin tan sovint. Has inclòs ja en les teves avaluacions la capacitat "d'estar preparat per a tot?" Farem vacances a la secció fins al 17 de setembre. Bon estiu!

Les teves experiències, siguin quines siguin, han estat creades, acceptades i promogudes per tu mateix. És una gran notícia perquè estàs al comandament de la situació i pots canviar-la si vols. Ets el teu propi guionista, productor… i a penes un extra en l’obra dels altres. Els millors equips coneixen i esperen aquesta classe d’integritat en la resta dels jugadors. Els millors jugadors tiren endavant amb la seva partida ocorri el que ocorri. Tots junts estem sols en això.

 Els nous criteris bàsics

De tant en tant, algun director de recursos humans m’ha demanat que li fes arribar una proposta on expliqués com encaixaven els meus ensenyaments en el seu currículum de gestió i desenvolupament professional. Cada vegada he estudiat els seus programes i no he aconseguit trobar cap buit on encaixar-los. No és que tots els seus criteris d’eficàcia estiguessin equivocats. És que hi ha alguna cosa que segueix mancant darrere de les tan cercades qualitats del lideratge, l’enfocament en els resultats, la comunicació, la creativitat, la capacitat de planificació, etc. Hi ha importants qualitats que no han estat encara reconegudes com a comportaments crucials per al treball intel·ligent.

Què dir, per exemple, de la capacitat de…

– mantenir un control relaxat al mig d’una allau de treball

– definir projectes realitzables a partir d’orientacions, iniciatives i pressions ambigües

– decidir les accions requerides quan es plantegen les qüestions i no quan entren en crisi

– reagrupar-se, redefinir les prioritats i recuperar l’equilibri ràpidament quan sorgeix nova informació o canvien les circumstàncies

– estar sols, però en cooperació amb tots els altres

– renegociar els acords implícits i explícits amb un mateix i amb els altres

– expressar i considerar totes les idees, incloses les dolentes, davant del seu equip i després avaluar-les objectivament

– reenfocar ràpidament els resultats desitjats i les properes accions quan sorgeixen obstacles

– reconèixer, clarificar, actualitzar, revisar, reavaluar i renegociar sistemàticament els compromisos vitals i laborals, de forma que les energies personals estiguin plenament disponibles per a la tasca del moment?

M’estic deixant alguna cosa? Per què he vist tan poques vegades que es faran servir formalment aquests criteris per avaluar les competències o el rendiment dels professionals?

Voldries contractar algú -o treballar per a algú- que no compleixi amb algun d’aquests punts? Si algú no és capaç d’orientar-se i organitzar-se al mig d’intenses pressions externes i en entorns ràpidament canviants, pot realment esperar-se que dirigeixi o lideri una altra persona?

Em reafirmo, diu David Allen, en el fet que l’únic que manté l’esperit competitiu, tant en una persona com en una organització, és la capacitat per respondre a les sorpreses. Només quan la pressió dels canvis inesperats posa en qüestió els sistemes i els comportaments, es demostra realment l’excel·lència.

El canvi sempre ha creat desorientació i incomoditat. El que és nou és que els canvis es produeixin tan sovint. Has inclòs ja en les teves avaluacions la capacitat “d’estar preparat per a tot?”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.


*