IN-VITA a la reflexió: 45. Les sorpreses esperades no són cap sorpresa

Negar-se a acceptar els canvis constants que es produeixen en la realitat genera frustració i resistències. Les queixes davant les interferències creen un estancament d'energia improductiva. Elimina l'obstacle o bé accepta'l i integra'l com a part del teu treball i segueix endavant. Vols continuar llegint?

Quan algú preveu que els seus plans podrien veure’s frustrats o alterats és més perseverant. Negar-se a acceptar els canvis constants que es produeixen en la realitat genera frustració i resistències. Les queixes davant les interferències creen un estancament d’energia improductiva. Elimina l’obstacle o bé accepta’l i integra’l com a part del teu treball i segueix endavant.

Pensar positivament és un assumpte espinós, diu David Allen. Quan guanyes consciència del poder creatiu de la teva imaginació, no sembla que tingui sentit fer altra cosa que centrar-se en imatges i resultats feliços. Però per aconseguir el millor a la vida, a vegades has d’assumir el pitjor.

Molts seminaris educatius i teràpies de descobriment personal dediquen almenys part del temps a desenterrar del passat esdeveniments i records negatius. A mesura que vaig anar coneixent els principis de l’enfocament envers al futur, no obstant, vaig tenir dubtes de la utilitat d’aquest mètode. Per què recrear-se en alguna cosa que no és el que vols? Em preguntava. Després vaig descobrir el perquè. Si tinc por o uns prejudicis subliminals respecte a certa experiència, en seré presoner d’alguna manera. Estaré atraient inconscientment experiències semblants o iguals. Per deixar-les enrere, he d’acceptar, reconèixer, perdonar i alliberar la meva pròpia negativitat per ser realment lliure de redirigir totes les parts de mi mateix envers el que vull.

Si tot això us sona massa a teràpia de creixement personal, considereu l’aplicació positiva d’aquest principi en el món dels negocis. Un bon equip de gestió hauria d’enfrontar-se en algun moment a la pregunta: Què podria anar malament i de quina forma podríem afrontar-ho? És això un pensament negatiu i improductiu? En absolut. No només cal preveure intel·ligentment les contingències, el més important és atrevir-se a afrontar el pitjor des del punt de vista tant conceptual com psicològic.

El pensament negatiu -recrear-se en el que no és desitjable, mogut per la por o la frustració- produeix una actitud contractiva. Però afrontar obertament la possibilitat d’unes circumstàncies no ideals i integrar l’experiència en el teu avançament et dona més poder i capacitat receptiva. Tot allò al que et resisteixes, persisteix. El que et fa por ve a buscar-te. Tractar d’evitar o negar “el que és dolent” que ha estat o podria ser, amb l’excusa del “pensament positiu”, et torna vulnerable a aquesta mateixa eventualitat. I la teva angoixa per la possibilitat que es produeixi aquesta calamitat et tindrà presoner a l’inconscient, i evitarà que assumeixis els riscs que s’han d’acceptar per aconseguir l’èxit.

Adoptar una voluntat consistent a pensar de forma constructiva i orientada a resultats positius no és per a dèbils d’esperit. Has d’estar disposat a afrontar tot el ventall de realitats històriques i futures, acceptar-les tal com són (i no són) i seguir avançant fins al que vols. Això és l’únic que calma realment els dimonis.

Fins a quin punt podria anar malament?

Series capaç d’afrontar la situació?

En aquest cas és probable que no hagis de fer-ho.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.


*