IN-VITA a la reflexió: 46. Com més ampli és el teu horitzó, més fluids són els teus moviments

Estàs disposat a admetre que hi podria haver una realitat superior que es manifesta a través de tu i que has d'empassar saliva i renunciar a certs rituals que formaven part de la teva zona de confort? Vols continuar llegint?

La gent que té una visió més elevada del que està fent actua més fàcilment. En cert sentit, com més lluny està allò que t’has posat com a meta, més opcions pots buscar al teu voltant per arribar-hi i més relaxades i fàcils poden ser les teves correccions pel camí. Els conductors novells semblen fer molts moviments bruscos amb el volant. En realitat, fan moviments suaus, però de forma precipitada.

El ritme de les coses

Últimament, diu David Allen, he estat pensant molt en el ritme de les coses. M’he tornat més conscient dels cicles que establim, així com de la conveniència d’establir-los i de mantenir-los.

És magnífic crear comportaments rutinaris que ens beneficien. No hem de pensar en construir un context; simplement volem estar al nostre context i gaudir de les seves recompenses automàtiques. Però només fins que aquestes recompenses disminueixin, en relació amb l’energia invertida. Llavors entrem en un territori més espinós. Molt sovint no sabem reconèixer que la realitat ha canviat i nosaltres no, ni en les formes ni en els comportaments. Seguim fent el mateix que fèiem, però la màgia ha desaparegut.

Alguna cosa és diferent, i la majoria de les vegades no sabem què és. Els nostres vells amics ja no són realment les persones amb les quals volem estar. Les nostres reunions regulars tenen escassa participació i odiem assistir-hi perquè hi ha altres coses que semblen més importants. El nostre restaurant favorit ja no sembla ser “el nostre favorit”. La nostra gresca anual d’Any Nou només és una festa més que hem de superar.

Quan totes aquestes formes arriben a un cert grau d’ossificació, comencem a experimentar una pressió interna que ens mou a postergar accions que abans fèiem amb entusiasme. Tot i que abans era una idea molt bona i estàvem acostumats a rebre’n un benefici positiu, ara ens sembla que ens estem tornant peresosos, vells o simplement avorrits.

Podria ser qualsevol d’aquestes coses. Però també podria ser que l’esperit de la situació estigués canviant i que les formes haurien de transformar-se en alguna cosa més vital i orgànica, en benefici del bé superior que persegueix realment aquesta activitat. El teu mecanisme intern d’orientació podria estar dient-te que és hora de canviar. Potser estiguis diferint les coses i cometent un error, o potser estiguis intuint un canvi que ha d’ocórrer per seguir “amb la pilota als peus”.

Estàs disposat a admetre que hi podria haver una realitat superior que es manifesta a través de tu i que has d’empassar saliva i renunciar a certs rituals que formaven part de la teva zona de confort? Hi ha alguna cosa que estiguis fent regularment que ja no et resulti inspiradora o almenys no tant com quan ho vas començar a fer i ho esperaves amb impaciència? Estàs disposat a examinar honestament per què ho estàs fent, amb una actitud oberta a acceptar la següent forma que pugui prendre la teva expressió, encara que això suposi deixar de banda les velles veritats?

Les coses que ens estimulen són vitals, actives, estan en constant desenvolupament, a l’igual que les formes i les expressions associades. Sentim la seva energia i l’expressem a través de certs ritmes. Però si volem seguir desperts, haurem de fugir en tot moment de l’ensopiment i arriscar-nos a perdre el que un dia va ser alguna cosa bona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.


*