IN-VITA a la reflexió: 52. Els èxits més grans sorgeixen dels fracassos més grans

No et preocupis pels errors. Pensa únicament que cada vegada que juguis donaràs més cops bons. Aquesta actitud, diu Allen, ens manté dins del partit i ens fa jugar cada vegada millor. Vols continuar llegint? Fes clic!

Els míssils i els coets es passen la major part del temps que estan a l’aire fora de trajectòria. Si arriben on han d’arribar és perquè corregeixen constantment el seu rumb. Els teus errors només ocorren en un joc triat per tu. Tria un joc que puguis guanyar i comet tants errors com sigui necessari per aconseguir-ho.

L’any de les millors eleccions

Un dels meus millors moments lúcids, diu David Allen, va tenir lloc recentment quan em vaig adonar que no mesuraria el meu progrés com a ésser humà en funció de cap èxit ni de cap fracàs específic, sinó del percentatge d’eleccions encertades que prengués al llarg del temps.

Cada pensament és una oportunitat per triar quin pensament volem tenir o almenys quins pensaments volem continuar tenint.

Massa vegades ens posem trampes a nosaltres mateixos amb la nostra manera d’enfocar el que significa guanyar o perdre. Agafem el bat, fallem i després ens desesperem perquè som un desastre jugant al beisbol. I sortim del partit.

No et preocupis pels errors. Pensa únicament que cada vegada que juguis donaràs més cops bons. Aquesta actitud, diu Allen, ens manté dins del partit i ens fa jugar cada vegada millor.

Quan acabis de llegir això, triaràs on enfocar la teva atenció i què fer a continuació. Colpeja la bola. Potser et surti un bon cop. I si no és així, no t’amoïnis. Tens moltes més oportunitats de fer-ho abans d’anar-te’n al llit aquesta nit.

Aquesta és l’última reflexió de David Allen, del llibre Sigues més eficaç. 52 claus per millorar la teva productivitat en la vida i en la feina (Grup IN-VITA).

Fins a una altra experiència a l’Ajuntagent!

2 respostes a «IN-VITA a la reflexió: 52. Els èxits més grans sorgeixen dels fracassos més grans»

  1. Estic agraït a aquest espai, avuí em decideixo a comentar que:
    “…cada vegada més cops” ,és una mica perillosa aquesta premisa, recordo a un formador en unes jornades de reciclatge laboral, ell parlava de la motivació ; “no hi ha cosa més perillosa que un inútil motivat”,
    es aixó suportable pels sistemes de treball actuals? el donar cada vegada més cops?
    Vull aclarir que jo no sóc el responsable de departament, sóc l’inútil que s’ha sentit frustrat davant les seves tasques a la feina laboral.
    Estic totalment d’acord del mal que ens fa fixar-nos amb la nostra interpretació de guanyar o perdre, sentir-me satisfet o incomplet amb la meva tasca peró per aconseguir aixó jo necessito un entrenament amb la meva acceptació, es per aixó que he escullit entre d’altres eines la meditació i em va una miqueta millor.

Respon a camorenga Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà.


*