Parlem amb l’alcaldessa

La Lluïsa és la nova alcaldessa de Sant Boi de Llobregat des del dissabte 10 de maig, i estrenem l'Ajuntagent entrevistant-la. Ens diu que ha acceptat el càrrec assumint un compromís personal: la necessitat que les dones estiguin presents en els llocs de presa de decisió per transformar la societat i assegurar el compliment dels compromisos del govern. Li dóna seguretat el poder compartir el projecte amb tots nosaltres i vol que ens sentim part de l'equip, que ens il·lusionem i engresquem com ella. Com que necessita que ens hi impliquem més, proposa noves fórmules i lògiques d'interacció, sense allunyar-nos de les necessitats de la ciutadania.

 

 

 

Lluïsa, enhorabona!

Moltes gràcies.

 

Des de fa poques setmanes ets la nostra nova alcaldessa, com ho portes?

La veritat és que assumint el nou repte, amb molta il·lusió, molt contenta per tots els feedbacks que he anat rebent i que em sorprenen moltes vegades en positiu.

He detectat que la gent també està il·lusionada i això m’ha ajudat aquests primers dies a ubicar-me, resituar-me i assumir el nou rol que estic assumint i que haig d’assumir. Insisteixo, si hagués de definir-ho d’alguna manera, ho faria des de la lògica d’il·lusió i d’emoció, molta emoció.

 

Vas entrar a treballar com a tècnica fa molts anys, què et porta a entrar en política?

Crec que un compromís.

Quan jo vaig entrar a l’Ajuntament com a tècnica, vaig anar evolucionant en el marc de l’organització des de diferents responsabilitats i de diferents encàrrecs, però sempre hi ha hagut paral·lelament, el jo com a persona, com a subjecte polític, sempre he estat vinculada a un posicionament ideològic, a una identitat i un concepte de ciutadania actiu i compromès.

Inicialment amb el feminisme, que per a mi és l’ideari més essencial que forma part de mi com a dona compromesa i implicada directament amb el que significa la lluita per la igualtat efectiva i també contra la discriminació per raó de gènere, i aquesta vinculació al feminisme em va fer apropar al socialisme, com a marc ideològic més global vinculat a aquesta garantia de la igualtat, a la lluita per la justícia social, per la solidaritat.

És a dir, jo vaig trobar en el socialisme aquest marc global en el que ubicar les meves lluites particulars amb aquesta lògica ideològica, que és compatible amb el meu treball tècnic, i arriba un moment en el que hi ha un projecte nou, i em fan una proposta que em genera molta il·lusió i em decideixo a acceptar-ho perquè està vinculat amb el fet de la necessitat de les dones que accedeixin i estiguin presents en llocs d’incidència, de presa de decisió, per transformar socialment, en aquest cas la ciutat, però socialment transformar el món. Veig l’oportunitat de realitzar-ho i de convertir-ho en una realitat i així és com arribo a la política i a formar part d’una candidatura.

 

Què significa per a tu ser l’alcaldessa de la teva ciutat?

Per una banda un orgull, il·lusió, perquè tinc molt incorporat i arrelat el fet de ser ciutadana de Sant Boi, no ser, sentir-me ciutadana de Sant Boi.

Ciutadana compromesa, conscient, arrelada, on ha estat la meva família des de sempre, on he estat jo, el meu fill. Aquest compromís i vinculació amb la ciutat em fa sentir d’una forma molt especial i ara assumeixo la responsabilitat de liderar el govern local, de continuar el procés de canvi, transformació i creixement d’aquesta ciutat. Per tant, és una emoció especial, és un compromís especial que va més enllà de l’institucional i del polític, és un compromís personal, una emoció vinculada amb elements molt essencials, inclús molt personals.

Per tant, sento orgull, sento també vertigen, perquè en aquest compromís que és positiu, també et cau el pes de la responsabilitat i del fet de si podré tirar endavant, si seré capaç de liderar aquest projecte i a l’equip que l’ha de fer possible. Però per altra banda, aquest vertigen crec que es bo, perquè em fa estar en alerta pensant com puc tirar endavant, i queda molt compensat i molt equilibrat amb aquest element més d’il·lusió, d’emoció i de vinculació, amb aquest rol de ciutadana conscient.

 

T’has plantejat algun repte personal en aquesta nova etapa?

El repte personal en aquesta nova etapa és complir amb tots els compromisos i acords que formen part del Pla de Govern.

Per a mí és important el concepte de feina ben feta, complir. Però apart, posar-li un estil diferent, més que l’empremta, tampoc no crec gaire en les empremtes, però sí en els estils. I som persones diferents, també podem fer les coses de forma diferent.

Us deia abans que em sento molt arrelada, que em considero una persona molt normal de la meva ciutat, que té una vida molt lògica en l’etapa vital que està vivint i m’agradaria connectar des d’aquest posicionament: una persona normal que connecta amb les persones normals de la seva ciutat i que en aquell moment, de forma excepcional, té una tasca excepcional, que està vinculada amb aquesta tasca de transformació.

I m’agradaria traslladar que els càrrecs electes, primer som servidors públics, i que apart de servidors públics, som ciutadans i ciutadanes que en aquesta etapa tenim la responsabilitat, que apart de complir amb els nostres compromisos institucionals i polítics, de generar a la ciutadania aquesta proximitat amb el bé públic perquè ho assumeixi com a bé públic.

Perquè si no aconseguim que la ciutadania visqui que el bé públic és bé comú, que té a veure amb ells en primera persona, no disminuirem, ni trencament aquesta distància, aquest tancament inclús que hi ha amb el que és públic, amb els governs locals, amb les institucions, amb l’administració, i es veu com quelcom llunyà, no amigable, hostil, quan precisament s’està treballant per garantir serveis públics, per garantir drets, per apuntalar aquest gaudir del concepte de ciutadania.

Aquest, per a mi, és un repte important, no sé si ho aconseguiré, però vull incidir i treballar en aquesta línia.

 

Com creus que compaginaràs la teva vida familiar i l’alcaldia?

No ho sé. Estic intentant fer-ho, com qualsevol dona treballadora pateixo les dificultats normals i quotidianes de conciliació, entre el que és la vida familiar, personal i institucional.

El que estic intentant és arribar a un equilibri, que és complicat, però la idea és poder-ho aconseguir, perquè tinc un nen de 10 anys, del que no em voldria perdre grans coses o moltes coses. Però és difícil, és molt complicat, i ara més.

 

Com veus l’organització i què creus que hauria de canviar perquè sigui més útil per a la ciutadania i que tothom que hi treballa se senti més de gust?

El primer, la meva opinió i vivència sobre l’organització, ara i sempre ha estat positiva. Potser perquè m’hi considero i en formo part, amb sentiment de pertinença a aquesta organització des de fa molts anys i també he tingut l’oportunitat i la sort de créixer professionalment i personalment en aquesta organització.

Per tant, com que la conec, penso que molt, crec que és una bona organització, crec que hi ha molts bons professionals, i molt bons treballadors i treballadores, crec que hi ha gent molt implicada, molt compromesa, ho sé perquè els conec i en primera persona, amb noms i cognoms.

També sé que hem passat i estem passant per moments complicats, que han generat situacions de desmotivació, d’apatia, de sentiments en negatiu, i que no són moltes vegades internes, sinó que també estan provocades pel propi context i per la pròpia situació personal de molts treballadors i treballadores que també estan patint les conseqüències de tot el context econòmic, social i inclús polític que estem vivint. Llavors, no som aliens al que està passant a l’entorn i això també acaba incidint en el clima de l’organització.

Però insisteixo, tot i que és un moment difícil, jo confio plenament en aquesta organització, en totes les persones que en formen part, perquè apart de professionals, per a mi són persones amb les que vull compartir.

Potser sóc una mica romàntica, però vull compartir un somni i un projecte i una il·lusió, i és que aquesta organització es converteixi en un instrument i en una eina real de transformació de la ciutat, i que lideri aquest procés i que els ciutadans i ciutadanes, que a més a més són treballadors i treballadores, puguin gaudir d’aquesta transformació.

I també m’agradaria aconseguir que tothom se sentís part de l’equip. Jo des del Km 0 considero que sou el meu equip!. Confio plenament en aquest equip. I crec que és el millor equip possible, i a mi em dóna molta tranquil·litat i molta seguretat. És un element que em dóna seguretat en aquest projecte i és una de les coses que també crec que serà positiu per tirar-lo endavant, i m’ho crec de veritat.

Ara, que hem de mirar coses? Per suposat! Crec que hem d’aconseguir que siguem una organització… que a més a més ja estem treballant en aquest sentit, no hem de començar de zero, acumulem moltes experiències, moltes iniciatives de millora del funcionament de l’organització, inclús els productes i els resultats, però hem de continuar incidint, millorant i apostant per aspectes vinculats amb el clima, amb la proximitat, amb les noves tecnologies i la proposta on-line, però crec que tenim un entorn positiu, actiu i predisposat a formar part de tot això.

 

Creus que el benestar de la plantilla és important?

Per suposat. Com a psicòloga que sóc, sé que els canvis sempre són de dintre cap a fora.

Si l’organització no té un bon clima i no se sent bé i no gaudeix d’aquest “benestar”, no podem traslladar a la ciutadania tota aquella força i en positiu, la feina que fem. Per tant, per a mi el clima és fonamental, i no solament el clima, sinó també les conseqüències de tenir un bon clima i el com es produeix un bon clima. Perquè els bons climes no apareixen per generació espontània…

 

Tens pensat fer alguna cosa per millorar l’ambient -clima- intern de l’organització?

Hi ha projectes que ja estan en marxa i que hem d’impulsar, projectes vinculats amb la salut de l’organització, amb propostes organitzatives més participatives, més horitzontals i menys verticals i jeràrquiques i que apostin pel treball per projectes, per aquesta vinculació horitzontal amb diferents lògiques i iniciatives, també tot el que té a veure amb elements vinculats amb la transparència, amb l’ètica, però també amb la vinculació amb la ciutadania.

Crec que això és molt important, aquesta proximitat de la que jo parlo com a govern local, l’instrument fonamental és l’organització. A través de l’organització com una de les eines en les que hem de demostrar i treballar i garantir aquesta proximitat, i treballar la complicitat amb els treballadors i les treballadores és fonamental.

De la mateixa manera que jo vull apropar l’alcaldia als barris, la idea és que l’alcaldia s’ha d’apropar a l’organització, no és una cosa apart, no és un despatx a banda. L’alcaldia simplement és també una eina que ha d’arrelar, ha de vertebrar-se amb l’organització, perquè és que sinó no podrem transformar, no podrem ser un motor únic. L’alcaldia també ha d’estar propera, no a l’organització en general, sinó a cadascun i cadascuna dels treballadors, a cadascun dels entorns, dels departaments, de les unitats, ha de conèixer qui hi ha, quines inquietuds, propostes, i intentar que la gent se senti útil i que les seves aportacions, com a mínim s’escolten, i jo crec que això també pot generar clima i ens pot donar moltes pistes de com enfocar la pròpia organització perquè la construcció és des de dintre.

 

Parlant de modernització de l’administració pública, creus que també cal modernitzar, a nivell de funcionament intern, la nostra administració?

Evidentment, tot el que sigui una organització amb moltes persones, amb moltes dinàmiques, moltes inèrcies, el que hem de fer justament, i ja ho estem fent, és que totes les noves iniciatives, instruments, eines i propostes apareguin. La idea és garantir que siguem ràpids i flexibles per incorporar-los, que no ens costi tant el canvi, i incorporar coses noves, que no ens costi tant innovar. I per a això cal fer coses i liderar-les.

Però també és molt importat que la gent estigui receptiva, que ho comprengui com un element positiu, que no es ve a qüestionar, ni a interferir, ni dificultar la teva feina, o la feina de tots, sinó a millorar la de tots i de l’organització en general.

Creus que els treballadors i les treballadores podríem tenir un paper més actiu del que ja tenim?

Sí, sí, per suposat. No és que crec, és que ho vull.

Vull que els treballadors i les treballadores tinguin un paper més actiu del que s’ha tingut. Que no dic que no ho hagi estat, sinó que ara és el moment de ser-ho més, perquè si no demostrem a la societat que som una organització activa, capaç d’adaptar-nos als canvis, vinculada per ser vinculant, establir vincles i aliances, no aconseguirem l’objectiu, la nostra responsabilitat.

 

I com ho faràs perquè els treballadors i les treballadores puguem aportar?

No hi ha solucions màgiques, però hi ha un component importat, primer voler-ho, i ho necessito, i buscaré, perquè et mentiria si et digués que ara tinc perfectament planificat i previst què haig de fer, perquè ho vull construir des de la interacció i de la relació.

Tinguem en compte que tinc un any, que és molt curt, que en aquest any tampoc no puc trasbalsar l’organització, estressar-la amb grans canvis. En tot cas, això s’ha de preveure per a altres moments si la ciutadania continua donant-nos la confiança a mi i al meu equip.

Però ara crec que és: posar en valor el que ja funciona, reconèixer i fer visible, perquè moltes vegades queda invisible, queda soterrat, no acaba de penetrar i de veure’s i posar-se en valor, per tant, posar en valor el que ja funciona i tot allò que ja identifiquem com a coses susceptibles de millorar, però hem de prioritzar, perquè tot no es pot canviar. A l’organització ens hem de posar d’acord on posem l’èmfasi, i posar-l’hi.

Insisteixo, és un procés viu per a mi i per a tothom i en el que la construcció col·lectiva és el més important. La idea és iniciar el procés en aquests moments i si realment podem, continuar-lo en el proper mandat.

 

Amb la reforma de l’administració local del govern central, que ens està afectant, què passarà amb l’envelliment de la plantilla? I què passarà amb el col·lectiu interí?

Ja m’agradaria saber-ho a mi… Jo, com tothom, estic a l’expectativa de realment quines seran les conseqüències de la implementació d’aquest nou marc legal.

El que ja dic d’entrada, és que ens hi oposem, que no hem acceptat i que no ho reconeixem en absolut, però hem de complir per responsabilitat institucional, encara que ens posiciona fatal als governs locals.

Va en direcció contrària al que hauríem d’estar fent, en aquests moments s’hauria d’empoderar, reforçar, consolidar, donar recursos i competències, i ha de ser a l’administració local perquè és l’única que pot donar respostes reals i a mida de la ciutadania. I en canvi estem en el posicionament contrari, ens estan buidant de competències i recursos, i a més se’ns està pressionant per al compliment d’un context econòmic super rígid i estricte, i per l’altra banda està tallant el creixement de l’organització a nivell humà, és a dir, no se’ns permet ampliar el Capítol I, ni renovar-lo, en el sentit que se’ns obliga a amortitzar les jubilacions, no se’ns permet incorporar gent nova. Tindrem un cos humà, lògicament cada vegada més envellit i amb menys possibilitats de renovació, això és el que ens toca.

Esperem que properament tinguem l’oportunitat de canviar el marc legal, i això passa per altres tipus de canvis. Però mentrestant, caldrà plantejar dinàmiques internes per garantir que, amb els que som, per una banda generar aquests climes interns en positiu, ser innovadors i impulsar noves lògiques, però per altra banda garantir, perquè no podem reduir les respostes a la ciutadania.

Aquesta és la nostra funció, això no pot “empitjorar” la qualitat dels serveis que donem. I mantenir aquest equilibri és molt complicat, és un repte. És un repte per a tothom, per a l’equip de govern per suposat, però també per la pròpia organització.

 

Tens una organització pendent de tu, què esperes de nosaltres?

El que t’he dit abans. Espero primer estar a l’alçada de les vostres expectatives, això a vegades és complicat…

Espero lograr il·lusionar-vos perquè m’acompanyeu, espero realment que sentiu en primera persona que formeu part d’un equip, que sou, que som un equip. Que tenim una oportunitat totes i tots plegats de fer coses, d’incidir en coses, de canviar coses, i que realment tots en formem part i tots tenim una part de responsabilitat, però també d’il·lusió i de compromís.

Esperaria això, perquè jo sé que ara hi ha professionalitat. Jo sé que sou extremadament professionals i compromesos, però també m’agradaria injectar-vos il·lusió i motivació per a aquest nou repte.

 

Alguna cosa que no t’hem preguntat i ens la vols dir?

Ja sé que no és un missatge personal, però el faig meu de veritat, i crec que és molt il·lustratiu, és una frase de la Hannah Arendt:

“Ningú no pot ser feliç sense participar en la felicitat pública. Ningú no pot ser lliure sense l’experiència de la llibertat pública. I ningú, finalment, no pot ser feliç o lliure sense implicar-se i formar part de l’acció política transformadora”.

I per altra banda, el missatge és que m’agradaria compartir amb totes i tots vosaltres un somni, una il·lusió i un projecte. Compartir de veritat, i ser capaç d’engrescar-vos perquè ho viviu com a propi. Això m’agradaria, sé que és complicat, però m’agradaria.

 

Hem volgut estrenar la primera publicació de l’Ajuntagent! 2.0 parlant amb tu, dóna’ns un missatge.

Justament espero això que parlàvem abans: tenir aquest vincle amb l’organització, establir aquests canals estables de relació que ens permetin treballar junts, que les propostes i les inquietuds flueixin bidireccionalment i que això ens ajudi a construir un clima millor i també una organització millor des de la lògica funcional i organitzativa, i l’Ajuntagent! pot contribuir a tot això.

Primer perquè ens aproxima i crec que ens ajudarà a conèixer’ns i a reconèixer’ns, coneixement i reconeixement mutu en totes les direccions, ens aproxima no solament com a treballadors i treballadores, sinó com a persones, ens humanitza. I si, a més a més, té aquest punt d’informal i en el que es pot posar èmfasi no solament en els aspectes més organitzatius, sinó en aspectes més humans, també ens ajudarà a establir aquests vincles que són absolutament necessaris perquè l’organització funcioni.

 

Lluïsa, moltíssimes gràcies!

Col·laboracions: les fotografies han estat fetes per l’Esther Coscojuela i l’animació “L’entrevista a l’alcaldessa en 2 minuts” és del Carles Peidró.

Video ple extraordinari:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.


*