Records de les nostres vacances: Estiu a Llançà, de la Lluïsa Simon

Després de demanar a tothom de la colla de l’Ajuntament que enviï els records de les seves vacances, no me’n podia escapar! Ja hem publicat un article fantàstic del Xavi Martínez d’Educació Viària, que si no l’heu vist el recomanem molt. Aquest és ben diferent, té un caire menys expansiu i instructiu, però l’he fet pensant en la gent de l’Ajuntament i en compartir què he tingut l’oportunitat de viure aquest estiu. Animeu-vos! Envieu també els vostres records?

 

Aquest estiu no ha estat normal. Què haig de dir? Tothom ho sabem. Afortunadament hem pogut sortir de casa nostra habitual uns dies, o a passejar, fer excursions, anar a una terrassa… i tal com ha anat tot, ja és molt.

Pel que fa a mi, he tornat a anar a Llançà, i com cada any he estat amb amistats de tota la vida o de fa força anys i he compartit bons moments. Però que estrany se m’ha fet no poder abraçar aquestes persones! És el que més m’ha costat, no poder transmetre l’alegria de la trobada amb una abraçada o petons, estrenyent mans o amb un cop a l’espatlla!

Mirant la part bona, he gaudit del paisatge, en algunes ocasions inusualment buit de gent. També de les postes de sol, del moment que cel i mar intercanvien colors i al final es fonen en un tot violeta. Potser enguany en estar el cel més net, aquests segons que passa això ha estat força intens quasi cada dia. Pensant en recollir aquestes imatges per compartir-les a l’Ajuntagent, he fet fotografies. Feia anys que no em posava la mirada de fotografia, afició quasi abandonada.

 

Aquest vídeo és una composició de fotografies d’aquests dies de vacances, la majoria amb el mateix mòbil, té una durada de 3:56’, i desitjaria que en veure’l passeu una bona estona amb aquestes imatges acompanyades de la música d’un amic meu de quasi tota la vida… Poseu els altaveus i feu pantalla completa!

Les fotografies són de llocs molt familiars per a mi, trobo que tenen una gran bellesa, em transmeten serenor i alhora la força del mar i d’aquesta terra. N’he posat tantes com ha estat possible ajustant-me a la música. S’acaba amb la lluna d’aquí dalt que sempre em fascina sortint sobre el Cap Gros o la Mar d’Amunt i amb els companys felins amb qui comparteixo casa.

En acabar, o abans si es prefereix, es pot llegir el relat que he escrit explicant alguns detalls, anècdotes i sensacions d’aquest estiu i que penso que han quedat impregnats a l’esperit del vídeo.

El moment que més m’ha emocionat aquest estiu ha estat la retrobada anual amb els amics de Bordeus, la Chantal i el François. Per a mi, veure’ls significa amistat, vacances, lleure. Sí que havíem fet videoconferències durant l’estat d’alarma per saber que estàvem bé, però no ens havíem vist en persona durant un any, això no sol passar. I el darrer dia de juliol i que començava les vacances ja vàrem sopar junts a casa seva.

Quan vaig ser davant la porta abans de picar no sabia què havia de fer en entrar! Com es deuen saludar els francesos ara? Incòmode per a tots, en aquell rebedor petit i fent gestos amb les mans com si estiguéssim lluny sense apropar-nos… l’únic que se’m va tirar al damunt per l’alegria va ser el gos! Un cop a la terrassa la situació es va “normalitzar”, a l’aperitiu ja vàrem repassar com ens havia anat aquests mesos a cadascú de les set persones que érem allà, què havíem fet, i com pensàvem que seria l’any vinent.

I passada la primera embranzida, no sense algunes llàgrimes emocionades, la notícia és que el François que porta ja tot aquest any jubilat, ha publicat un llibre que tenia en ment feia molt de temps i acabava de rebre’n els exemplars. Ens en regalava un a amics i familiars propers, el meu amb dedicatòria personalitzada. I aquí comença el fil del vídeo que he preparat per compartir.

 

El llibre, tot s’ha de dir, és per a persones enteses en música, i suposo que molt i molt especialitzades en el rock progressiu. De fet, tret de la introducció que explica què el mou a escriure aquest llibre i ho entenc, jo quasi ni conec aquests grups, només alguns pel nom però gens pel de les peces que analitza, em sap greu la meva ignorància en aquest àmbit: Close To The Edge dels Yes, Celestial Fire de Dave Baenbridge, Foxtrot de Genesis, Fetish de Seven Steeps To The Green Door, In The Court Of The Crimson King de King Crimson i així 438 pàgines. Segurament si sentís o escoltés les peces potser les reconeixeria, si més no podria identificar alguns grups, de Genesis o de Pink Floid per exemple, però no els noms dels àlbums.

Porta per títol Vendre l’abîme dans la cour de la maison de glace (Vendre l’abisme en el pati de la casa de gel), i em va explicar que aquest títol és un joc de paraules referides a algunes cançons que per a ell són especials. En el llibre comenta que en escriure’l ha contactat virtualment i molt gratament amb diversos músics d’arreu per informar-se, i de les nostres terres ho ha fet amb Jordi Prats per tenir-ne de Harvest. Bé, ja he presentat el llibre, la portada del qual és en una de les imatges del vídeo, i té una fotografia meva de fa uns dotze anys.

I la música que acompanya les imatges? És també del François. No professionalment, composa i escriu la seva música. De tant en tant edita àlbum, generalment amb el nom artístic de Logo, i amb el seu grup fan bolos si cal i quan es presenten. La peça es diu Equinoxe à Helsborg, és l’11a del seu darrer àlbum. Entre dues que em semblaven adients per a les imatges, ell ha triat aquesta. La podem tornar a escoltar clicant aquí.

 

Per acabar d’arrodonir, aquí tenim la lletra de la cançó:

Equinoxe à Helsborg

Un message une bouteille à la mer
Une plongée dans l’inconscience éphémère
Et la tension qui retombe
Le chemin est à refaire
Les défenses qui succombent
A la fin de la guerre

Le voyage est à reprendre à l’envers
Ton absence reste à jamais un mystère
Je n’ai rien su y comprendre
Impossible à satisfaire
La volonté de surprendre
De survoler la terre

Pars où tu le voudras
Pars le vent t’emportera
Pars où il t’emmènera
Pars par là-bas

 Héritage d’une histoire aussi belle
Fantasme ou paradis artificiel
J’ai dû manquer de courage
Pour affronter l’irréel
Les tempêtes et les orages
Les amours infidèles

 

I si algú que llegeixi aquestes paraules sobre les meves vacances té un rampell i vol aquest llibre, es pot trobar a George’s Shop, a 2 rue Davout, 24100 BERGERAC. Telf. : 05.53.74.03.85. E-mail : georgeshop@orange.fr. També es a Facebook i a Discogs.

 

Bona tornada a tothom!

Cuidem-nos molt!

6 respostes a «Records de les nostres vacances: Estiu a Llançà, de la Lluïsa Simon»

  1. Quines imatges més fantàstiques!!!
    Quin paisatge més sanador després de tants mesos d’incertesa i aïllament.

    Abraçada

    1. Celebro que trobis sanador aquest paisatge, i espero que t’hagi fet sentir bé veient-lo!!!
      Gràcies per apreciar les imatges i fer el comentari, benvolguda Núria!

      Una abraçada ben forta per a tu també.

  2. Serenitat projectada en forma de paisatge, la companyia d’uns vells amics, un bon llibre i una cançó inspiradora….necessitem quelcom més?

    1. Bon dia Xavi!
      Bona pregunta, company. Semblaria que no, no cal res més. Saber apreciar el que tenim és la manera de viure bé.
      Però pensant més enllà d’aquests moments, en la vida, i en el que estem vivint ara, dic que sí, que també cal tenir salut, i conservar-la. Només tenim consciència d’aquesta necessitat quan ja no la tenim…
      Salut!
      Cuidem-nos molt!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.


*